20
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
16:46h
Des del 2014, 1.500 persones a la Catalunya Central han fet més de 1.800 intents de suïcidi. L'any 2022, un total de 35 persones van consumar-lo en aquesta regió i, a dos mesos de finalitzar el 2023, el registre intern del Servei d'Emergències Mèdiques ja n'ha comptabilitzat 32. Una tendència que va a l'alça i que posa la salut mental al centre.
Els reptes i desafiaments del suïcidi han estat l'eix vertebrador de les III Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Centralcelebrades aquest divendres a Vic, amb la voluntat de donar eines a professionals de diferents àmbits que tenen un paper important en la detecció i prevenció de conductes risc.
La doctora Corripio, directora de Salut Mental al Consorci Hospitalari de Vic, explica que a Osona, abans del 2012 es van registrar temptatives i taxes de suïcidi per sobre de la de Catalunya. A partir d'aquest moment, "el comportament és força similar a la resta del país", malgrat que els anys 2019 i 2021 s'observen "dos pics importants".
Actualment, les comparatives de dades entre el 2021 i el 2022, mostren que el comportament a la comarca "és semblant al de Catalunya", encara que des del CHV han vist una disminució del 20% de les temptatives i una baixada del 50% dels suïcidis consumats.
En aquest escenari, la coordinació entre SEM, Mossos d'Esquadra i, si s'escau, Bombers, és la clau. Calafell detalla que quan hi ha una intervenció de risc, els diferents cossos determinen un punt de trobada per plantejar l'estratègia d'actuació i intercanviar informació rellevant. Un cop definia la maniobra, s'escull un interlocutor per resoldre el cas.
El sotscap del SEM a la Regió de la Catalunya Central subratlla que l'equip de psicòlegs juguen un paper rellevant en tot el procés. A més, aquests professionals són vitals en la darrera fase d'una intervenció: són els encarregats de l'autocura dels companys: "Un cop finalitzem una intervenció decrisis, la psicòloga ens dona pautes per detectar si emocionalment estem bé".
A Catalunya, comparant les dades del 2019 i el 2021, hi ha un augment de gairebé el 200% de les noies adolescents ateses per conductes suïcides, i un increment del 10% en el cas dels nois. Lara explica que durant l'etapa de l'adolescència "la necessitat de pertànyer a un grup és fonamental" i que ells, a través del joc en línia, troben suport emocional. Per contra, elles utilitzen més sovint les xarxes socials, a través de les quals sovint es comparteixen continguts "catastrofistes" que porten a les porta "a entrar en un cercle tòxic" on es normalitza l'opció del suïcidi.
En aquesta línia, subratlla que "la prevenció ha de ser la clau", i insisteix en la importància "d'entrenar" les habilitats socials i la gestió de les emocions dels joves, a més de donar-los l'oportunitat "de practicar alternatives saludables com a vies d'escapament [per exemple, fer un esport d'equip o pertànyer a un col·lectiu d'escoltes] diferents a pensar en la mort".
Corripio detalla "som capaços de fer una intervenció però no de fer una predicció". En aquest sentit, des del CHV es treballa per desenvolupar un model predictiu de la conducta suïcida: "Tenim una base de dades clíniques molt rellevants de totes les persones que han fet un intent o han tingut una conducta suïcida", detalla. La intenció és que, a l'ajuda de la intel·ligència artificial, es puguin crear perfils i probabilitats per predir si una persona que ha fet un intent de suïcidi pot replicar la conducta o, fins i tot, consumar-la.
Judit Pons, infermera del CHV especialista en salut mental, remarca que "volem posar sobre la taula que el suïcidi és una conducta multifactorial que es pot prevenir" i apunta que "és un problema de salut pública". "Tots tenim el nostre paper per a la prevenció, també a títol individual", conclou.
Els reptes i desafiaments del suïcidi han estat l'eix vertebrador de les III Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Centralcelebrades aquest divendres a Vic, amb la voluntat de donar eines a professionals de diferents àmbits que tenen un paper important en la detecció i prevenció de conductes risc.
La doctora Corripio, directora de Salut Mental al Consorci Hospitalari de Vic, explica que a Osona, abans del 2012 es van registrar temptatives i taxes de suïcidi per sobre de la de Catalunya. A partir d'aquest moment, "el comportament és força similar a la resta del país", malgrat que els anys 2019 i 2021 s'observen "dos pics importants".
Actualment, les comparatives de dades entre el 2021 i el 2022, mostren que el comportament a la comarca "és semblant al de Catalunya", encara que des del CHV han vist una disminució del 20% de les temptatives i una baixada del 50% dels suïcidis consumats.
La coordinació entre professionals, clau
Jordi Calafell, sotscap del SEM a la Regió de la Catalunya Central, insisteix que la conducta de risc no només s'ha de tractar des de la salut sinó que és "un problema global" que s'ha d'abordar des de tots els àmbits. Explica que des del SEM 061 Salut Respon es duen a terme diferents actuacions, la primera de les quals és la prevenció: quan es rep una trucada "hi ha un equip de professionals especialitzats per fer una anàlisi inicial i determinar el grau de risc". A partir d'aquí es pot derivar el cas a l'Atenció Primària o, si la situació és complicada, "s'activen els recursos necessaris" per treballar des del terreny.La coordinació entre els cossos de seguretat i emergències és fonamental, tal com han explicat els professionals a les Jornades de Vic. Foto: SEM
En aquest escenari, la coordinació entre SEM, Mossos d'Esquadra i, si s'escau, Bombers, és la clau. Calafell detalla que quan hi ha una intervenció de risc, els diferents cossos determinen un punt de trobada per plantejar l'estratègia d'actuació i intercanviar informació rellevant. Un cop definia la maniobra, s'escull un interlocutor per resoldre el cas.
El sotscap del SEM a la Regió de la Catalunya Central subratlla que l'equip de psicòlegs juguen un paper rellevant en tot el procés. A més, aquests professionals són vitals en la darrera fase d'una intervenció: són els encarregats de l'autocura dels companys: "Un cop finalitzem una intervenció decrisis, la psicòloga ens dona pautes per detectar si emocionalment estem bé".
Els adolescents, un col·lectiu que preocupa
Anaís Lara, psicòloga infantil, explica que després de la pandèmia la població en general es va desestabilitzar emocionalment "i la gestió d'aquest malestar va ser un problema per a tothom". Amb tot, remarca que en els adolescents l'impacte ha estat major "perquè la maduresa emocional no està coberta" i s'ha observat un increment "altíssim" del nombre de pacients i de la freqüència de les visites.A Catalunya, comparant les dades del 2019 i el 2021, hi ha un augment de gairebé el 200% de les noies adolescents ateses per conductes suïcides, i un increment del 10% en el cas dels nois. Lara explica que durant l'etapa de l'adolescència "la necessitat de pertànyer a un grup és fonamental" i que ells, a través del joc en línia, troben suport emocional. Per contra, elles utilitzen més sovint les xarxes socials, a través de les quals sovint es comparteixen continguts "catastrofistes" que porten a les porta "a entrar en un cercle tòxic" on es normalitza l'opció del suïcidi.
En aquesta línia, subratlla que "la prevenció ha de ser la clau", i insisteix en la importància "d'entrenar" les habilitats socials i la gestió de les emocions dels joves, a més de donar-los l'oportunitat "de practicar alternatives saludables com a vies d'escapament [per exemple, fer un esport d'equip o pertànyer a un col·lectiu d'escoltes] diferents a pensar en la mort".
Les Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Central han aplegat uns 200 professionals de diferents àmbits al Sucre de Vic. Foto: Irene Giménez
El CHV vol desenvolupar un model predictiu de la conducta suïcida
Des del 2012, el Consorci Hospitalari de Vic compta amb un pla de prevenció de suïcidis que es focalitza en la personalització dels tractaments, un protocol que consta amb diferents fases, la més important de les quals és la detecció precoç. Per fer-ho possible, és clau la coordinació entre diferents equips de professionals, detalla la doctora Corripio. També és crucial la continuïtat assistencial i donar cobertura a l'entorn més proper dels pacients.Corripio detalla "som capaços de fer una intervenció però no de fer una predicció". En aquest sentit, des del CHV es treballa per desenvolupar un model predictiu de la conducta suïcida: "Tenim una base de dades clíniques molt rellevants de totes les persones que han fet un intent o han tingut una conducta suïcida", detalla. La intenció és que, a l'ajuda de la intel·ligència artificial, es puguin crear perfils i probabilitats per predir si una persona que ha fet un intent de suïcidi pot replicar la conducta o, fins i tot, consumar-la.
Judit Pons, infermera del CHV especialista en salut mental, remarca que "volem posar sobre la taula que el suïcidi és una conducta multifactorial que es pot prevenir" i apunta que "és un problema de salut pública". "Tots tenim el nostre paper per a la prevenció, també a títol individual", conclou.