El Bisbat de Vic presenta la seva estadística sagramental

Publicat el 30 de juliol de 2007 a les 09:38
 
Així, amb una població estimada de 388.649 habitants, al Bisbat de Vic li corresponen 10 arxiprestats en els quals s'organitzen les 248 parròquies erigides. En superfície, hi ha un total de 4.185 quilòmetres quadrats, i podríem dir que la parròquia mitja tindria 16,88 quilòmetres quadrats i 1.567,13 habitants. La densitat de població del Bisbat seria de 93 habitants per quilòmetre quadrat.
 
El personal
 
Com a servei ministerial es compta amb tres bisbes residents: el titular Mons. Romà Casanova i Casanova, i els dos emèrits, un de Girona, Mons. Jaume Camprodon, i el mateix emèrit de Vic, Mons. Josep Ma Guix i Ferreres. Al Bisbat de Vic hi resideixen 197 preveres, amb diferents càrregues i responsabilitats en el si de l'Església, a més de 10 diaques que exerceixen el seu servei pastoral.
A més, cal comptar amb la vida religiosa: 17 instituts masculins de vida consagrada, així com 74 congregacions femenines de vida consagrada, tant en monestirs, convents, col•legis i comunitats diverses; i una comunitat mixta d'associació religiosa.
 
El conferiment dels sagraments
 
Igualment, s'han donat a conèixer les dades pel que fa a l'estadística sagramental, això són els números referents als sagraments atorgats. D'aquests són 2.132 baptismes, que en relació amb la població, dóna un resultat de 5,5 baptismes per cada 1.000 habitants. Pel que fa a primeres comunions, n'hi ha hagut 1.315, que signifiquen 3,4 per cada 1.000 habitants; així com 445 confirmacions (1,15 per cada 1.000 habitants) i 713 matrimonis (1,84 per cada 1.000 habitants).
 
D'altra banda es calcula que, d'entre el total d'habitants de la població de la diòcesi es compten 2.259 cristians no catòlics i 10.302 persones que professarien d'altres confessions religioses. Aquestes últimes dades sempre són una aproximació ja que no hi ha un cens real sobre aquest últim propòsit.
 
Així, es pot tenir una aproximació del que és el Bisbat de Vic, com a zona eminentment rural, on l'Església catòlica té la seva vida i acció i on els sagraments són, potser, la forma més visible i comptable de la seva activitat, però no l'única activitat. Per això, no s'ha de desestimar tota l'altra acció caritativa, educativa i pastoral de la que cal parlar-ne a bastament en un altre moment i es revela l'Església com una institució on moltes famílies acudeixen per rebre un missatge d'eternitat i de profunditat vital, enmig d'un món que, d'altra banda, se secularitza a marxes forçades. En tot cas, ja ho va dir el Senyor, "jo seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món"  (Mt 28,20).
 
Jordi Castellet