02
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:16h
Amb la pitjor sequera des del 2008 i amb el pantà de Sau a un 18% de la seva capacitat total ha sortit a la superfície l'antic poble de Sant Romà de Sau, que des dels anys seixanta està submergit sota les aigües del pantà.
A conseqüència d'aquest fet, i després d'un estiu amb restriccions a tota la zona per l'afluència massificada de turistes, aquest dissabte van començar les visites guiades a l'antic poble de Sant Romà de Sau, insígnia del qual és l'antic campanar. Meritxell Font, descendent directe de la casa de La Riba, que roman encara sota les aigües de Sau, va ser l'encarregada de fer les explicacions sota l'atenció d'una cinquantena de persones. La visita seguia un fil conductor amb explicacions de l'entorn natural tan característic de la zona així com dels costums i tradicions del lloc. Tampoc hi van faltar referències a la cultura popular i etnogràfica ni les anècdotes sobre el bandoler Joan de Serrallonga, que com explicava Font visitava sovint Sant Romà i a un altre membre de la seva colla, el Fadrí de Sau.
Els orígens dels primers habitants de la zona daten de fa vint mil anys en restes trobades al Cingle Vermell de Sau, concretament a l'abric de Castell Sa Sala.
Al segle X la vall estava poblada en cinc nuclis disseminats al voltant de les parròquies de Santa Maria, Sant Romà, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, i un bon nombre de masos dispersos pel territori. El nucli més important de població es va formar al voltant de l'església de Sant Romà de Sau, que a mitjans del segle XX tenia gairebé 300 habitants. Aquests vivien bàsicament de l'agricultura amb conreus de blat i ordi, la ramaderia amb ovelles, cabres i vaques i de l'explotació forestal com la llenya i carbó vegetal.
La construcció del pantà va comportar l'expropiació de finques i la consegüent desaparició del poble sota les aigües. La presa de Sau es va inaugurar l'any 1963, però el primer projecte datava de la Segona República (1931) encara que les obres no s'inicien fins a principis de la dècada de 1940 i s'allarguen durant més de vint anys.
Durant aquest període, tal com explicava Font, la població de Sant Romà es va triplicar, ja que la construcció de la presa també significava l'arribada de nous habitants, la majoria provinents del sud d'Espanya, i en els seus principis també de presoners de guerra, que s'ubicaven al nou poble situat a sobre de la presa. Aquest disposava d'una colònia de cases per als treballadors, xalets per als enginyers, cementiri, església, escola i una caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, el 13 d'agost de 1963 el pantà es va començar a omplir, i el paisatge i la vida dels veïns de Sau havia canviat definitivament.
Actualment, el municipi té 330 habitants, amb Vilanova de Sau com a nucli principal i compta també amb fauna molt variada on podem trobar ocells com el blauet i el corb marí, i fins i tot la proliferació d'una espècie d'esponja d'aigua dolça. Pel que fa als peixos, predominen el silur i molt especialment la carpa. En total, 15 espècies diferents, 11 de les quals introduïdes.
A conseqüència d'aquest fet, i després d'un estiu amb restriccions a tota la zona per l'afluència massificada de turistes, aquest dissabte van començar les visites guiades a l'antic poble de Sant Romà de Sau, insígnia del qual és l'antic campanar. Meritxell Font, descendent directe de la casa de La Riba, que roman encara sota les aigües de Sau, va ser l'encarregada de fer les explicacions sota l'atenció d'una cinquantena de persones.
Els orígens dels primers habitants de la zona daten de fa vint mil anys en restes trobades al Cingle Vermell de Sau, concretament a l'abric de Castell Sa Sala.
Al segle X la vall estava poblada en cinc nuclis disseminats al voltant de les parròquies de Santa Maria, Sant Romà, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, i un bon nombre de masos dispersos pel territori. El nucli més important de població es va formar al voltant de l'església de Sant Romà de Sau, que a mitjans del segle XX tenia gairebé 300 habitants. Aquests vivien bàsicament de l'agricultura amb conreus de blat i ordi, la ramaderia amb ovelles, cabres i vaques i de l'explotació forestal com la llenya i carbó vegetal.
La construcció del pantà va comportar l'expropiació de finques i la consegüent desaparició del poble sota les aigües. La presa de Sau es va inaugurar l'any 1963, però el primer projecte datava de la Segona República (1931) encara que les obres no s'inicien fins a principis de la dècada de 1940 i s'allarguen durant més de vint anys.
El pantà de Sau, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Actualment, el municipi té 330 habitants, amb Vilanova de Sau com a nucli principal i compta també amb fauna molt variada on podem trobar ocells com el blauet i el corb marí, i fins i tot la proliferació d'una espècie d'esponja d'aigua dolça. Pel que fa als peixos, predominen el silur i molt especialment la carpa. En total, 15 espècies diferents, 11 de les quals introduïdes.