Entrada general de Perafita al Lluçanès. Foto: Q.S./NDEl Lluçanès, una comarca -de moment, natural- situada a l'est del Bages, a l'oest d'Osona i que pessiga el Berguedà, de poc més de 8.000 habitants, és un bastió electoral sobiranista. Les xifres així ho indiquen. De fet, els osonencs es refereixen a la sotsvegueria com els Highlands d'Osona, una zona rural, bucòlica i tranquil·la. Aquella terra agrest, muntanyosa i difícil on el pa té gust de pa -el de Sant Boi és un regal dels déus-, els avis planten patates i encara s'hi pot caçar.
Els 13 municipis que configuren aquesta comarca tindran poca oferta electoral per escollir. Els números canten: en set d'aquests pobles només es presenten CiU i ERC (Olost, Perafita, Prats del Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Feliu Saserra, Lluçà i Sant Martí d'Albars; en aquest últim, però, acompanyats de dues llistes "fantasma" del PSC i PP); en un, només la federació nacionalista (Sant Agustí del Lluçanès, també acompanyada de dues llistes "fantasma" del PSC i PP); i als altres tres, CiU i tres variants del PSC (Oristà, Santa Maria de Merlès i Sant Boi del Lluçanès). Així, en només dos municipis hi ha assegurada l'alcaldia: a Alpens (amb una sola candidatura independent, Gent d'Alpens) i Sant Agustí de Lluçanès.
CiU s'emporta la palma amb 12 de les 23 candidatures presentades per 13 municipis. I només Esquerra fa de contrapunt comarcal. El Lluçanès, doncs, reserva espiritual nacionalista. I és, per cert, en aquest territori on es va pensar i crrear el Partit Popular de Catalunya.
