16
de setembre
de
2022, 17:00
Actualitzat:
19
de setembre,
8:37h
Els alumnes de 1r d'ESO -setena classe, com n’hi diuen ells- estan fent un foc a una banda del pati de l’escola. Anoten, dibuixen, parlen i es fan preguntes. És la primera classe de Química i avui tracta sobre la combustió. "Què és el foc? Què és la llum? Què en queda de residu?", són algunes de les qüestions que sorgeixen.
Visitem l'escola La Font de Vic, un centre de pedagogia Waldorf que deixa de banda els llibres i els exàmens per centrar-se en el ritme maduratiu i d'aprenentatge de cada infant. En funció de cada etapa, doncs, es treballen les capacitats a partir de la creativitat, l'autoestima, la intel·ligència emocional, la motivació i l'observació. Un paradigma alternatiu al de l'escola tradicional que ha inspirat la transformació pedagògica de molts centres.
"El que busca aquesta pedagogia és que quan siguin adults puguin desplegar la seva potencialitat. No per adaptar-se a l'estructura de societat actual, sinó per transformar-la", subratlla la directora de l'escola, Glòria Pladevall.
El vincle
Un dels pilars bàsics de la pedagogia és "el vincle entre el mestre i l'alumne". "Es vol cuidar i cultivar", subratlla Pladevall. Per això, durant els tres anys d'infantil són les mateixes mestres que acompanyen l'alumnat. En la mesura que es pot també es fa a primària i secundària.
"Es prioritza continuar amb els alumnes perquè es pot aprofundir i comprendre més", destaca la directora. "És com una relació de família", exposa la mestra d'infantil Cristina Roca.
De fet, el vincle amb la família també és cabdal. Com que l’escola funciona com una cooperativa, pares i mares col·laboren amb el funcionament i també participen en aquest procés d'ensenyament. "Som exemples per als nens perquè veuen que pares i mestres estan construint una escola, ampliant-la, transformant-la... És el fruit d'un esforç conjunt", afirma la directora.
Un aprenentatge vivencial i artístic
Del foc que crema el pati, els alumnes n'hauran après com es fa, però també que del residu -la cendra- se'n pot fer un lleixiu o es pot adobar l'hort que tenen. I no només això. "Asseure's al costat d'un foc és un acte primordial que ens lliga els orígens", explica Marc Padrosa, professor d'art i de química. I alhora "és un tema molt adequat a l'adolescència. Tenen un foc intern que es desvetlla", afegeix.
Durant l'observació del foc, els alumnes n'han fet diverses anotacions, que a la propera classe comentaran. També han dibuixat la foguera. El vessant artístic té molt pes en aquesta pedagogia, amb assignatures musicals i artístiques, com l'aquarel·la o modelatge.
Precisament, treballen amb un ampli ventall de materials naturals, des de cera d'abella quan són ben petits, fins a fang, fusta i pedra. Els alumnes de secundària, per exemple, l'any passat es van fer les cadires de classe i aviat s'hauran de fer els vestits per a una obra de teatre.
A La Font no es treballa amb llibres. L'alumnat es fabrica els seus propis quaderns, que a la llarga poden servir de consulta. En Pau, un alumne de secundària de l'escola, explica que ha après a dir les coses per ell mateix. "Amb tot la informació que ens donen, hem d'escriure-ho amb les nostres paraules", explica, destacant que els textos sempre van acompanyats de dibuixos.
Ensenyament integral
Irene Colom, una mare de l'escola, explica que va decidir portar els seus fills a La Font perquè "acompanyen el nen de manera global en el seu creixement i no només hi ha un aprenentatge intel·lectual". Detalla que s'acompanya "en tots els sentits". "És una pedagogia molt integral que acompanya el potencial que aquesta personeta ha d'anar desplegant", afegeix.
"L'acompanyant ho fa de manera integrada amb les necessitats de cadascú", afegeix per la seva banda Eva Marichalar, cap d'estudis i coordinadora de secundària. En aquest sentit, destaca que l'aprenentatge "és com un viatge", cosa que "permet treballar per projectes i barrejar àrees". No es regeixen pels horaris de l'escola ordinària. Dediquen entre tres i quatre setmanes a una mateixa assignatura, que esdevé la classe principal i es combina amb altres assignatures i activitats. "A l'altra escola començàvem molt a tope. Aquí fem un joc o llegim un poema per encetar el dia", explica l'Alina, alumna nova de 1r d'ESO.
A més dels càlids espais de l'escola, els estudiants de secundària cada divendres surten a fora. "És un projecte que va més enllà de la idea d'activitat de lleure", explica Eva Marichalar, subratllant que "una trobada, una conversa o una experiència són educatives". "En qualsevol moment pot passar qualsevol cosa de les assignatures que estem fent", afegeix.
L'encaix fora de l’escola
Hi ha temor que després de l'etapa a La Font no encaixin en altres centres educatius? "Pot ser-hi. Pot ser una barrera d'entrada per algú que ve de fora", respon Irene Colom, mare de l'escola. En el seu cas, però, relata que hi ha una "motivació i estima per l'aprenentatge", cosa que els permetrà tenir la "capacitat i confiança" de trobar els recursos que puguin necessitar. "Ens sembla que van més preparats. No només en coneixement i intel·lecte, sinó per treballar en equip o per tenir empatia", detalla.
I com encaixa aquesta pedagogia amb el currículum que proposa el Departament d'Educació? "A primària, potser hi pot haver algunes diferències en les recomanacions, però quan finalitza l'etapa, acabem la temàtica", explica la directora.
A diferència de l'escola ordinària, a La Font no hi ha exàmens. "És la pura alegria d'aprendre per un mateix, no per demostrar-ho en un examen", destaca Glòria Pladevall, mentre que Cristina Roca afegeix que "l'avaluació és constant". Les mestres fan uns informes qualitatius de cada alumne. A partir de secundària, també hi entra l'autoavaluació. "Perquè es pugui avançar en un aprenentatge és molt important ser-ne conscient", subratlla Marichalar.
Per en Pau la seva escola "és ben diferent" de la resta. Així ho ha comentat alguna vegada amb un amic de fora el centre. "Sembla que 'cole' siguin dues paraules diferents", conclou.
Visitem l'escola La Font de Vic, un centre de pedagogia Waldorf que deixa de banda els llibres i els exàmens per centrar-se en el ritme maduratiu i d'aprenentatge de cada infant. En funció de cada etapa, doncs, es treballen les capacitats a partir de la creativitat, l'autoestima, la intel·ligència emocional, la motivació i l'observació. Un paradigma alternatiu al de l'escola tradicional que ha inspirat la transformació pedagògica de molts centres.
"El que busca aquesta pedagogia és que quan siguin adults puguin desplegar la seva potencialitat. No per adaptar-se a l'estructura de societat actual, sinó per transformar-la", subratlla la directora de l'escola, Glòria Pladevall.
El vincle
Un dels pilars bàsics de la pedagogia és "el vincle entre el mestre i l'alumne". "Es vol cuidar i cultivar", subratlla Pladevall. Per això, durant els tres anys d'infantil són les mateixes mestres que acompanyen l'alumnat. En la mesura que es pot també es fa a primària i secundària.
"Es prioritza continuar amb els alumnes perquè es pot aprofundir i comprendre més", destaca la directora. "És com una relació de família", exposa la mestra d'infantil Cristina Roca.
De fet, el vincle amb la família també és cabdal. Com que l’escola funciona com una cooperativa, pares i mares col·laboren amb el funcionament i també participen en aquest procés d'ensenyament. "Som exemples per als nens perquè veuen que pares i mestres estan construint una escola, ampliant-la, transformant-la... És el fruit d'un esforç conjunt", afirma la directora.
De set a 118 infants
La Font va començar el setembre del 2008 amb set infants, a iniciativa de diverses famílies que buscaven una educació diferent per als seus fills. Actualment, en el 15è curs, n'hi ha 118 en total. A cada aula -d'infantil a 2n d'ESO- n'hi ha una mitjana de 12. La secundària va arrencar fa un any.
Els alumnes de La Font provenen de Vic i comarca, però també d'altres llocs. "Hi ha famílies que traslladen tota la seva vida a Vic per venir a l'escola", explica Pladevall. L'escola és privada i es finança amb el 100% de l'aportació de les famílies, que paguen una mensualitat de més de 400 euros durant els 12 mesos de l'any.
A Catalunya, només hi ha sis escoles homologades de pedagogia Waldorf. La més antiga és El Til·ler, ubicada a Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès. Té alumnes d'infantil a batxillerat.
La Font va començar el setembre del 2008 amb set infants, a iniciativa de diverses famílies que buscaven una educació diferent per als seus fills. Actualment, en el 15è curs, n'hi ha 118 en total. A cada aula -d'infantil a 2n d'ESO- n'hi ha una mitjana de 12. La secundària va arrencar fa un any.
Els alumnes de La Font provenen de Vic i comarca, però també d'altres llocs. "Hi ha famílies que traslladen tota la seva vida a Vic per venir a l'escola", explica Pladevall. L'escola és privada i es finança amb el 100% de l'aportació de les famílies, que paguen una mensualitat de més de 400 euros durant els 12 mesos de l'any.
A Catalunya, només hi ha sis escoles homologades de pedagogia Waldorf. La més antiga és El Til·ler, ubicada a Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès. Té alumnes d'infantil a batxillerat.
Un aprenentatge vivencial i artístic
Del foc que crema el pati, els alumnes n'hauran après com es fa, però també que del residu -la cendra- se'n pot fer un lleixiu o es pot adobar l'hort que tenen. I no només això. "Asseure's al costat d'un foc és un acte primordial que ens lliga els orígens", explica Marc Padrosa, professor d'art i de química. I alhora "és un tema molt adequat a l'adolescència. Tenen un foc intern que es desvetlla", afegeix.
Durant l'observació del foc, els alumnes n'han fet diverses anotacions, que a la propera classe comentaran. També han dibuixat la foguera. El vessant artístic té molt pes en aquesta pedagogia, amb assignatures musicals i artístiques, com l'aquarel·la o modelatge.
Posant aigua a les cendres per observar com es transformarà. Foto: Adrià Costa.
Precisament, treballen amb un ampli ventall de materials naturals, des de cera d'abella quan són ben petits, fins a fang, fusta i pedra. Els alumnes de secundària, per exemple, l'any passat es van fer les cadires de classe i aviat s'hauran de fer els vestits per a una obra de teatre.
A La Font no es treballa amb llibres. L'alumnat es fabrica els seus propis quaderns, que a la llarga poden servir de consulta. En Pau, un alumne de secundària de l'escola, explica que ha après a dir les coses per ell mateix. "Amb tot la informació que ens donen, hem d'escriure-ho amb les nostres paraules", explica, destacant que els textos sempre van acompanyats de dibuixos.
Ensenyament integral
Irene Colom, una mare de l'escola, explica que va decidir portar els seus fills a La Font perquè "acompanyen el nen de manera global en el seu creixement i no només hi ha un aprenentatge intel·lectual". Detalla que s'acompanya "en tots els sentits". "És una pedagogia molt integral que acompanya el potencial que aquesta personeta ha d'anar desplegant", afegeix.
"L'acompanyant ho fa de manera integrada amb les necessitats de cadascú", afegeix per la seva banda Eva Marichalar, cap d'estudis i coordinadora de secundària. En aquest sentit, destaca que l'aprenentatge "és com un viatge", cosa que "permet treballar per projectes i barrejar àrees".
A més dels càlids espais de l'escola, els estudiants de secundària cada divendres surten a fora. "És un projecte que va més enllà de la idea d'activitat de lleure", explica Eva Marichalar, subratllant que "una trobada, una conversa o una experiència són educatives". "En qualsevol moment pot passar qualsevol cosa de les assignatures que estem fent", afegeix.
L'encaix fora de l’escola
Hi ha temor que després de l'etapa a La Font no encaixin en altres centres educatius? "Pot ser-hi. Pot ser una barrera d'entrada per algú que ve de fora", respon Irene Colom, mare de l'escola. En el seu cas, però, relata que hi ha una "motivació i estima per l'aprenentatge", cosa que els permetrà tenir la "capacitat i confiança" de trobar els recursos que puguin necessitar. "Ens sembla que van més preparats. No només en coneixement i intel·lecte, sinó per treballar en equip o per tenir empatia", detalla.
I com encaixa aquesta pedagogia amb el currículum que proposa el Departament d'Educació? "A primària, potser hi pot haver algunes diferències en les recomanacions, però quan finalitza l'etapa, acabem la temàtica", explica la directora.
A diferència de l'escola ordinària, a La Font no hi ha exàmens. "És la pura alegria d'aprendre per un mateix, no per demostrar-ho en un examen", destaca Glòria Pladevall, mentre que Cristina Roca afegeix que "l'avaluació és constant". Les mestres fan uns informes qualitatius de cada alumne. A partir de secundària, també hi entra l'autoavaluació. "Perquè es pugui avançar en un aprenentatge és molt important ser-ne conscient", subratlla Marichalar.
Per en Pau la seva escola "és ben diferent" de la resta. Així ho ha comentat alguna vegada amb un amic de fora el centre. "Sembla que 'cole' siguin dues paraules diferents", conclou.