Josep M. Vila d'Abadal, alcalde de Vic s'ha mostrat molt satisfet, ja que aquesta era una petició que s'havia fet al Departament des de l'Ajuntament de Vic. "No és cap imposició, sino una necessitat per als nouvinguts, per conèixer la cultura i la llengua, i per facilitar que siguin més ben rebuts", ha dit l'alcalde. 
"A més, permetrà reduir el número de places que s'han de reservar per als immigrants que arriben a mig curs i solucionar així els problemes que hi ha amb les famílies autòctones que no poden escollir escola perquè no hi ha les places suficients. Això ajudarà a evitar alguns conflictes", ha afegit.
 
Assumpta Vila, directora del Col•legi Sant Miquel dels Sants (concertada), creu que les aules seran un bon recurs per suplir la manca d'aules d'acollida que les escoles concertades no tenen. "No tenim l'experiència de les aules d'acollida, per tant, no podem comparar. El que si sabem, és que ara no tenim cap recurs per fer front a la integració dels nouvinguts que arriben a mig curs, i aquesta mesura ens pot ajudar", diu la directora.

"S'ha de reconèixer que, per a nosaltres, posar aquests alumnes directament a l'aula ens suposa moltes dificultats. I si per ajudar-nos es creen aquestes aules, millor això que res. Benvingudes siguin. No es tracta de segregació", ha defensat.

 

Mestres de les escoles públiques elaboraran un document (carta) que s'enviarà a Ernest Maragall i Anna Erra (van tenir una reunió ahir al vespre). Han refusat donar la seva opinió, fins que no s'hagi fet públic aquest document. Tot i això, han defensat que l'escolarització dels nouvinguts es faci des de la mateixa escola i des d'un bon principi.

 

Susagna Rovira, presidenta de l'AMPA de l'escola Andersen (pública) diu que s'haurien de reforçar les aules d'acollida, que ara estan mancades de recursos, tant tècnics com humans. "L'escolarització no es pot fer fora del centre. El que interessa és que els nens tinguin relacions de seguida amb altres nens", defensa Rovira. "Sí, pot ser que aquestes aules reforcin l'aprenentatge de l'idioma, però no la integració, que serà més lenta", afegeix.

 

Abdelaziz Bouziane,  de l'associació Amic Amazigh s'ha posicionat en contra de la mesura.

Xavier Tornafoch, regidor d'ICV a l'Ajuntament de Vic, opina que es nega l'escola normalitzada als nens nouvinguts. "S'hauria de donar més recursos als centres públics i les aules d'acollida i deixar-se d'invents", ha dit. "La mesura presa és una sentència de mort per al Model Vic. Es carrega tota la seva filosofia d'integració per una de nova de segregació", ha afegit.
"I quins criteris es seguiran per decidir quins nens entren a l'aula d'acollida? Si ve un nen de Zamora o el fill d'un empresari d'una multinacional alemanya, què es farà?", es pregunta el regidor ecosocialista.

 

Josep Anglada, regidor de PxC a l'Ajuntament de Vic es pregunta tot un seguit de qüestions que encara no estan clares: "Quin cost tindrà per a la ciutat això? Qui ho pagarà? On s'ubicarà? I si ve un noi andalús, com es muntarà això?".
"Vic sempre hem de ser el model de tot. Ara, un lloc per a un programa pilot de la immigració. Ja en vam tenir un de model i mireu on hem anat a parar, amb un excés brutal d'immigració", diu Anglada.

 

------

 

ICV-EUiA de Vic manifesten la seva disconformitat amb la creació de centres educatius específics per a alumnes d'incorporació tardana, segregats de les escoles i IESs ordinaris perquè les aules d'acollida, que ja estan instituïdes des de fa cursos, han demostrat la seva eficiència en la preparació d'alumnes procedents de la immigració, i la seva capacitat per preparar-los per a la seva immersió en l'aula ordinària.

 

ICV-EUiA estimen que el Departament rectificarà aquest propòsit i destinarà esforços, en tot cas, a augmentar els recursos ordinaris de les aules de primera acollida i manifesten que  concebre la preparació lingüística o els nivells de continguts d'aprenentatge fora del centre ordinari i només en companyia d'altres alumnes en situació similar, podria significar una segregació educativa –per més temporal que sigui- que no aportarà cap benefici ni als alumnes d'incorporació tardana –que no tenen contacte amb els infants i adolescents en situació educativa normal- ni al gruix dels alumnes dels centres ordinaris on arribarà després l'alumne d'incorporació tardana.

 

Per ICV-EUiA el model d'escolarització universal i de convivència única ha significat per a Catalunya un model d'èxit en matèria d'integració, de convivència i de progrés educatiu comunitari. Qüestionar-lo –ni encara amb suposades intencions educatives- seria fracturar un model que ha demostrat ser útil i eficient. La Generalitat ha fet esforços quantiosos en el darrer període per dotar de professorat els centres educatius. El reconeixement d'aquest augment de recursos humans és el reconeixement del model d'acollida i de pas a l'aula ordinària. No queda justificat un canvi tan radical. El fracàs escolar que s'argumenta sovint no és pas causat per la incorporació d'alumnes amb retards d'aprenentatge que els educadors i educadores saben perfectament resoldre, sinó que tenen a veure amb la sociologia, amb els ambients familiars que viuen els adolescents, i amb el rol que ha de jugar el sistema educatiu en una societat cada cop més complexa en matèria de valors, d'informació, i de responsabilitats individuals i col·lectives.