Aquest divendres finalitzen els treballs d'excavació d'estiu al Camp de les Lloses de Tona, un vicus -assentament- militar romanorepublicà relacionat amb la presència d'un contingent de soldats romans que, al voltant del 125-75 aC, s'estableixen a la zona mentre construeixen la via del procònsol Mani Sergi.
La campanya d'enguany ha tingut una durada de 15 dies i hi han participat una quinzena de persones, entre estudiants universitaris i voluntaris. Les actuacions compten amb el suport científic de la Universitat de Girona i s'emmarquen dins del projecte de recerca en matèria d'arqueologia 2022-2025 Roma a l'Ausetània: el període republicà (ROMAUS).
En aquesta ocasió, s'ha excavat en un espai exterior dins del jaciment on s'han documentat dues fases d'ocupació i, entre les troballes, hi ha peces de ceràmica, monedes, eines de ferro o restes de fauna que podrien tractar-se de vaques, bous o cavalls.
El Camp de les Lloses neix per donar servei a una companyia militar, per exemple, oferint avituallament o fabricant i reparant armes, "però cal entendre que aquí també hi havia població civil" explica la directora del Museu i el jaciment, Imma Mestres Santacreu.
Història del jaciment
El jaciment del Camp de les Lloses compta amb una llarga història al seu darrere. Les primeres notícies documentades d'aquest indret es remunten a l'any 1915, quan es descobreix una de les peces més importants del jaciment, una Estela ibèrica.
Aleshores, la superfície que avui ocupa el jaciment eren camps i encara no s'havia urbanitzat l'entorn més immediat. Aquella primera descoberta "ja posava en evidència que en aquest lloc hi havia un gran jaciment", explica Imma Mestres Santacreu, directora del Museu i el jaciment del Camp de les Lloses.
Amb el pas del temps es produeixen diverses inundacions que, on avui hi ha el carrer Germana Victòria, deixen a la vista algunes estructures arqueològiques.
L'any 1991, els propietaris del solar volien urbanitzar els terrenys, però les administracions competents en temes de patrimoni van procedir a comprovar si hi havia restes arqueològiques. Els resultats d'aquesta primera prospecció van revelar que al solar hi ha una estratigrafia "molt complexa" on hi ha evidències de diversos períodes de la història i es constata que hi ha estructures murals –parets-.
La urbanització dels terrenys es va paralitzar i la Generalitat va iniciar excavacions en extensió. Són tan importants les troballes que s'hi varen fer que, l'any 1995, el jaciment del Camp de les Lloses és declarat bé cultural d'interès nacional (BECIN).
El jaciment és un vicus -un assentament- militar relacionat amb la presència d'un contingent de soldats romans que, entorn del 125-75 aC, s'estableixen a la zona mentre construeixen la via Mani Sergi, "una infraestructura que unia l'Ausetània amb la costa del Maresme", detalla Mestres.
El nucli se situa dins del període de la romanització i neix "per donar servei a la companyia militar, els hi proporcionaven avituallament o els tallers metal·lúrgics els fabricaven i reparaven les armes, però cal entendre que aquí hi havia població civil", explica la directora del jaciment.
Un moment clau per la història d'aquest lloc és quan l'any 2003 el Camp de les Lloses passa a ser municipal i, el 2006, s'inaugura el museu i es converteix en un espai visitable.
La cultura material del jaciment
Entre les troballes fetes al llarg dels anys d'excavacions al jaciment hi ha diversos tipus de ceràmiques que configuren un estol d'utensilis de taula i cuina o àmfores.
La numismàtica -estudi de monedes i altres objectes relacionats amb el pagament- és un tret característic al Camp de les Lloses: "Tenim unes 230 monedes, un volum important si ho comparem amb altres jaciments de la comarca", explica Montserrat Duran Caixal, codirectora de la intervenció i conservadora del Camp de les Lloses.
En general es tracta de moneda ibèrica -unitats i divisors- de bronze, tot i que també hi ha alguna peça de plata, moneda romana d'època republicana i d'època augustal.
"Una altra peculiaritat és la presència de moneda partida, es fragmentava per tenir diners petits, una pràctica molt típica als assentaments on hi havia militars", detalla Duran.
Campanya d'excavacions 2024
Els treballs d'excavació d'enguany han tingut una durada de 15 dies –finalitzen aquest divendres 26 de juliol- i s'han centrat en un espai exterior del jaciment on s'observen dos nivells de circulació, detalla Núria Cabañas Anguita, codirectora de la intervenció. Corresponen a les dues fases constructives que s'observen al Camp de les Lloses, possiblement perquè va haver-hi una gran riuada que va inundar l'assentament i es va tronar a construir sobre les runes.
Durant la campanya d'aquest 2024 s'ha trobat ceràmica d'importació –plats i àmfores-, materials metal·lúrgics, eines de ferro o restes de fauna de grans dimensions que podrien tractar-se de vaques, bous o cavalls. També més monedes –dos divisors ibèrics-, tot i que en aquesta ocasió "no tenim clar a quin taller de producció pertanyen i no tenen massa bon estat de conservació", apunta Duran.
Aprendre sobre el terreny
En Lluc Santa Coloma és estudiant del doble grau en Arqueologia i Història de la Universitat de Barcelona. És de Taradell i, enguany, ha participat en les excavacions del Camp de les Lloses de Tona com a voluntari.
El seu dia a dia al jaciment comença a les set del matí, una jornada de treballs que s'allarga fins a les dues del migdia: "No és una feina pautada, sinó que anem treballant per capes per identificar els diversos nivells. A poc a poc i de forma ordenada, anem aprofundint per entendre què va passar aquí".
En Lluc remarca el bon ambient al llarg dels dies d'excavacions i afirma que, com a estudiant d'arqueologia, l'experiència és molt positiva i "s'aprèn molt". A més, apunta que al Camp de les Lloses "podem dir-hi la nostra i es fomenta que participem i ens impliquem en el projecte".
Troballes excepcionals
El jaciment del Camp de les Lloses de Tona és un conjunt arqueològic excepcional en el qual no trobem construccions monumentals, però sí troballes d'alt valor per entendre la vida i els costums d'una part de la història.
D'entre totes les restes que s'han pogut recuperar en aquest indret, la conservadora de l'espai en destaca un tresor monetari de bronze que, tot i no tenir molt valor econòmic, és "extraordinari" perquè s'ha "trobat en un context estratigràfic" i es tracta de moneda que "pràcticament no ha circulat".
Duran també realça una última peculiaritat: "En numismàtica estudiem els tallers on s'han encunyat les monedes i, al jaciment, predominen els ausetans. En el tresor, en canvi, la moneda més ben representada és la de Lleida, on s'enrolaven moltes tropes romanes".
D'altra banda, la conservadora del Camp de les Lloses també destaca una peça de ceràmica de terracota, un carni infantil que es tractaria de la divinitat romana de l'inframon.
Enterraments perinatals
Una de les peculiaritats del Camp de les Lloses són les 12 sepultures perinatals que s'han trobat a la dotzena de cases del jaciment i que donen algunes pistes de la vida i els costums de fa 2.100 anys.
"Els estudis d'ADN indiquen que els esquelets de la fase republicana pertanyen a nenes, un fet que ens obre un gran ventall d'investigació", remarca la directora del jaciment. A l'antiga Roma, les criatures tenien poc valor social, detalla, i les normes socials prohibien enterrar els infants al cementiri.
Si bé els nens possiblement els embalsamaven i els portaven, per exemple, al bosc, la troballa de les sepultures de nenes a l'interior dels edificis del Camp de les Lloses fa pensar que podria haver-hi la creença que portaven prosperitat al lloc o bé que tenia relació amb la fecunditat. En cap cas, però, es tractaria de rituals de sacrifici.