Des de fa tres anys, la unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) d'Osona impulsa els grups de preparació a la paternitat, un espai dirigit a futurs pares amb l'objectiu que comparteixin l'experiència de la gestació i el postpart, els reptes del nou rol així com l'oferiment de suport i acompanyament durant tot el procés. Aquesta primavera s'ha posat en marxa el cinquè grup de pares al CAP Osona amb la participació de 24 homes, el més nombrós d'ençà que es va iniciar el projecte.
Els grups de preparació a la paternitat sorgeixen arran d'un estudi fet a l'Ajuntament de Barcelona i els serveis d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de la ciutat comtal a partir de les demandes de diferents parelles i amb la intenció de donar resposta a les seves necessitats.
Des del 2021, quan va arrencar la iniciativa a Osona, s'organitzen dos grups anuals -un a la tardor i un a la primavera-: ja se n'han dut a terme sis i hi han participat una seixantena de pares. "Al principi va costar que funcionés" admet Ester Muñoz, una de les llevadores que condueix les sessions: "Començar de zero un projecte d'aquestes característiques és incert, i més, en una zona rural". Amb el pas dels anys, també el boca-orella ha fet que aquest servei es comenci a conèixer al territori i cada vegada hi ha més interessats.
Un espai per fer xarxa i compatir experiències
Des de l'ASSIR Osona subratllen que, habitualment, per la naturalesa del servei i dels pacients a qui atenen, treballen "més amb dones que no pas homes". Durant les consultes amb les llevadores, l'atenció se sol focalitzar en les dones, mentre que ells es mantenen en segon pla i moltes vegades no gosen expressar les seves inquietuds.
Per aquest motiu, els grups de pares prenen importància i es converteixen en espais on els homes "creen xarxa, a on poden expressar-se, compartir i parlar de les seves necessitats", detalla Muñoz. D'altra banda, també remarca que, a les trobades, es treballa en el foment de la paternitat responsable i activa perquè "es puguin implicar més en la criança de les criatures".
Què entem, però, com a paternitat responsable? Ester Muñoz apunta que es tracta de "que els pares no siguin uns mers observadors, que no es limitin a portar uns diners a casa i procurar que no hi falti de res, sinó que s'impliquin i participin, que assumeixin un rol que vagi més enllà del de l'espectador".
Les sessions es realitzen els dilluns a la tarda i es desenvolupen al voltant de dinàmiques participatives per tractar temes com els models de masculinitat, els rols de la paternitat, s'aborda com fer l'acompanyament durant la gestació, el part i el postpart, es parla de sexualitat durant l'embaràs, la reorganització del temps i la conciliació o dels tràmits que cal fer després del naixement de la criatura. Tot plegat "amb l'objectiu que reflexionin i comparteixin, perquè a través de les activitats s'obre un ventall de possibilitats per créixer", apunta Muñoz.
Des de l'ASSIR Osona, després de tres anys de projecte, sis grups i una seixentena de participants, s'ha detectat que la gran inquietud dels futurs pares són les habilitats pràctiques a l'hora de cuidar la criatura: "Treballem al voltant d'activitats que busquen que ells reflexionin, dialoguin i narrin experiències, els ajuda molt sobretot a plantejar-se noves coses", explica Ester Muñoz.
Entre els participants, detallen les llevadores, sovint també hi ha algun pare que no és primerenc, però que va viure l'experiència en ple aïllament per la pandèmia de la Covid-19 "i ara té l'oportunitat de participar en el grup fent aportacions molt autèntiques".
El grup de pares, "la teràpia de la setmana"
"Ens falta arriba a més gent", admet Judit Tarrés, coordinadora de l'ASSIR Osona. Amb tot, remarca que l'últim curs, amb 24 participants, ha estat tot un èxit. La majoria dels homes que formen part del grup s'han assabentat de l'existència d'aquest espai gràcies a la difusió que en fan les mateixes llevadores dels centres d'atenció primària de la comarca i també a través del boca-orella.
"Com a pares també necessitem un lloc on poder expressar la nostra opinió obertament, parlar de temes tabús i resoldre dubtes"
És el cas d'en Juan Francisco Gómez, un dels homes participants aquesta primavera. El naixement del seu primer fill està programat a l'agost i, per a ell, les sessions són un espai "on puc entendre les inquietuds dels altres homes que en formen part i a on aprendre escoltant les seves experiències". "Com a pares també necessitem un lloc on poder expressar la nostra opinió obertament, parlar de temes tabús i resoldre dubtes", puntualitza.
L'Eduard Costa també participa en el curs de l'ASSIR Osona i estrenarà paternitat a mitjans de juny. Per a ell, participar en aquest espai és "la teràpia de la setmana" on "compartir amb altres persones que es troben en la mateixa situació, és el moment d'aprendre coses noves i també de desfogar-se entre iguals".
En Joel Garcia també forma part d'aquest cinquè grup. Ell serà pare per primera vegada a finals de juliol i destaca que, les sessions, són una oportunitat "per veure que no estàs sol" i per familiaritzar-se amb la paternitat: "Parteixes de zero i qualsevol informació és benvinguda. Aquí parlem de temes que, potser, no entomaríem mai", diu.
Tots tres comparteixen la idea que el grup de pares és un espai on teixir xarxes entre iguals on han après, per exemple, a canalitzar les emocions, a acompanyar des del respecte i la consciència a les seves parelles durant tot el procés o accions pràctiques per a la cura dels seus nadons.
En Juan Francisco, l'Eduard i el Joel animen a tots aquells que estrenaran paternitat a participar en el grup de pares impulsat per l'ASSIR Osona: "Que deixin de banda els prejudicis, tots els que som aquí estem en la mateixa situació. Si et decideixes a escoltar i compartir és un espai on aprendre coses i perdre la por".
Més recursos per a una millor atenció
Quan els grups de pares arriben al final de les sessions, se'ls pregunta que valorin la seva experiència o que plantegin si han trobat a faltar alguna cosa. En aquesta línia, l'equip de llevadores que condeixen les sessions detallen que hi ha tres ítems que solen remarcar habitualment els participants i en els quals s'està treballant.
El primer fa referència al fet que, a Barcelona, els grups de pares es van iniciar amb una llevadora i un psicòleg home "perquè estigués molt més proper als participants i a les seves necessitats". Amb tot, els recursos que s'inverteixen a les comarques encara no han fet possible: "Ens està costant molt trobar aquesta figura", insisteixen.
En segon lloc, els pares que participen en les sessions demanen seguir en grups de postpart específics per homes per continuar mantenint la xarxa que han creat. Una petició que, avui, es fa complicada de realitzar, ja que no hi ha suficients llevadores.
Finalment, també sorgeix la necessitat de la creació de grups específics d'avis: "Molts treballen i han de deixar les criatures a la llar d'infants o amb els avis. En aquest sentit, sorgeix la necessitat de gestionar el què faran els avis amb els nostres fills", reflexiona Ester Muñoz.