Que la comarca d'Osona sigui més resilient davant la sequera i al nou entorn climàtic, garantir la quantitat i la qualitat de l'aigua i millorar l'eficiència en la seva gestió. Amb aquests objectius es va crear fa dos anys i mig la Taula de Recursos Hídrics de l'Alt Ter, formada per diversos agents públics i privats del territori que aquest dijous han presentat algunes de les mesures en les quals s'està treballant per fer front a la situació d'excepcionalitat que viu el país.
En aquesta línia, s'ha anunciat que, aquest estiu, la depuradora de Vic servirà aigua regenerada d'ús no potable als municipis d'Osona i el Lluçanès que ho necessitin per activitats com la neteja dels carrers, el reg d'obres públiques o xarxes contra incendis, entre altres. És només una de les propostes al voltant de les quals s'està treballant, i des de la Taula reclamen més fiançament per tirar endavant més "projectes estratègics" al territori.
Dependència del riu Ter
La majoria dels municipis d'Osona s'abasteixen –del tot o de manera complementària- de l'aigua d'un riu Ter sota mínims. Per aquest motiu, la majoria d'esforços se centren a conèixer més i millor aquest riu fent, per exemple, mostreig o col·locant sensors.
També s'està treballant a les depuradores del territori, la majoria de les quals evoquen al Ter "amb un efecte diferent del que havia tingut fins ara, perquè el cabal del riu és molt més baix", detalla Anna Costa, coordinadora del Cicle de l'Aigua del Consell Comarcal d'Osona.
Tanmateix, que el cabal del Ter hagi canviat ha portat al fet que la qualitat de l'aigua no sigui la mateixa i ara hi ha més contaminants. "Cal un control més exhaustiu, adaptar-nos als canvis i una planificació de futur", diu el gerent d'Aigües Vic, Guillem Tressera, que també remarca que no s'ha de patir per la qualitat de l'aigua.
Des del Centre BETA fa més de set anys que estan treballant amb potabilitzadores d'Osona amb l'objectiu d'anticipar-se a possibles problemàtiques. Amb la sequera, la línia de treball s'ha centrat a assegurar la disponibilitat i la qualitat de l'aigua i, entre altres, estan provant nous mitjans tècnics com l'ús de carbó actiu a l'hora de tractar l'aigua.
Entre altres propostes, també està en marxa la "digitalització" del riu Ter per tenir un "control més exhaustiu" dels nivells d'aigua i poder fer previsions.
D'altra banda, es posa el focus en els aqüífers de la comarca, sigui per recuperar-los o per fer-ne de nous. També s'està planificant la construcció de basses que s'abasteixin d'aigua del Ter -o puntualment del Gurri- amb l'objectiu que esdevinguin un recurs disponible en episodis extrems.
A curt termini, des de la Taula també han demanat a l'ACA permís per poder actuar en les comportes de la presa de Malars, d'on prové el 70% de la captació d'aigua per Osona i poder garantir així el volum suficient -tancant les comportes i assegurant el cabal ecològic- en situacions extremes.
"Els reptes són enormes"
Ester Coma, consellera comarcal i regidora de Medi Ambient de Vic, admet que "els reptes són enormes" davant del canvi climàtic i la situació de sequera que viu Catalunya. En aquesta línia, detalla que el treball des del Consell Comarcal és "transversal" entre totes les àrees, per exemple, amb la instal·lació de fotovoltaiques per minimitzar costos -és el cas dels panells que s'han col·locat a l'ETAP d'Osona Nord-Voltreganès, on ha tingut lloc l'atenció als mitjans d'aquest dijous- o l'impuls del biogàs "per donar un valor afegit als fangs que surten de les depuradores i les plantes de potabilització i donar més valor energètic al cicle de l'aigua".
Coma ha reclamat més finançament per tirar endavant els diversos projectes i ha denunciat que la Generalitat i l'ACA han posat "solucions" per la sequera per als municipis de l'àrea metropolitana, però no per a zones com la Catalunya Central. "La responsabilitat del cicle de l'aigua s'ha traslladat als municipis quan és una cosa transversal", afegeix Coma.