Els menjadors escolars de la comarca d'Osona gaudeixen de bona salut i els menús que ofereixen tenen una variació dietètica i nutricional “molt acceptable”. Tot i això, els dietistes recomanen als centres que, entre d'altres, augmentin el consum de peix, una petita reducció en el consum de carns o que es potenciï la fruita fresca en les postres en detriment dels productes làctics. Aquestes conclusions s'extreuen de l'anàlisi que s'ha fet al menú que ofereixen 26 escoles de la comarca que han participat voluntàriament en un projecte pilot que vol valorar si els menús són prou equilibrats, variats i adaptats a les característiques escolars.

Segons han explicat la professora de la Universitat de Vic, Cristina Vaqué, i la dietista de la Direcció General de Salut Pública, Gemma Salvador, després de recollir i analitzar la programació de menús que s'ofereixen a les escoles es van fer suggeriments com ara casar més bé els primers i segons plats, variar l'oferta, adequar-la a l'edat i la temporada, millorar la descripció dels plats que es donen setmanalment als pares o no repetir l'estructura dels menús.

Salvador destaca el fet que en el cas dels primers plats les freqüències en les varietats dels aliments són “molt bones”. En els segons plats és on es produeixen “petits punts de conflicte”. A més dels aspectes apuntats, també destaca el dèficit en el consum d'ous. Un 50% de les 26 escoles analitzades no els utilitzaven ni un sol cop la setmana. El fet que s'utilitzi massa la tècnica del fregit o l'arrebossat és falsa, segons les dietistes. El 80% dels centres analitzats respecten la freqüència recomanada de fregits al llarg de la setmana.

Després del primer anàlisi, un 65%de les escoles participants han incorporat amb èxit alguns dels canvis suggerits. Un cop s'havia fet l'informe a partir de l'estudi de l'escola, els dietistes han anat al centre per provar el menjar i comparar-lo amb el del menú del curs anterior. El valor sensorial del menú en aspectes com ara l'olor, el tacte, el gust, la presentació ha estat satisfactòria entre un 70 i un 100%.

Aquest projecte pilot va arrencar a partir d'un programa establert durant l'any 2006 entre els Departaments de Salut i Educació. En el cas d'Osona, el programa que permet als centres o les associacions de mares i pares demanar un estudi dels menús escolars s'ha fet paral•lelament a un conjunt de centres. A més, hi han participat l'Agència de Protecció de la Salut d'Osona i la UVic, que han valorat de “forma intensiva” els canvis introduïts als menús fet que permet fer “un seguiment insitu” a cada escola, segons explica Montserrat Tortadés de l'Agència de Salut d'Osona.

Dels 26 centres de primària que han participat al projecte, el 23% eren concertats i el 77% públics. Dels centres participants un 30% disposaven de cuina pròpia, un 42% utilitzaven el sistema de cuina transportada o catèring i un 28% utilitzaven d'altres sistemes.

--------
NOTA DE PREMSA
UNIVERSITAT DE VIC

Un estudi diu que els menjadors escolars d’Osona gaudeixen de bona salut

Aquest dimecres ha tingut lloc a la Universitat de Vic la presentació de l’estudi “Què i com mengen els infants i els joves a les escoles d’Osona?”, que han elaborat la professora de la UVic, Cristina Vaqué, i la dietista de la Direcció General de Salut Pública, Gemma Salvador. Es tracta d’un projecte pilot impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat, la UVic i l’Agència de Protecció de la Salut que es basa en la recollida d’informació sobre els menjadors escolars d’Osona.

Un total de 26 escoles han participat voluntàriament en el projecte. Amb aquest estudi s’ha ofert a tots els centres de la comarca una revisió de les programacions dels menús amb la finalitat de valorar si eren prou equilibrats, variats i adaptats a les característiques escolars.

L’estudi ha constatat que la variació dietètica i nutricional té un nivell molt acceptable. Tot i això, s’han suggerit algunes millores com: casar més bé els primers i segons plats, variar l’oferta, adequar-la a l’edat i a la temporada, millorar la descripció dels plats, no repetir l’estructura dels menús, variar el tipus de cocció, entre altres.

La valoració sensorial dels menús (olor, tacte, gust, textura, presentació i temperatura) també ha estat satisfactòria en l’ordre del 70%-100% dels centres. Després d’un temps prudencial, necessari perquè les escoles hagin pogut fer els canvis oportuns s’ha fet un seguiment personalitzat a cada centre per valorar el grau d’acceptació i la viabilitat de les millores proposades. Un 65% de les escoles participants han incorporat amb èxit alguns dels canvis suggerits, que han estat considerats molt útils i que els comportaran millores significatives al servei de menjador.

Tot i així, l’estudi recorda que tot i que l’escola ha de contribuir a la salut alimentària dels infants, l’educació en aquest aspecte comença a casa. En l’acte de presentació s’ha signat el conveni de col•laboració entre la Universitat de Vic i l’Agència de Promoció de la Salut de la Generalitat, que dóna cobertura a aquest estudi i n’assegura la continuïtat.

Fotos: CEIP Sentfores de Vic