
Unes trenta persones del sector de l’ensenyament s’han concentrat aquest divendres, 17 de maig, davant la seu del PP a Vic per protestar contra l'aprovació de la setena reforma educativa de la democràcia (la LOMCE o llei Wert), tot i les múltiples protestes que hi ha hagut fins a dia d'avui per una part molt important de la comunitat educativa. “Una reforma que no és una reforma, sinó una contrareforma que ens retorna al passat”, diuen els manifestants.
A la protesta, s’han cridat consignes contra la llei Wert i s’han mostrat pancartes, en la que es qualificava la normativa de “retrògada”, “centralista” i “espanyolitzadora”. Els manifestants han fet sonar xiulets i cassoles.
La llei ja ha obtingut el rebuig de la majoria de forces polítiques del Parlament i d’altres entitats, com Somescola. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anat més enllà i ha dit que es tractava d’una normativa “predemocràtica” i que a Catalunya no es podria complir.

La llei Wert ens espanyolitza. Només el castellà serà matèria troncal i les altres llengües passen a ser matèries de segona categoria. Altrament dit liquida la immersió lingüística i obliga a impartir classes en castellà.
És també, òbviament, enormement centralista. L'Estat serà qui farà les proves i revàlides. De manera que exerceix un control directe sobre els continguts.
És una llei economicista. Per primera vegada no s'esmenta l'educació integral de l'alumne que esdevé pràcticament un producte del mercat laboral.
La religió catòlica torna a ser matèria troncal, en un acte de servilisme als sectors més retrògrades de la Conferència Episcopal Espanyola.
Obre la porta a que grans empreses entrin en el mercat educatiu.
Buida de contingut la comunitat educativa. Els ajuntaments queden fora dels Consells Escolars que passen a tenir un paper totalment consultiu. I es reforça (encara més) el paper dels equips directius.
"El talent és el talent", és una cosa natural. Els que són bons tiraran endavant en canvi els altres... És a dir qüestiona els principis d'una societat democràtica.
L'etapa 0 - 3 deixa de considerar-se educativa per passar a ser assistèncial.
A primària s'aboleixen els cicles i s'introdueix una assignatura transversal anomenada "emprendimiento empresarial".
A primària es faran dues avaluacions externes, també a l'ESO i revàlida a l'acabar el batxillerat.
A partir de segon d'ESO comencen els itineraris.
Novament es devalua la formació professional. Es concep la formació professional bàsica com l'opció per a l'alumnat amb "menys talent" o bé amb menys oportunitats socials.
Fomenta la competència indiscriminada entre centres ja que es publicaran els resultats de les proves i revàlides sense tenir en compte el context de cada realitat.
Etc, etc, etc...