Durant l'acte de celebració es farà el lliurament de les insignes d'or als expresidents de l'ACM. Antoni Farrés, alcalde de Sabadell (1979-1999) pronunciarà la conferència "Els Municipalisme als inicis de la democràcia". Els discursos aniran a càrrec de l'alcalde de Vic, Jacint Codina, i el president de l'ACM, Josep Maria Roig.
Per cloure l'acte, hi haurà un concert de música clàssica. Tocaran Gerard Claret (violí) i Lluís Claret (violoncel), que interpretaran obres de Haydn, Beethoven i Kodaly.
Introducció del projecte de commemoració dels 25 anys de l'ACM
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Quan el 3 d'octubre de 1981 un centenar dels primers alcaldes democràtics es va reunir, a la sala de la columna de l'Ajuntament de Vic, per a la constitució de la primera entitat municipalista catalana des de la restauració de la democràcia, l'Associació Catalana de Municipis, ningú no s'imaginava que estava participant en la fundació d'una entitat que vint-i-cinc anys desprès tindria vuit-cents set ens locals associats de Catalunya i que encara ha de créixer molt més representant la diversitat i pluralitat del món local català.
L'any 2006 es celebrarà el 25è aniversari de l'entitat. Més enllà d'aturar-nos un moment i mirar enrera, reconeixent el camí que s'ha recorregut fins ara, les tasques realitzades en el II Congrés de Municipis de Catalunya i la bona feina feta en el dia a dia, en la prestació dels nous serveis que es van ampliant als associats, amb una gestió cada cop més eficaç i eficient de la entitat, especialment en els darrers cinc anys, cal, sobretot mirar endavant, cap a un horitzó que albira profundes reformes institucionals, començant per l'Estat, per la legislació de règim local, el finançament o una nova organització territorial. La nostra missió de defensar i promoure els interessos generals dels municipis continua essent més vàlida que mai.
Els vint-i-cinc anys han de servir per fer de l'ACM una renovada institució que esdevingui la punta de llança innovadora amb la fita marcada d'arribar als nou-cents ens locals associats. Els darrers anys, s'ha transformat l'ACM per oferir permanentment innovació i eficàcia en la resolució dels problemes que afecten al món local. L'ACM s'ha especialitzat i ha anat evolucionat seguint les problemàtiques que van apareixent en l'àmbit del municipalisme. Hem d'anar, però més enllà i el moment d'un aniversari és l'ocasió propicia d'establir uns nous objectius a assolir. L'ACM és, avui per avui, la primera força municipalista de Catalunya, i ha de continuar essent un referent per a tothom.
Les accions empreses els darrers temps han dotat el municipalisme català d'un corpus teòric, que ha de permetre afrontar els nous reptes amb una visió conjunta i global de les problemàtiques. Cal, però, ser fidel a l'ideari fundacional expressat en el preàmbul des estatuts.
Les línies que defineixen l'ideari de l'ACM són la del municipalisme i la del nacionalisme. El municipalisme perquè és en el municipi on es troba el nivell bàsic d'organització política i social, que permet als ciutadans participar en decisions que afecten directament el seu entorn, i al mateix temps facilitat a cadascun dels ciutadans els serveis bàsics pel seu desenvolupament. El nacionalisme, perquè Catalunya no es pot deslligar el fet municipal de la realitat social i política, és a dir, del fet nacional. El nostre país s'ha anat construint dia a dia des de tots i cadascun dels municipis que el conformen. Catalunya es construeix des dels municipis, va expressar el II Congrés de Municipis, i a aquesta idea l'ACM hi continuarà essent fidel
L'excusa dels 25 anys servirà per desenvolupar amb més força aquelles transformacions que s'han iniciat i per situar l'ACM com a capdavantera i referent, més enllà de les fronteres del nostre país. El marc relacional és Europa i cal trobar la fórmula necessària d'encaix de la realitat nacional catalana amb la construcció europea. Tot això sense perdre de vista que l'ACM ha de ser útil als municipis, útil als alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, i en definitiva, ha de ser útil al progrés social, cultural, econòmic i polític de Catalunya i de les catalanes i els catalans.
