El Consorci Hospitalari de Vic, mitjançant el Cercle SiS, l'empresa Epson i la Fundació el Llindar, han impulsat una proposta per enriquir l'estat emocional de persones grans residents a Osona. Ho fan a partir d'estímuls sensorials i activitats de caire cognitiu. Aquest programa ja s'està desplegant a la residència Aura de Manlleu i a El Nadal de Vic. Allà, materials específics, dissenyats per a la gent gran i els seus familiars, es converteixen en eines quotidianes. L'objectiu central és atendre les necessitats emocionals i socials d'un grup sovint invisible, tot posant el focus en la importància de l'estímul continu i la participació en la vida del centre.
Els materials provenen de l'alumnat de la Fundació El Llindar, una institució que ofereix una segona oportunitat formativa a adolescents i joves d'entre 15 i 20 anys que s'han quedat fora del sistema escolar o n'han estat exclosos. Proporcionen orientació i suport, i al mateix temps, aborden necessitats reals de grups vulnerables. El projecte permet que els joves lliguin el seu aprenentatge a situacions de fort component social i pràctic.
- Un dels usuaris de la residència Aura de Manlleu juga amb un dels jocs de peces que han adaptat els joves.
- ACN
Materials estimulatius
Els recursos més destacats inclouen coixins sensorials destinats a minimitzar l'ansietat, jocs interactius fixats a la paret i puzles de muntatge. Daus de roba apilables i encaixos amb lletres per crear paraules d'ús comú també formen part del catàleg. Imma Cantizano, directora de la residència Aura, subratlla: "Quan els usuaris estan jugant amb aquests materials els canvia la cara". Aquestes propostes aporten entreteniment, però també mantenen actives habilitats motrius i cognitives, fomentant la independència i la percepció d'autovalor. El fet de compartir l'activitat amb familiars reforça el vincle afectiu i genera espais compartits de complicitat dins del centre.
La directora remarca que els jocs s'han creat "adaptats especialment" als usuaris. Han tingut la possibilitat d'implicar-s'hi, conjuntament amb les famílies, en el seu disseny. Per exemple, el clàssic parxís, habitualment amb peces i números petits, s'ha transformat "amb uns números que ressalten, amb colors brillants, i unes peces més grans i amb relleu". Altres jocs tradicionals, com el tres en ratlla, s'han modificat per fer-ne més senzill l'accés i afavorir la motricitat fina i les connexions neuronals. Aquestes adaptacions permeten que l'activitat sigui practicable per persones amb limitacions visuals o de moviment.
Cantizano comenta que aquests jocs contribueixen a "baixar l'estrès i ansietat" o a "estimular-los". La participació activa de residents i famílies resulta decisiva per dotar de sentit i acceptació les activitats, així els materials prenen caràcter personalitzat i els participants se senten integrats en el seu propi procés de benestar.
Sostenibilitat, col·laboració i tecnologia en el projecte
La participació dels joves de la Fundació el Llindar en la fabricació d'aquests recursos s'emmarca dins l'itinerari professional vinculat a la fabricació digital. Jordi Marimón, de la Fundació, destaca que, per a aquests joves, ha estat "un repte i una oportunitat connectar la formació dels joves amb una necessitat real" i precisa que "ens permet donar-li un sentit al projecte i a l'aprenentatge".
Els materials s'han realitzat considerant criteris de sostenibilitat des de l'inici. Marimón concreta: "Hem volgut que tots els materials siguin sostenibles i reciclables i amb un sol tipus de material". Subratlla també la importància de la col·laboració amb usuaris i famílies durant el testatge i la millora dels materials, per garantir-ne la funcionalitat i l'adequació a cada resident o centre.
L'empresa Epson ha tingut un paper decisiu en aportar la tecnologia necessària per a l'elaboració dels materials. Pilar Codina, responsable de Sostenibilitat Corporativa d'Epson Ibérica, expressa que "la tecnologia té més sentit quan millora el dia a dia de les persones" i assenyala que el projecte exemplifica aquesta funció. Al mateix temps, Codina afegeix que "posem la nostra tecnologia al servei del benestar i l'autonomia de la gent gran, un col·lectiu que, com a societat, tenim el deure de cuidar". Aquesta col·laboració tecnològica ha fet possible avançar cap a propostes més avançades i adaptades al perfil dels residents de les residències geriàtriques.
