Nines de colònia és el títol del conte que ha escrit Eva Alcalà, amb il·lustracions del seu fill Martí Sunyer, per a explicar als més menuts com era la vida durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat a la Colònia Vila-seca, un nucli de població pertanyent a Sant Vicenç de Torelló vinculat des del segle XIX a la indústria tèxtil.
La publicació va veure la llum el passat 23 d'abril en el marc de la diada de Sant Jordi i és fruit de l'impuls de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló a través de l'Agrupació Cultural del municipi que, any rere any per aquestes dates, edita una obra d'un autor local.
S'han publicat un centenar d'exemplars del conte, que ha tingut un gran èxit i ja gairebé s'han exhaurit totes les existències. Amb tot, tothom que vulgui descobrir quines històries amaga aquest llibret ho pot fer a les biblioteques de Torelló, al Bibliobús o a diferents espais municipals a on disposen d'exemplars. "El conte està inspirat en testimonis reals i ha tingut molt èxit entre el públic infantil, però també entre moltes persones que anys enrere havien viscut i treballat a la colònia, són les seves històries i anècdotes", explica Alcalà.
Històries molt reals
"Després de la pandèmia ja pensava amb la possibilitat d'escriure un conte sobre Vila-seca", explica Eva Alcalà, autora de Nines de colònia, un títol que no és casual. "La meva mare treballava en una fàbrica tèxtil de la comarca i, quan jo era petita, em portava els cons on s'enrotllaven els fils amb els quals me'n feia nines".
A partir d'aquest record personal, Alcalà -que és professora a l'Escola Lloriana de Sant Vicenç de Torelló i fa 16 anys que viu a la colònia- ha traçat un argument que té com a protagonista la Remei, l'únic personatge fictici del conte. A través d'aquesta nena de Vila-seca, s'entrellacen diverses històries reals de persones que van viure en aquest nucli anys enrere.
L'objectiu de l'autora era explicar com es viva a la colònia tèxtil "amb un enfocament pel públic infantil": "Ja fa molts anys que la fàbrica no funciona i les cases de la colònia s'han convertit en habitatges normals i corrents. Tenia ganes de transmetre als més petits com era la vida a Vila-seca durant la dècada dels seixanta", explica Alcalà.
"La colònia tenia de tot"
La Colònia Vila-seca, durant els anys de màxima esplanador, tenia tots els serveis necessaris "per a portar una vida normal". Avui, però, només sobreviu la fonda i poc es conserva d'aquells edificis i negocis.
Per això, l'autora entrellaça històries que succeeixen en llocs que van marcar a tota una generació. Un d'aquests indrets és el Teatre Centre que "parlis amb qui parlis dels que havien viscut aquí en conserven molts records", diu Alcalà.
És així com, per exemple, la Remei, la nena protagonista del conte, hi fa una representació de titelles amb els cons que el seu pare li porta de la fàbrica.
Una vida molt diferent
L'obra d'Eva Alcalà també incideix en aspectes socials dels anys 60 i 70 del segle passat. Per exemple, aquelles que comencen la història sent unes nenes, acaben el conte convertides en unes adolescents que "amb 14 anys començaven a treballar a la fàbrica". D'aquesta manera, apunta l'autora, "els infants d'avui s'adonen que, abans, la vida era molt diferent i possiblement no tan fàcil".
El conte també fa referència a altres aspectes socials d'aquell període, com l'arribada d'immigració procedent del sud d'Espanya per venir a treballar a les fàbriques tèxtils que es desplegaven per tot Catalunya, la convivència del català i el castellà a la colònia o les diferències amb el sistema educatiu actual, entre altres.
Unes il·lustracions molt especials
Si bé l'Ajuntament de Sant Vicenç finança la publicació d'un centenar d'exemplars dels contes d'autors locals que cada any es publiquen per Sant Jordi, el pressupost no arriba per a poder dotar les obres amb il·lustracions fetes per un professional.
Aquest és un dels esculls amb els quals va topar Eva Alcalà quan va saber que es publicaria Nines de Colònia. És així com l'autora va pensar en el seu fill, en Martí Sunyer, per a il·lustrar la història: "Dibuixa molt bé, és un noi molt creatiu i un gran defensor de viure en un micropoble". "Me'n sento molt orgullosa d'haver-ho fet junts, ha estat molt bonic", apunta Alcalà.
L'èxit del conte ha estat tal que la seva autora admet haver quedat "molt parada" i, preguntada per si hi haurà una segona edició, admet que no ho ha contemplat, però explica que, fins i tot, "una llibreria de Torelló em va trucar perquè diverses persones els havien demanat exemplars".