Sorpresa aquest matí a la comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament en les compareixences per demanar una modificació de la Llei del Poder Judicial a fi i efecte que sigui un requisit i no un mèrit que els jutges i magistrats que jutgen a Catalunya coneguin la llengua catalana i el dret català.

Una proposta que ha estat criticada amb vehemència per un dels compareixents, Fernando Lacaba, president de l’Audiència de Girona i portaveu de l’Associació Professional de la Magistratura, fins al punt de titllar Vic, Olot o Girona de ser “places complicades” per qüestions  lingüístiques.

Lacaba ha assegurat que exigir el coneixement del català com a requisit, i no com és actualment, un mèrit, “seria perjudicial” per als ciutadans perquè “no hi hauria prou opositors”. De fet, Lacaba ha sentenciat que a l’administració de Justícia  no hi ha cap problema amb el català.

“Els funcionaris administratius són catalano-parlants, els advocats, la majoria de les nou facultats de dret catalanes, parlen en català”, ha apuntat, per afegir que si bé les “sentències en català només suposen el 12% és per culpa del copi-paste". “La jurisprudència està en castellà i, per estalviar temps, els jutges la copien i redacten la resolució directament en castellà”, ha detallat.

En la mateixa direcció s'ha expressat Hugo Novales, portaveu de l’Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitòria, que ha apuntat les mateixes tesis. Al capdavall, entenen que exigir el català trencaria la uniformitat d’un cos judicial. Novales però ha volgut deixar clar que “fa vuit anys que exerceix a Catalunya” i que “mai no abandonarà aquesta terra”.

Els diputats han quedat perplexos de les afirmacions d’aquests magistrats que no entenen com es pot considerar un lloc “complicat” perquè es parli català i no quan una zona té una “alta conflictivitat social”.