L'entrada del camí, on van trobar el cadàver el 13 d'agost de 2006, situat a la carretera B-520 de Taradell. Foto: Arxiu Osona.com/Anna Molas.

Era un 13 d'agost de 2006. El bosc lluïa aquella agror que tenen els migdies d'estiu. I era allí, enmig del bosc, en un inhòspit trencant de la carretera B-520, a Taradell: sobre els matolls, amagat sense gaire traça, jeia el cos d'una dona. Tenia el cap embolicat amb cinta adhesiva d'embalar, els peus lligats i les mans agafades a l'esquena. El cadàver estava masegat i, segons els sanitaris forenses que el van recollir, en el rostre encara s'hi veia la por, la tragèdia, la bestialitat i la violència gratuïta que va esclatar en aquell assassinat.

Avisats pel caminant que havia descobert el cos i havia estat colpejat per aquella escena sinistra, els Mossos van acordonar la zona sense deixar entrar en el perímetre ni xafarders ni periodistes. De mica en mica, malgrat el secretisme s'anaven descobrint detalls: la víctima es deia Rafaela Jacinta Díaz, tenia 46 anys i era equatoriana. Rafaela vivia al barri de Santa Anna de Vic, on compartia pis amb una compatriota. Abans de traslladar-se a la capital d'Osona, Jacinta vivia en un dels suburbis més pobres de la ciutat de Babahoyo, a l'Equador. Tenia dos fills bessons que van conèxier la dissort de la seva mare en la tristor de la llunyania.

Rafaela havia desaparegut dos dies abans. Ningú no en sabia res. La seva companya de pis estava estranyada, neguitosa i preocupada. A la feina, tampoc no en sabien res. La manca de testimonis, d'imatges, empremtes o d'altres proves feien del cas un gran misteri. Els Mossos van esmerçar tots els esforços agafats a dues pistes: la bossa de mà de la víctima havia desaparegut i unes restes d'ADN a les ungles del cadàver.

A partir d'aquest fil, la policia va encetar una investigació complicada i difícil. La maquinària  es va posar en marxa, mentre els compatriotes de Rafaela intentaven recaptar fons per repatriar-la. No hi va haver sort, i a les sis de la tarda del 31 d'agost era enterrada, en un ambient plujós, al cementiri de Taradell.

Seguint la pista dels objectes personals que la víctima hauria portat a la bossa de mà, els investigadors van esperar que l'assassí cometés un error. I el va cometre: va deixar massa pistes que ben articulades eren prou indiciàries per inculpar-lo. Tres mesos després ja tenien un nom i una cara. L'11 d'abril de 2007 desprès de nou mesos d'investigació, el Grup d'Homicidis de la URI de Manresa va detenir Francisco Javier Zamora Jiménez com a presumpte autor de l'homicidi.

Francisco Javier era un noi de Vic, de 25 anys, que negava des del minut zero qualsevol implicació en el cas. Portava una doble vida, marcada per la seva addicció a la cocaïna. Tenia feina fixa i no constaven antecedents policials. Pocs dies després de la seva captura, els investigadors van detenir els membres d'un clan familiar de Vic que es dedicava al narcotràfic i que li subministrava de manera habitual la droga. Aquí van poder trobar la peça que els faltava: el sospitós hauria pagat amb algun dels objectes de la víctima.

Sis mesos després de la detenció les proves d'ADN de les restes de pell que amagaven les ungles del cadàver de Rafaela l'inculpaven com a principal i únic sospitós. De fet, aquesta va ser la prova determinant pel jurat que el va condemnar. “Unes restes només aguanten un dia en bon estat, això vol dir que l’acusat va estar amb la víctima el dia del crim”, asseguraven els pèrits durant la vista oral del cas.

El jurat popular dirigit per l'aleshores magistrada María del Carmen Zabalegui Muñoz va declarar Francisco Javier, aquell xicot vigatà de doble vida, culpable d'un crim execrable, horrorós i cruel. La sentència ho descrivia amb una fredor esfereïdora: "Va matar aprofitant un lloc solitari, on no hi ha població”, per buscar “una més fàcil execució del delicte; essent l’acció mereixedora d’una major reprovació”.

De res va servir al·legar la seva addicció de cocaïna. Francisco Javier va escoltar com el condemnaven a 22 anys de presó i a indemnitzar amb 260.000 euros els fills bessons i la mare de Rafaela, que descansa en pau prop d'on va morir un agost d'ara fa just sis anys.


El cos de Jacinta Rafaela Díaz Ramírez va ser enterrat el 30 d''agost del 2006 al cementiri de Taradel.l Foto: Arxiu Osona.com/Anna Molas