El jurat dels premis, que arriben a la vuitena edició, ha valorat que MAB Manlleu ha consolidat un seguit d'accions en l'àmbit de la promoció i la notorietat de l'oferta comercial. També ha reconegut la singularitat de la Fira Artesanàlia, el posicionament de la marca MAB a la comarca, la reflexió estratègica individual de cada empresari per adequar el seu concepte comercial a les necessitats del consumidor i les diferents campanyes de comunicació de l'oferta comercial, com la Mabiganga.

 

A més, s'ha tingut en compte les transformacions urbanístiques promogudes en l'àmbit municipal a l'entorn de l'activitat comercial, que estan permetent configurar un espai de concentració d'oferta i de satisfacció de les necessitats de la ciutat de Manlleu.

 

 

A l'acte de lliurament dels premis hi han assistit altres membres de la Junta del MAB, les dinamitzadores comercials de Manlleu i l'alcalde de la població, Pere Prat.

 

 

El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa reconeix amb el Premi a la Iniciativa Comercial l'associació de Botiguers de Manlleu

 

•        Manlleu Associació de Botiguers (MAB) és un dels 11 guardonats amb el Premi a la Iniciativa Comercial 2006, que el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha lliurat aquesta tarda a la Llotja de Mar i que distingeix a establiments i entitats catalanes que s'han destacat al 2006 pel seu esforç innovador i la qualitat del servei.

 

•        Així mateix, s'ha fet entrega dels Premis als Comerços Centenaris de Catalunya 2006. Dos establiments comercials d'Osona i un total de 43 d'arreu de Catalunya han estat guardonats amb aquests premis que  reconeixen la trajectòria de comerços catalans amb més d'un segle d'existència.

 

 

Dilluns, 25 de juny de 2007.– El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa ha reconegut amb el Premi a la Iniciativa Comercial l'associació de Botiguers de Manlleu. Manlleu Associació de Botiguers (MAB) ha estat un dels 11 guardonats amb el Premi a la Iniciativa Comercial 2006, que el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet —acompanyat del secretari de Comerç i Turisme, Emili Valdero, i de la directora general de Comerç, Dolors Batallé— ha lliurat aquesta tarda a la Llotja de Mar i que distingeix a establiments i entitats catalanes que s'han destacat al 2006 pel seu esforç innovador i la qualitat del servei.

 

Així mateix, s'ha fet entrega dels Premis als Comerços Centenaris de Catalunya 2006. Dos establiments comercials d'Osona i un total de 43 d'arreu de Catalunya han estat guardonats amb aquests premis que  reconeixen la trajectòria de comerços catalans amb més d'un segle d'existència.

 

 

à Premis a la Iniciativa Comercial 2006

 

•        Manlleu Associació de Botiguers (MAB), Manlleu (en la categoria de projectes de dinamització d'un col•lectiu territorial de comerciants, desenvolupats per entitats representatives del sector).

 

à Premis als Comerços Centenaris 2006

 

•        Casa Esteve (Centelles)

•        Pastisseria Gaja (Manlleu)

 

La vuitena edició dels Premis a la Iniciativa Comercial reconeix la contribució de les empreses i entitats representatives del sector a la consolidació del comerç urbà de Catalunya. En aquest sentit, els guardons reconeixen l'esforç de les empreses que han impulsat estratègies comercials innovadores, i també la tasca realitzada per les entitats en una determinada zona o sector.

 

Entre els guardonats amb el Premi a la Iniciativa Comercial hi ha els ajuntaments de Badalona, Banyoles, Cambrils i Sant Celoni, associacions de comerciants de Sabadell i Manlleu, Federació del Comerç de La Selva, el gremi de xarcuters i carnissers de Girona i els establiments Cottet, Carnisseria Charlie i al Grup Gamma.

 

De la seva banda, els Premis al Comerç Centenari distingeixen la trajectòria de comerços catalans amb més d'un segle d'existència. Entre els guardonats hi ha 43 establiments, majoritàriament farmàcies, botigues de queviures i rebosts, pastisseries i forns de pa, de 19 comarques d'arreu de la geografia catalana.

 

En la categoria de petites i mitjanes empreses individuals, els guardons del Govern s'han concedit a les següents 2 empreses:

 

Cottet SA, Barcelona (Barcelonès): Cottet és una empresa centenària pilotada actualment per la quarta generació de la família. És referent del segment d'òptica tradicional de qualitat i compta amb 45 establiments a Catalunya, Madrid, Castelló i Palma de Mallorca, amb un total de 215 treballadors. L'actuació guardonada ha estat el seu projecte de reposicionament estratègic que fa  èmfasi, d'una banda,  en el compromís amb el client en l'àmbit de la salut i la moda i, d'altra banda, en la modernització, millora i simplificació de la gestió i les operacions en el punt de venda, tot contribuint a una prestació de servei de qualitat. Aquest nou posicionament es fa ja tangible en una identitat corporativa renovada, en la distribució en planta de les botigues, a partir de la qual es posa el producte a l'abast del client i s'agrupa d'acord amb la segmentació de client i estil. A la vegada, i per a una millor gestió del punt de venda s'ha editat un manual d'atenció al client que contempla el servei professional seguint els adequats protocols, el diàleg argumentat de venda, el tractament de la comunicació i senyalització de l'establiment, així com els instruments de gestió, especialment en la cadena de subministrament, per tal de mesurar els resultats i objectius d'una manera acurada.
 

Carnisseria Charlie, La Seu d'Urgell (Alt Urgell): Aquesta carnisseria de la Seu d'Urgell es va inaugurar el 2002 amb l'objectiu de cobrir una oportunitat de negoci  que el seu fundador havia detectat, tant pel que fa al producte com al servei. La bona acollida es va posar de manifest quan, tres anys més tard, ja van haver d'ampliar el personal, la sala de vendes i l'obrador. Ha estat guardonada pel seu posicionament d'especialista sota l'eslògan "Els productes de casa nostra i la qualitat que tu vols". La seva oferta abasta  des de la clàssica peça de carn per ser tallada fins a tota mena d'elaborats com ara hamburgueses, salsitxes i botifarres enriquides amb fruits secs, formatges, pernils, verdures i fruites, bolets, a més de  brotxetes, pinxos, farcits, llibrets, adobats, pastissos de carn...Disposen igualment d'un gran assortiment de formatges, embotits, foies i patés. Com a innovació, ofereixen també carns exòtiques de bisó, cangur, cérvol, antílop, faisà, zebra i ren.
 

En la categoria d'Agrupacions de petites i mitjanes empreses, els premis s'han concedit a les següents 2 entitats:

 

Grup Gamma, Sallent (Bages): Grup Gamma va néixer el 1989 de la unió de 30 magatzems de materials de construcció que compartien interessos i iniciatives comunes. Des dels seus inicis va orientar-se cap al màrketing, creant marques pròpies, editant 2 catàlegs anuals de producte, oferint una imatge corporativa comuna i posicionant-se com a referent en el disseny a preu assequible. Actualment hi ha associades al Grup Gamma 187 empreses que compten amb 250 punts de venda a Espanya i una plataforma logística de 18.000 m2 a Sallent. El projecte premiat ha estat la definició d'una fórmula comercial  que anomenen Model Gamma de Negoci que aportarà avantatges a cada associat com ara augmentar la productivitat i reduir les despeses, definir processos que facilitin la venda, la gestió i la formació, segmentació i especialització orientada a diferent tipologia de client tipus, augmentar l'assortiment de producte i millorar-ne la rotació per garantir una millora econòmica en d'immobilitzat circulant i facilitar la informació als clients i la formació als empleats, mitjançant comportament de responsabilitat social de l'empresa. El Model Gamma de Negoci està operatiu ja a Solomat de Terrassa i està actualment en procés d'implantació a 50 establiments més del grup.
 

Gremi Artesà de Carnissers i Xarcuters de les Comarques del Gironès, Monells (Baix Empordà): El gremi es va constituir l'any 1997 i compta actualment amb 332 associats. Amb la voluntat de consolidar-se en el mercat adaptant-se als nous hàbits de consum alimentari de la població i competir amb èxit amb els nous formats de distribució, aquest Gremi va dissenyar el 2005 un Pla Estratègic de Dinamització Sectorial en què es plantejaven objectius de millora en les àrees del producte, l'establiment comercial, la qualificació professional i la prestació de serveis al col•lectiu associat. Ha estat mereixedora del Premi aquesta visió estratègica i el procés de canvi d'orientació en el rol del carnisser-xarcuter. Les accions endegades fins al moment s'han concretat en la difusió del pla  de dinamització sectorial a l'associat, la millora en la gestió individual de les empreses agremiades, amb la informatització i adaptació a les TIC de més del 20% del col•lectiu, en la orientació de negoci, amb la realització de diagnosis d'optimització de resultats a 5 establiments, en imatge i funcionament amb 27 establiments reformats, el foment de la integració en el canal mitjançant l'adquisició  conjunta de productes complementaris a l'activitat, l'augment de la representació corporativa, amb 40 agremiats i  nous la posada en valor dels serveis del Gremi, amb la publicació d'una carta de serveis adreçada al associat.
 

Els Premis a la Iniciativa Comercial en la categoria d'entitats representatives d'un col•lectiu territorial de comerciants han estat concedits a les següents entitats:

 

•        Federació de Comerç de La Selva, Santa Coloma de Farners (La Selva): La Federació de Comerç de La Selva representa l'èxit de la dinamització comercial en l'àmbit dels municipis petits, i la capacitat per liderar un projecte comú que a banda de garantir la satisfacció de necessitats de la població en termes de proximitat, detecta perfils estacionals de demanda en un nou marc de complementarietat de les actuacions. Amb l'impuls de la Direcció General de Comerç, el 2005 neix aquest projecte, que compta actualment amb 650 establiments associats. El projecte inclou accions per a la posada en valor de l'oferta especialitzada dels establiments comercials, les sinèrgies amb altres sectors complementaris al comerç i l'impuls de campanyes de comunicació del conjunt del territori, utilitzant les TIC. La senyalització i identificació de l'oferta i els serveis conjunts als associats són altres dels elements que han diferenciat el pla de dinamització comercial de La Selva.

 

•        Manlleu Associació de Botiguers (MAB), Manlleu (Osona): L'associació de comerciants de Manlleu (MAB) lidera el pla de dinamització d'aquesta població de la comarca de l'Osona. L'associació neix al 1999, amb l'objectiu d'assolir un procés d'organització i de millora conjunta dels establiments comercial si de serveis de la població, potenciar l'activitat comercial del municipi com un referent per als residents, potenciant la seva centralitat a l'entorn del casc antic. Al 2006, l'associació va consolidar un seguit d'accions en l'àmbit de la promoció i la notorietat de l'oferta comercial, reconegudes per la seva singularitat com la Fira Artesanàlia, el posicionament de la marca MAB a nivell comarcal, la reflexió estratègica necessària a nivell individual de cada empresari, la Mabiganga i diferents campanyes de comunicació de l'oferta comercial, entre d'altres.  Juntament amb aquestes accions, les transformacions urbanístiques a l'entorn de l'activitat comercial, estan permetent configurar un espai de concentració de l'oferta i de satisfacció de necessitats a la ciutat de Manlleu.

 

•        Associació de Comerciants de Ca n'Oriac, Sabadell (Vallès Occidental): Des de 1999, amb el suport del Govern de Catalunya, s'impulsa el pla de dinamització del comerç urbà al barri de Ca n'Oriac de Sabadell, per part de l'associació de comerciants que va ser creada al 1963. Amb aquest pla s'ha assolit un alt grau d'integració entre la funció comercial de proximitat i l'atracció d'altres zones de la ciutat i la satisfacció de necessitats del consumidor resident. Més de 140 establiments associats a l'entitat impulsen polítiques conjuntes de servei al consumidor, d'identificació i senyalització de l'oferta i de projecció d'una imatge de qualitat. Amb aquestes accions, es projecta una imatge de concentració comercial i de continuïtat de l'oferta al llarg de l'avinguda Matadepera, que es complementa amb les actuacions d'urbanisme comercial i de millora de l'espai com la implicació en el projecte de l'aparcament com a element revitalitzador de l'àrea.

 

Pel que fa a la categoria d'ajuntaments o altres ens locals, pels projectes de millora de l'espai urbà, la Generalitat concedeix els premis als següents ajuntaments:

 

•        Ajuntament  de Banyoles (Pla de l'Estany): El projecte premiat ha estat la remodelació del centre del municipi. L'àmbit de l'actuació és el centre històric de Banyoles. Amb aquesta actuació s'ha aconseguit habilitar la major part del centre comercial a cel obert del municipi com a zona de vianants, seguint el criteri de les intervencions fetes en els anys anteriors que van implicar tancar la circulació en diversos carrers al voltant de la plaça major. Entre les actuacions del pla de remodelació destaquen la declaració de la plaça major com a Bé Cultural d'Interès Nacional, per part de la Generalitat i la transformació del carrer Guimerà en una petita rambla. El Barri Vell de Banyoles és un dels pocs d'Europa amb una xarxa de recs en el seu entramat urbà, que actuen com a sobreeixidors naturals de l'Estany. Per això, s'ha procurat en aquesta acció fer evident el pas i la presència dels recs, procedint a l'obertura d'alguns trams  del Rec Major amb un sistema de nivells que mostra una làmina superficial d'aigua per tal d'evitar el perill pels vianants. La remodelació ha volgut dignificar el punt neuràlgic del Barri vell, potenciant els seus atractius més característics. La conversió de l'espai en zona de vianants ha implicat l'eliminació dels vials de la circulació asfaltats i el trasllat dels aparcaments a d'altres espais. 

 

Ajuntament de Cambrils (Baix Camp): La remodelació de l'espai urbà de Cambrils, guardonat amb el Premi Iniciativa Comercial, s'ha centrat en dos àmbits; d'una banda, Cambrils-Vila, a l'entorn del mercat municipal, afectant els carrers que configuren la zona de màxima expansió de l'activitat comercial d'aquesta àrea, i d'una altra, Cambrils-Port, a la segona corona pel darrera de consolat del mar. La iniciativa comercial guardonada ha significat una potenciació de la zona i la seva àrea d'influència, (on es desenvolupen diferents funcions urbanes, des de la comercial i de passeig fins a l'administrativa, sociocultural, esportiva, de lleure), l'assoliment d'una identificació ciutadana com a centre social i comercial i la consolidació del caràcter de comerç central, amb la garantia d'una oferta diversificada on el client pot trobar qualitat, servei, especialització i professionalització en un entorn agradable. Així mateix, la remodelació ha contribuït reforçar la seva capacitat competitiva, atenent als criteris del Pla de dinamització del comerç urbà, a augmentar la  concentració comercial i la presència d'activitat comercial en els locals a peu de carrer, a donar singularitat a la trama urbana i ha aportat solucions als problemes del trànsit rodat i d'aparcament clarificant el paper de l'espai urbà comercial en funció de la mobilitat. D'altra banda, s'ha propiciat un disseny urbà destacant tant els elements de mobiliari urbà convencional com els elements urbano-comercials com aparadors, expositors i elements publicitaris.
 

•        Ajuntament de Sant Celoni (Vallès Oriental): El projecte que ha estat premiat contempla la remodelació de diversos carrers comercials del municipi. Sant Celoni exerceix de capital de subcomarca del Baix Montseny i aquesta capitalitat és present sobretot en els àmbits dels serveis (educatius, culturals i sanitaris) i del comerç. L'any 2000, l'ajuntament de Sant Celoni va iniciar una política de suport al comerç, fonamentada en tres eixos: la participació directa del col•lectiu de comerciants (a través de la Unió de Botiguers i Comerciants de Sant Celoni (UBIC)), la creació d'un centre comercial urbà atractiu i competitiu i la dinamització del centre comercial a cel obert. L'any 2001 es va iniciar el pla de dinamització comercial de Sant Celoni, amb la participació de totes les entitats públiques i privades implicades en la defensa del model comercial. En aquell moment, la zona de vianants del centre quedava limitada per la circulació de trànsit rodat a la plaça de la vila, i l'ajuntament i la UBIC van apostar per crear un espai de passeig ampli i de qualitat de la zona amb més concentració comercial a cel obert. Per als propers anys, es preveu continuar aquesta política d'ampliació de la zona de vianants en aquells carrers amb una elevada densitat comercial.

 

En la categoria d'ajuntaments o associacions, pels projectes de remodelació de mercats municipals, es lliuren els guardons a les següents entitats:

 

•        Ajuntament de Badalona (Barcelonès): S'ha distingit l'acció de remodelació integral del mercat municipal de La Salut. La modificació en els hàbits de compra, l'augment de l'oferta de distribució alimentària, el desequilibri de l'oferta interna del mercat i la distribució del mercat en dues plantes feien que el funcionament del mercat no fos el correcte, i feien necessària una nova distribució de les parades, ajustant la seva disposició a les necessitats actuals de l'usuari del mercat La remodelació del mercat municipal, finançada amb fons de l'ajuntament i amb la subvenció atorgada per la Direcció General de Comerç, ha implicat una sèrie d'intervencions que entre les quals la segregació de la planta pis que fins aleshores funcionava com a sala de vendes i s'ha destinat a Centre Cívic, concentrant les parades i reduint el nombre; obertura d'un nou accés a la façana nord del mercat, ampliant fins a tres els accessos des de l'exterior; reordenació  dels espais; sectorització de l'aparcament i, ampliació de l'horari.

 

Reconeixement a 43 comerços amb més de cent anys d'antiguitat

 

El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa ha distingit també avui la trajectòria de 43 comerços de19 comarques d'arreu de la geografia catalana que durant més d'un segle s'han dedicat sense interrupció a l'activitat comercial.

 

Per comarques, els establiments centenaris guardonats són els següents:

 

à Barcelona: 20 guardonats de 7 comarques

 

•        Alt Penedès (2): Carns Esteve (Torrelavit) i Olis Pausas (Vilafranca del Penedès)

•        Bages (4): Cal Ton Forn de pa (Artès), Farmàcia Ma Àngels Sala Auvi (Manresa), Fleca Alavedra (Monistrol de Montserrat) i Queviures Saldoni (Sallent)

•        Barcelonès (6): Pastisseria Escribà, Ascensión Sánchez, Establiments Maragall, Farmàcia Maria Victòria Aguilar, Francesc Xavier Vilamala i Vilà (forn de pa) i Fleca Farràs (Barcelona)

•        Maresme (2): Cereria Masjuan (Mataró) i Joan Montasell Gel (Cal Martri) (Sant Cebrià de Villalta)

•        Osona (2): Casa Esteve (Centelles) i Pastisseria Gaja (Manlleu)

•        Vallès Occidental (3): Casanovas i Antonell, Casanovas Selecció i Pastisseria Soler Piera (Terrassa)

•        Vallès Oriental (1): Pastisseria Domingo Vila (Cardedeu)

 

 

à Tarragona: 8 guardonats de 3 comarques

 

•        Alt Camp (5): Dalmau Masdeu, Domènech Quatre, Farmàcia Galimany, Farmàcia Joan Viscasillas i Pastisseria Martí (Valls)

•        Baix Penedès (2): Cal Figueres i Rellotgeria i Joieria Mercadé (El Vendrelll

•        Tarragonès (1): Casa Corderet (Tarragona)

 

 

à Girona: 13 guardonats de 7 comarques

 

•        Alt Empordà (5): Anna Maria Sala (AN-CO) (Cadaqués), Cellers Santamaria i Cellers Marià Pagès (Capmany), Pastisseria Chantecler (Portbou) i Celler Martí Fabra (Sant Climent Sescebes)

•        Baix Empordà (1): Pastisseria Massot (La Bisbal)

•        Gironès (1): Ramon Boix i Vila (Girona)

•        La Garrotxa (3): Albert Cuevas Ros (Estanc i Queviures Albert) i Dolors Compta Gratacós (Cal Renoc) (Besalú) i Pastisseria Ferrer (Olot)

•        La Selva (1): D'Espart (Blanes)

•        Pla de l'Estany (1): Carnisseria Can Baldiro (Banyoles)

•        Ripollès (1): Carnisseria Dial (Sant Joan de les Abadesses)

 

à Lleida: 1 guardonat d'1 comarca

 

•        Alt Urgell (1): Casa Garxina (La Seu d'Urgell)

 

à Terres de l'Ebre: 1 guardonat d'1 comarca

 

•        Ribera d'Ebre (1): Pastisseria Valero (Móra d'Ebre)