Montserrat Corominas Flores, de Manlleu, és llicenciada en Empresarials, amb un currículum que inclou empreses com Siemens o Nokia. Des dels anys noranta ha viscut a Alemanya, la Xina, Suïssa... I el 2010 va crear la seva pròpia empresa, que es dedica a acompanyar-ne d'altres en processos d'expansió. EL 9 NOU i Osona.com l'entrevisten en una nova entrega del programa Talent Convidat, per difondre l'expertesa d'osonencs i osonenques que desenvolupen la carrera a l'estranger.
Té un currículum espaterrant, però si hagués d'explicar a algú que no la coneix de res a què es dedica, com ho faria?
Treballo de la que és una de les meves passions, potenciar el creixement d'empreses tecnològiques. Tot està relacionat amb el canvi: assessorarem sobre comprar, expandir, portar un producte a un mercat nou...
S'ha mogut sempre en empreses del sector tecnològic o de les telecomunicacions. Per què?
La dissertació final del màster la vaig dedicar a internet. Era una època en què només teníem correu electrònic els estudiants de Londres. El tema em fascinava, i vaig pensar que si havia de treballar molt cada dia havia de ser amb alguna cosa interessant, que sempre es mogués. En aquell moment això encaixava amb les telecomunicacions. Començaven a expandir-se la telefonia mòbil, les dades, els vídeos... El que avui s'ha convertit en assequible per a tothom. Sempre m'ha empès la curiositat pel canvi.
Què caracteritza les empreses que innoven? És una qüestió de diners, d'estructura, de filosofia...?
Té molt a veure amb la identitat d'una empresa, han de ser companyies que desenvolupen un producte o un servei i estan decidides a continuar sent líders o bé aportar alguna cosa diferent al mercat. No es tracta de finançament ni mida, perquè aquest esperit tant el pot tenir una pime com una gran corporació.
Però no requereix finançament?
Home, és evident que molta innovació neix de la pressió, quan es tenen problemes. La pandèmia en va ser un exemple: va portar moltes empreses a aplicar canvis digitals que anaven posposant. Hi ha companyies que han estat molt innovadores en situació de ruïna, i que han fet modificacions tan brutals que llavors el seu producte ha estat molt ben acceptat pel mercat. Però això no només ho fa possible el diner. A Suïssa, on visc, hi ha pimes i empreses emergents que en tenen molts, però que no són llançades a innovar. La clau és tenir identitat, ganes de canvi i haver identificat una oportunitat o un camí d'innovació. El diner és covard, i si tot això existeix després ja et troba.
Amb què ajuda una consultora com la seva?
Normalment el propietari, l'emprenedor o el consell d'empresa que ens busca ja sap què vol canviar, però a la seva xarxa no hi ha trobat ningú que li doni perspectiva de com fer el pas o què pot venir després. Els millors projectes són aquells en què la inquietud està definida. Si tot són dubtes, ens hem de plantejar què passarà si no ho fem, si ens porta més problemes. I valorar com tirar endavant. En aquestes decisions els donem suport.
Hi ha fórmules que es repeteixen?
100%. De les telecomunicacions i la banca en vaig sortir fa 14 anys perquè el sector era molt innovador, però al final no canviava massa el servei als usuaris. En àmbits energètics, de mobilitat, seguretat, alimentació o medicina sí que s'ha innovat moltíssim en poc temps. I hi ha unes regles que s'acostumen a repetir: quan una empresa està en un determinat nivell o situació pots intuir què és probable que li passi. Tothom es pensa que el seu projecte és molt especial, i és clar que ho és, perquè és seu, però a la Terra existeix la gravetat i si deixes caure una cosa mai anirà cap amunt. Els processos d'expansió, amb experiència, es pot preveure com seran i actuar.
"Pensar que quan vaig fer el màster érem els únics amb correu electrònic em fa sentir un dinosaure"
Hi ha punts bàsics?
Primer de tot, tenir molt clares les fortaleses de l'empresa. Després, un consell d'empresa alineat amb qui està al capdavant, perquè això és primordial a l'hora d'obtenir finançament o mirar de trobar-ne; i en tercer lloc, estar obert al canvi. Si no hi ha bona predisposició, difícilment anirà bé es tracti d'una compra, d'integrar més tecnologia o d'expandir un equip incorporant-hi gent nova.
El perfil d'empresaris amb qui treballen ha canviat els últims temps?
Ho ha fet molt més el mercat. L'empresari d'avui de 35 o 40 anys necessita coses molt diferents que l'empresari de la mateixa edat d'ara fa una dècada. L'entorn és molt més dinàmic. Hi ha més oportunitats, més transparència i comunicació, per això trobo a faltar consells d'administració més àgils.
Què vol dir?
Molta gent s'obre al canvi només quan les coses li van molt malament. Innovar s'ha de fer abans, perquè si no és difícil que el mercat no dubti de l'empresa, que n'abusi o que la companyia pugui optar a bons preus.
Es queixa de conservadorisme?
N'hi ha molt, però s'ha d'entendre el context, ja que una estratègia conservadora pot ser molt bona. I vull deixar clar que la innovació també requereix constància. A diferència de fa 14 anys, ara ens trobem molta gent que canvia d'idea com el vent. No és bo. Justament perquè el context és volàtil, calen idees clares. El que m'impacta és la rigidesa d'alguns consells d'administració. Amb les novetats tecnològiques, per exemple, com que n'hi ha de molt disruptives que no dominen els fa vergonya, i es tanquen en banda. Jo sempre dic que no s'ha d'entendre la tecnologia en si, sinó com impactaria a l'empresa: estalviant costos, reestructurant processos, resolent problemes amb automatismes...
En aquest tarannà ha observat diferències entre països?
Sí. A darrere hi ha un tema social i d'educació. Els països petits, com Suïssa, Finlàndia o Catalunya, estan acostumats a fer-s'ho més tot ells. Als consells d'empresa hi ha poca internacionalització, es valora molt que tothom parli la mateixa llengua i li agradi el pa amb tomàquet. És allò que, si tots ens coneixem, ens anirà millor. Ho entenc, a mi també m'agrada moure'm als meus cercles, però sense altres perspectives i experiència de mercat no s'innova.
On es fa diferent?
França, Alemanya, la Xina o els Estats Units no tenen res a veure amb tot això. Com que són líders en exportació, ja es dona per fet el parlar anglès o el viure a Rupit estant al capdavant d'una empresa internacional. Són països molt més segurs d'ells mateixos, tenen una evolució empresarial amb més experiència internacional, però, i sobretot, intercultural. Catalans, suïssos, finlandesos... s'ho pensaran molt més abans de fer qualsevol pas.
"Professions amb futur? Les que girin molt a l’entorn de la persona"
Vostè encaixa més amb aquest esperit, oi? No la veig persona de quedar-se quieta.
M'agrada molt treballar amb projectes que m'inspirin, que hi hagi acció i es moguin coses. Quan t'hi acostumes es torna un vici.
Fa una feina en què també hi ha molta psicologia.
Sí, perquè l'enginyeria és racional, però la fem anar les persones, que decidim basant-nos en sentiments, emocions, pors, inquietuds... L'ambició il·limitada d'un emprenedor et pot fer cometre molts errors, i m'entenc amb els clients millor ara que abans, perquè tant sé callar com no estalviar-me preguntes. És molt important compartir la visió de qui represento.
A Osona, el pes de la indústria agroalimentària és claríssim, amb les fortaleses i febleses que això comporta. Què en pensa?
El de l'alimentació és un camp en expansió, per la focalització creixent en la persona i aspectes com la salut. També es tracta d'un sector que ha innovat molt i que continuarà fent-ho. Si a Osona ja és fort, jo soc del parer de continuar en aquest camí, treballant per fer-lo pioner, perquè al final és on tenim l'expertesa. Ara bé, això no treu que es pugui invertir en altres àmbits tecnològics. L'entorn de Vic ha crescut molt, no està gens malament en comunicacions i per mi és clau que té universitat. Això vol dir talent. S'hauria de barrejar encara molt més universitat i indústria.
Tenint en compte com de ràpid canvia el món, quines seran les professions de futur?
Molt a l'entorn de la persona: les d'alimentació, salut i entreteniment. També l'automatització, la ciberseguretat i l'educació.
Viure sempre pensant en el futur no esgota?
Gens. Penso que pensar en el futur és responsable i ens fa valorar opcions i estratègies. El present està ple de reptes, problemes... En canvi, plantejar-nos que podem tirar alguna cosa endavant, o fer avui un canvi que portarà l'arbre del demà, em sembla una manera molt potenciadora per motivar-se.
Va estudiar Empresarials a la UB, als anys noranta. Li sembla que era ahir o que fa una eternitat?
Pensar-hi em fa molta basarda. Abans, però, em pararia en el batxillerat. Malgrat que filosofia, ètica, història, cultura... al moment ens semblen un pal, vaig tenir professors que m'han marcat i em sento molt humil quan alguna de les coses que ens van transmetre em porten a una interessant conversa de cafè amb un client. Dit això, el temps passa molt de pressa. Pensar que al màster érem els únics amb correu electrònic em fa sentir com un dinosaure.
El cuquet de rodamon el portava de sèrie, va aparèixer de gran...?
Un cul inquiet i una persona de fer moltes coses ho he sigut sempre: moto, karate... Però va ser clau a l'institut decidir canviar d'estudiar francès a anglès, perquè em va obligar a anar a Anglaterra molt jove, amb 14 anys, en un intercanvi de tres setmanes. Allà vaig descobrir que malgrat trobar a faltar casa, estar sola era molt xulo. A l'estranger prens molta consciència de tu mateix, què t'interessa i què no i on tens límits. Em caracteritzo per aquest esperit independent, i per una curiositat molt gran. És un tarannà que es té o no es té, però que també s'entrena.
Quin és el país on s'ha sentit més estrangera?
La Xina és com anar a Mart, però el país on més m'ha costat entrar és el que visc, Suïssa. Zúric és una ciutat molt complexa, amb gent molt interessant i alhora molt tancada, com l'esperit català. Estan tan acostumats als estrangers que no els interessa involucrar-s'hi. T'has d'anar guanyant confiances amb paciència.
Manté el contacte amb Manlleu i Osona?
El vincle més important són la meva mare i la meva germana, dues dones que em coneixen molt i que no farien ni comparteixen algunes coses que he fet, però que sempre m'han donat suport. També tinc molt bons amics a la comarca: emprenedors, professors d'escola, en el camp mèdic... En termes professionals, he treballat i penso que són molt bons els Mas Vinyoles Hub de Sant Pere de Torelló. De la resta senzillament no en puc parlar, encara no la conec.
Què és per vostè l'èxit?
Poder triar, tant en la vida professional com la personal. Els alts i baixos per mi no compten, sinó la posició d'estar autodeterminat i tenint consciència que tirar endavant és un privilegi.