Borgonyà, una colònia singular que necessita un pla especial «urgent»

El conjunt va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 2013, un fet que dificulta fer millores a les cases, ja que la gestió de les llicències d'obres és potestat de la Generalitat: "Cultura té molts expedients i tot s'endarrereix"

Pla general de la Colònia de Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló.
Pla general de la Colònia de Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló. | Diba
Redacció
13 de novembre de 2024, 11:13

A Sant Vicenç de Torelló hi ha la colònia industrial més gran de la zona del Ter, la de Borgonyà. Es va construir el 1895 i, entre els elements més singulars, destaca una les xemeneies de maó més altes de Catalunya. Popularment, se la coneixia com la "colònia dels anglesos", si bé els seus fundadors eren escocesos, els Coats, els mateixos que posteriorment es van associar amb els catalans Fabra conformant la coneguda Fabra i Coats, fabricants de fil de cosir.

La colònia ha aconseguit fixar la seva població i, actualment, hi viuen més de 360 persones. L'any 2013 va ser declarada bé cultural d'interès nacional (BCIN) per a preservar la seva singularitat. A Catalunya, de la setantena de colònies existents només tres han adquirit la catalogació. Aquest reconeixement, però, està dificultant les millores de les cases i el seu futur. "Hem arribat al punt que la gent no pot ni pintar una casa", es queixa Maria Solé, regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Sant Vicenç i veïna de la colònia, que assenyala que "hi ha ganes de cuidar-la", però no poden fer millores a les cases.

En aquesta línia, amb la declaració de BCIN, les llicències d'obra ja no depenen de l'Ajuntament sinó dels serveis tècnics de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central. "Cultura té molts expedients per informar i tot s'endarrereix", admet l'arquitecte Jordi Rogent. Això fa que les obres no s'autoritzin a curt termini, amb el risc que alguns propietaris decideixin tirar pel dret i facin obres per a la urgència del moment sense respectar la normativa o que futurs compradors de cases es tirin enrere. "Les cases van bastant buscades i, les de lloguer, s'ocupen de pressa també", explica.

Per l'arquitecte, "la manera de posar ordre a tot això és un pla especial" que permeti a l'Ajuntament tornar a tenir la gestió de llicències de la colònia. Rogent és l'arquitecte que s'ha encarregat de redactar-lo. Es va començar el 2016 i confia que, finalment, es pugui aprovar de forma inicial a finals d'any, i el 2025, de forma definitiva.

L'ampliació del volum de les cases ha estat un dels punts més discutits amb la Generalitat, que no ho veia clar, i una condició "necessària" des de l'Ajuntament per millorar el benestar dels veïns i les possibilitats de futur de la colònia. "Són cases petites, que inicialment tenien entre 50 i 55 m2 i amb un pati a darrere, que també algunes han ocupat", detalla l'arquitecte. Ara el que es vol és poder construir un segon pis a sobre i il·luminar-ho amb unes llocanes (claraboies situades en un pendent del teulat), cosa que permet gairebé doblar l'espai perquè sigui més funcional per a les famílies.

Un lloc "molt especial" on viure

Ja des dels seus orígens, la colònia tèxtil va comptar amb serveis com una església, una botiga petita, un teatre, escoles per a nens i nenes i una guarderia. Actualment, hi ha una botiga de queviures, un perruquer i el restaurant i bar del Casal. La part fabril de la colònia està gairebé tota ocupada per empreses de la zona que van optar per instal·lar-s'hi i desenvolupar els seus negocis. I a nivell cultural, la colònia destaca per ser un lloc on es fan moltes activitats amb entitats, com una comissió de festes. "La gent s'involucra bastant en la vida del poble", explica Solé, que destaca que és un lloc "molt especial" per viure-hi.

La regidora relata que la colònia "té una història que la gent d'aquí encara recorda i també notes que han viscut d'una manera diferent des de la infantesa i en comunitat". La tranquil·litat és un altre element distintiu. El perfil dels seus habitants són sobretot gent gran que hi han viscut tota la vida, però també famílies que hi han tingut fills. "Els que som de fora encara som minoria", explica Solé, que conclou: "Per poder mantenir viva la colònia, cal desencallar el pla especial".