COMUNICAT DEL GDT
En el seu moment la construcció de la planta de purins de l'Esquirol va ser presentada per les diferents administracions com una solució a la problemàtica comarcal que ocasionaven els excedents de purins des de feia anys. Ja llavors, el Grup de Defensa del Ter es va mostrar contrari a la seva construcció, entre d'altres consideracions, per ser només un pedaç insuficient per resoldre una problemàtica que té el seu origen en el model de ramaderia intensiva vigent.
Un model que comporta greus deficiències per:
- El medi ambient. Contaminació d'aqüífers, una gran despesa d'aigua inassumible pel propi territori.
- El benestar animal i la seva dignitat com a éssers vius. Massificació, estrés, alta medicació.
- La salut de les persones, Una carn de dubtosa qualitat. No apta per consumidors responsables.
- La supervivència del petit pagès. Impossibilitat per competir amb grups industrials i especuladors.
Ara, la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens porta a unes altres reflexions i dubtes:
- D'una banda ens diu que es va infringir l'ordenança urbanística més bàsica i que això venint de les diferents administracions implicades és força greu sobretot per ser capdavanters a l'hora de donar exemple, a tots aquells a qui representen, en el compliment de la normativa.
- D'altre, perquè les repercussions econòmiques podrien hipotecar de per vida a un poble com el de L'Esquirol o en el seu defecte que ho acabem pagant entre tots com tantes altres negligències administratives.
- També perquè sota el paraigües de les administracions s'amaguen els autèntics responsables del desgavell quan en una democràcia saludable se'ls hauria d'assenyalar amb noms i cognoms i que els seus patrimonis ajudessin a cobrir aquesta costosa despesa.
Les informacions que tenim ens porten a creure que hi poden haver hagut irregularitats importants, per part de les administracions implicades, tant en la posada en funcionament de la planta com en els acords assolits amb aquells que s'hi oposaven.
Per tant, posem tota la documentació de que disposem en mans de la fiscalia anticorrupció confiant que la seva actuació serveixi per aclarir els fets i donar resposta a la preocupació de la ciutadania.
Tot recordant que tant important és destinar i gestionar correctament partides presupostaries a les problemàtiques mediambientals com encertar en la millor manera de solucionar-les per tal d'estalviar-nos aquella dita de la "guardiola foradada"
Grup de Defensa del Ter. Manlleu 26 de març del 2008
.............................................................................
El GDT resumeix en els següent relat els aspectes més sospitoss que, al seu parer, han envoltat la tramitació administrativa i la construcció de la planta. Així, mateix planteja diverses preguntes sobre com es va portar a terme la compra dels terrenys del camping veí.
L'any 1999 Sicogesa Explotación, una empresa del grup Guascor, va obtenir una llicència d'obres per construir una planta de tractament de purins en zona no urbanitzable. La llicència fou recorreguda judicialment per diversos veïns i propietaris afectats, entre ells, també pel propietari del càmping Sporting Club. L'Ajuntament va tenir constància d'aquest fet.
El propietari del càmping Sporting Club tenia també diversos judicis contenciosos contra l'Ajuntament i la Generalitat en relació amb altres activitats i obres de la zona, com per exemple les de Patel S.A.
L'any 2002, segons la documentació, s'hauria acordat amb el propietari de l'Sporting que se li compraria els terrenys a un preu per metre quadrat molt més alt del que es va pagar del terreny on s'hi va construir la planta.
En allò que ens consta, en el pagament hi haurien participat al menys la Junta de Residus i l'Institut Català del Sòl.
El Sr. Joan Mas va retirar-se del judici contra la llicència de la planta de purins, però altres veïns van continuar el procediment, que ha acabat provocant la sentència on s'ordena l'enderroc de la planta.
El Sr. Mas va retirar-se també d'altres procediments contra veïns o activitats de la zona, com el de l'empresa Patel S. A.
El dia 5 de novembre de 2002 el Departament de Medi Ambient va anunciar l'obertura de la planta de purins, vinculant-la a la promoció de terreny industrial de l'INCASOL a la zona. El Departament de Medi Ambient va anticipar-se amb aquest anunci a la llicència d'obertura que finalment va concedir l'Ajuntament, i es va anticipar també a la revisió de la Normativa urbanística de la zona per a fer-la edificable.
Això va provocar la dimissió del regidor de medi ambient de l'Ajuntament, Sr. Joan Vancells, que va allegar que no havia estat informat de tota aquesta qüestió, i que se n'havia assabentat per la premsa. Actualment, existeix una sentència que ordena la demolició de la planta de purins.
Els terrenys de la planta de purins van ser pagats, segons el registre, a 5,01 € el metre quadrat. Els terrenys del Càmping Sporting Club haurien estat pagats com a mínim a 24,5 € el metre quadrat. Les qüestions que queden per aclarir, entre altres, i que demanem que s'investiguin, són les següents:
1.- Per què l'INCASOL va comprar els terrenys de l'Sporting?
2.- Per què la Junta de Residus va pagar-ne una bona part?
3.- Per què es va pagar un preu molt superior al dels terrenys de la planta de tractament de purins?
4.- Per què es va pactar amb només un dels propietaris i veïns que havien recorregut contra la planta, si això no resolia el plet?
5.-Per què la Generalitat es va anticipar a la decisió de l'Ajuntament, en l'autorització d'obertura de la planta, i en la conversió de sòl no urbanitzable en sòl industrial?
6.- Qui es va beneficiar realment de l'operació?
7.- Per què es va vincular la compra dels terrenys amb la retirada dels altres contenciosos que hi havia a la zona?
8.- Quin projecte concret hi havia per als terrenys, comprats amb diner públic?
2.- Per què la Junta de Residus va pagar-ne una bona part?
3.- Per què es va pagar un preu molt superior al dels terrenys de la planta de tractament de purins?
4.- Per què es va pactar amb només un dels propietaris i veïns que havien recorregut contra la planta, si això no resolia el plet?
5.-Per què la Generalitat es va anticipar a la decisió de l'Ajuntament, en l'autorització d'obertura de la planta, i en la conversió de sòl no urbanitzable en sòl industrial?
6.- Qui es va beneficiar realment de l'operació?
7.- Per què es va vincular la compra dels terrenys amb la retirada dels altres contenciosos que hi havia a la zona?
8.- Quin projecte concret hi havia per als terrenys, comprats amb diner públic?
-----
El Grup de Defensa del Ter vol que la fiscalia investigui si hi ha hagut irregularitats en el procediment administratiu de la planta de purins de Santa Maria de Corcó
MARC RIERA / ACN
Manlleu (Osona).- El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha fet arribar a la fiscalia anticorrupció un informe perquè analitzi s'hi han produït irregularitats en el procediment administratiu de la construcció de la planta de tractament de purins de Santa Maria de Corcó (Osona). L'entitat ecologista diu que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha confirmat l'enderroc d'aquesta planta els ha fet augmentar els 'molts dubtes raonables' que ja tenien 'sobre uns fets que ens semblen molt greus'. La sentència d'enderroc de la planta ha estat recorreguda per les administracions al Tribunal Suprem (TS).
En l'informe que s'ha fet arribar a la fiscalia hi ha tota la documentació recollida al entorn d'aquest procés tant documentació de la Generalitat, de l'Ajuntament així com també altres documents públics que han estat recollits per l'entitat ecologista.
L'entitat ecologista demana a la fiscalia que aclareixi (entre d'altres aspectes) perquè els terrenys de la planta de purins van ser comprats per l'administració a 5'01 euros el metre quadrat mentre que els terrenys del Càmping Sporting Club -que eren a tocar de la planta- es van pagar a 24,5 euros el metro quadrat.
Entre les qüestions que el GDT demana a la fiscalia que investigui es el perquè va ser l'INCASOL qui va comprar els terrenys d'aquest càmping i en canvi la Junta de Residus es qui va pagar una bona part del seu cost. L'entitat demana que s'aclareixi 'qui es va beneficiar realment de l'operació' i perquè la Generalitat es va anticipar en aspectes com la reconversió de la finca de Sol no urbanitzable a sol industrial.
Jesús Soler i Joan Nogué, del GDT, defensen que posar tota aquesta documentació a la fiscalia anticorrupció, ha de servir per 'assenyalar amb noms i cognoms' els que consideren són 'els autèntics responsables del desgavell'. Per això consideren que en 'una democràcia saludable' cal assenyalar els seus responsables. L'entitat també lamenta que les repercussions econòmiques 'podrien hipotecar de per vida a un poble com Santa Maria de Corcó' i considera que si ho acaba assumint l'administració catalana 'ho acabarem pagant entre tots com en tantes d'altres negligències administratives'.
L'entitat ecologista deixa clar que des del primer moment s'ha mostrat contraris a la construcció de plantes de tractaments de purins perquè són 'només un pedaç insuficient' pels efectes d'un model de ramaderia intensiva que provoca 'la contaminació d'aqüífers, una gran despesa d'aigua inassumible pel propi territori', 'la massificació, estrés i alta medicació' que perjudiquen el benestar animal o un model econòmic que amenaça 'la supervivència del petit pagès'.
La planta de tractament de Santa Maria de Corcó es la segona d'aquestes característiques que hi ha a Osona. L'any 1999 l'empresa Sicogesa Explotación va obtenir la llicencia d'obres per construir aquesta planta a la finca del Colom Gros. El 5 de novembre de l'any 2002 va anunciar-se l'obertura de la installació sense que s'hagués tancat un contenciós amb un grup de veïns que s'hi oposaven i a qui la justícia ha donat la raó.
