“És una notícia excel·lent”. D’aquesta manera ha valorat el portaveu del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, la notícia que ha avançat aquest diumenge Nació Digital sobre l’inici dels tràmits perquè tres centrals hidroelèctriques passin a mans de la Generalitat. Són la de Sant Quirze, la de Ripoll i la de Bescanó. Totes tres es troben al riu Ter i l’entitat que defensa la vida ecològica d’aquest curs fluvial creu que la notícia ha de servir perquè es millori el compliment del cabal de manteniment que, fins ara, moltes hidroelèctriques no estan complint.

Soler diu que “el fet que aquestes hidroelèctriques passin a mans del Govern, al nostre entendre, garanteix que la Generalitat farà el que sigui necessari perquè els cabals de manteniment del riu funcionin i ecològicament no es perdi res”. Per això, el portaveu del Grup de Defensa del Ter creu que es tracta d’una “magnífica notícia”. “Hem estat lluitant molts anys perquè el Ter baixi amb el cabal que li correspon” i afegeix que algunes hidroelèctriques es neguen a complir amb allò acordat. Per això, el portaveu creu que la notícia “és un pas cap a la bona direcció”.

[h3]L'Ajuntament de Sant Quirze ja s'ho estava estudiant[/h3]
Jesús Soler també és conseller del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, conseller del Consell de la Xarxa del Ter-Llobregat i membres de la Comissió de Desembassament de l’ACA com a representant el Grup de Defensa del Ter. Ha explicat a Nació Ripollès que fa uns anys, l’Ajuntament de Sant Quirze, una de les hidroelèctriques que passaran a mans del Govern, ja es va posar en contacte amb el Grup de Defensa del Ter per demanar assessorament pel fet que la central acabava la concessió i la idea era revertir-la al municipi. A més, també afegeix que “l’aigua dels rius és de tothom i la privatització de la capacitat de treure’n energia és lamentable”. 

[h3]"L'ideal seria que s'enderroquessin"[/h3]
Tot i les bones valoracions, Soler també afirma que la millor notícia seria que es tiressin a terra les centrals hidroelèctriques: “L’ideal seria que la gran majoria de minicentrals que posen el riu amb dificultats perquè tingui la vida que li correspon, s’enderroquin”. De fet, el 2021, Territori ja va finalitzar l’enderroc, per exemple, de la central del riu Ritort al seu pas per Molló. La central hidroelèctrica que hi havia en aquest punt no respectava el cabal mínim i es va tancar el 2004.