27
d'octubre
de
2023
Actualitzat:
07
de novembre,
9:19h
Finals d'octubre. Tardor. Castanyada. Aquesta és l'època de més activitat al Centre de Manipulació de la Castanya, situat a Viladrau, des d'on es dediquen a recuperar castanyers centenaris, elaborar productes amb castanya o organitzar visites guiades. Actualment, gestionen 16 finques que sumen 80 hectàrees al conjunt del Montseny, un territori que reuneix les condicions òptimes per a la producció d'aquest preuat fruit sec.
A trenc d'alba comencen a arribar els collidors de castanyes. Es reuneixen a la vora del foc i, mentre comencen a sortir els primers rajos de llum, escolten atentament les indicacions de Joaquim Soler, el responsable de l'espai, i consensuen quin tros de bosc serà òptim per passar-hi la jornada collint castanyes.
Aquesta és la rutina diària des de fa unes setmanes al centre en un any en què la producció ha estat "molt diferent" i la temporada possiblement s'allargarà: "La campanya s'ha enrederit, no havia passat mai". Els cicles de la natura s'han invertit, expliquen, i ara, primer cau la fulla, seguit del palló i, finalment, la castanya, que tot i ser "més verda" manté la qualitat i les propietats.
La producció de castanyes "va tard" i a priori "pinta molt malament". L'alarmisme s'ha estès per Viladrau, a on aquest cap de setmana se celebra la tradicional Fira de la Castanya: "Aquest any no hi haurà castanyes", diuen alguns veïns, una afirmació que Soler desmenteix. I per què? El responsable del Centre de Manipulació detalla que, en una situació com la d'enguany, "es veu el treball que portem fent al bosc des de fa anys, a on tenim raconades molt bones de castanyers que ens ajudaran a compensar els terrenys que no han produït". Admet que "pot passar de tot", fins i tot, "que la temporada s'allargui, la natura fa el seu curs".
Per tot aquest seguit de casuístiques –i sobretot pel treball artesanal que es fa al lloc- el preu de la castanya de Viladrau pujarà 0,10 cèntims aquest 2023. Soler remarca que "és un producte diferenciat" de la resta, "de qualitat i molt consentit". La castanya de Viladrau és dolça, es pela amb facilitat, és ampla, amb "la pestanya allargada" i una tonalitat marronosa que la diferencia de les altres. De fet, al Montseny es poden trobar "una desena de varietats" i, al contrari del que podria semblar, "com més petites, més bones i gustoses".
A dins l'obrador hi trobem la Júlia, qui fa la tria manual de les castanyes segons el calibre i la qualitat. "El secret en el món de la castanya és la rapidesa en tots els processos: collir, arribar, pesar, seleccionar, processar, enviar i que arribin al client. Aquest procediment és diari durant la tardor", afirma Soler: "És una feinada perquè és un treball artesà". El responsable de l'espai també apunta que "fer un equip de temporada no és fàcil", però que a base d'experiència –fa 15 anys que va començar el projecte- han aconseguit reunir "persones que s'estimen el producte, el territori i la natura".
Soler veu el futur amb optimisme malgrat el canvi climàtic: "Si podem invertir en les raconades de castanyedes, no tindrem una gran producció, però el que recollim serà de qualitat i tindrem prestigi". També remarca que "la castanya és el resultat final" d'un llarg procés, i insisteix que des del centre "cuidem el país a tots els nivells". I és que en aquest espai ubicat al cor del Montseny cuiden el bosc durant tot l'any, també en treballen la fusta i fan divulgació del projecte a través de visites guiades.
A més, una de les missions més importants és la recuperació de castanyers, un procés costós i que pot durar anys. Soler explica que, fora de temporada, es dediquen a netejar els terrenys per "rejovenir" els arbres. Per fer-ho, primer airegen la zona "perquè l'arbre respiri", "se li treuen totes les parts mortes afectades pel xancre" –una malaltia causada pel fong Cryphonectria parasitica que els mata- i "intentem deixar el màxim de rebrotades perquè el castanyer tingui més vida". A partir d'aquí, la natura fa el seu curs.
A banda, algunes de les castanyes que arriben a l'obrador, no es poden comercialitzar ni aprofitar per fer-ne productes. D'aquestes, se'n fa compostatge per a acabar convertint-se en terra per a jardineria.
També han de fer front als furtius, grups organitzats que, a més d'agafar castanyes, "malmeten els arbres" fent que no puguin tornar a brotar. Aquesta temporada han viscut dos episodis "greus" i reclamen a les administracions més ajuda: "Després d'explicar-ho als mitjans de comunicació, Agents Rurals i Mossos s'han posat les piles".
L'altre gran enemic és el senglar, que en temporades passades, feien grans desastres a les finques. Enguany, però, "no n'hi ha, no ens havia passat mai", explica sorprès Soler. Ho atribueix al fet que "al bosc no deuen trobar menjar" i cada vegada s'acosten més als pobles i ciutats per alimentar-se.
A trenc d'alba comencen a arribar els collidors de castanyes. Es reuneixen a la vora del foc i, mentre comencen a sortir els primers rajos de llum, escolten atentament les indicacions de Joaquim Soler, el responsable de l'espai, i consensuen quin tros de bosc serà òptim per passar-hi la jornada collint castanyes.
Aquesta és la rutina diària des de fa unes setmanes al centre en un any en què la producció ha estat "molt diferent" i la temporada possiblement s'allargarà: "La campanya s'ha enrederit, no havia passat mai". Els cicles de la natura s'han invertit, expliquen, i ara, primer cau la fulla, seguit del palló i, finalment, la castanya, que tot i ser "més verda" manté la qualitat i les propietats.
Menys producció, però de qualitat
Les altes temperatures i la falta d'aigua a causa de la sequera que viu el país no han estat bones aliades pels castanyers del Montseny. Aquest fet fa que els arbres expulsin els pallons "perquè no els pot alimentar", i les castanyes que hi ha dins són verdes: "Les hem de deixar madurar al sol", detalla Soler. Aquesta campanya la producció ha baixat, i mentre que l'any passat van collir 16 tones de castanyes, enguany no s'atreveixen a fer pronòstics. El que sí afirmen és que la qualitat del fruit continua sent "espectacular".La producció de castanyes "va tard" i a priori "pinta molt malament". L'alarmisme s'ha estès per Viladrau, a on aquest cap de setmana se celebra la tradicional Fira de la Castanya: "Aquest any no hi haurà castanyes", diuen alguns veïns, una afirmació que Soler desmenteix. I per què? El responsable del Centre de Manipulació detalla que, en una situació com la d'enguany, "es veu el treball que portem fent al bosc des de fa anys, a on tenim raconades molt bones de castanyers que ens ajudaran a compensar els terrenys que no han produït". Admet que "pot passar de tot", fins i tot, "que la temporada s'allargui, la natura fa el seu curs".
Per tot aquest seguit de casuístiques –i sobretot pel treball artesanal que es fa al lloc- el preu de la castanya de Viladrau pujarà 0,10 cèntims aquest 2023. Soler remarca que "és un producte diferenciat" de la resta, "de qualitat i molt consentit". La castanya de Viladrau és dolça, es pela amb facilitat, és ampla, amb "la pestanya allargada" i una tonalitat marronosa que la diferencia de les altres. De fet, al Montseny es poden trobar "una desena de varietats" i, al contrari del que podria semblar, "com més petites, més bones i gustoses".
Joaquim Soler, responsable del Centre de Manipulació de la Castanya de Viladrau. Foto: Oriol Clavera
Calibrar i classificar les castanyes
Quan les castanyes arriben directes del bosc, encara queden molts passos per fer abans de comercialitzar-les. D'entrada es pesen per tenir un control de quants quilos han arribat en una jornada, i s'anoten les mesures que ha portat cada collidor o la finca d'on provenen els fruits, entre altres controls."El secret en el món de la castanya és la rapidesa en tots els processos: collir, arribar, pesar, seleccionar, processar, enviar i que arribin al client"
A dins l'obrador hi trobem la Júlia, qui fa la tria manual de les castanyes segons el calibre i la qualitat. "El secret en el món de la castanya és la rapidesa en tots els processos: collir, arribar, pesar, seleccionar, processar, enviar i que arribin al client. Aquest procediment és diari durant la tardor", afirma Soler: "És una feinada perquè és un treball artesà". El responsable de l'espai també apunta que "fer un equip de temporada no és fàcil", però que a base d'experiència –fa 15 anys que va començar el projecte- han aconseguit reunir "persones que s'estimen el producte, el territori i la natura".
L'episodi de pluges del setembre, clau
El Montseny té unes condicions òptimes per a la producció d'aquest fruit de temporada: 900 metres d'altitud, extensions de bosc orientades cara nord, terra silici, i 700 litres de pluviometria. Unes estadístiques que aquest any no s'han complert, encara que a principis de setembre, la pluja va banyar el territori –"van caure uns 60 litres d'aigua"-, un "episodi clau, perquè sinó, potser no hi hauria res".Soler veu el futur amb optimisme malgrat el canvi climàtic: "Si podem invertir en les raconades de castanyedes, no tindrem una gran producció, però el que recollim serà de qualitat i tindrem prestigi". També remarca que "la castanya és el resultat final" d'un llarg procés, i insisteix que des del centre "cuidem el país a tots els nivells". I és que en aquest espai ubicat al cor del Montseny cuiden el bosc durant tot l'any, també en treballen la fusta i fan divulgació del projecte a través de visites guiades.
A més, una de les missions més importants és la recuperació de castanyers, un procés costós i que pot durar anys. Soler explica que, fora de temporada, es dediquen a netejar els terrenys per "rejovenir" els arbres. Per fer-ho, primer airegen la zona "perquè l'arbre respiri", "se li treuen totes les parts mortes afectades pel xancre" –una malaltia causada pel fong Cryphonectria parasitica que els mata- i "intentem deixar el màxim de rebrotades perquè el castanyer tingui més vida". A partir d'aquí, la natura fa el seu curs.
"Aquí no es llença res"
Al Centre de Manipulació de la Castanya s'aprofiten al màxim tots els recursos que els ofereixen les seves finques. Per exemple, si hi ha castanyes que no es venen, se'n fa farina. I és que també tenen una petita botiga amb productes elaborats a base d'aquest preuat fruit de la tardor.A banda, algunes de les castanyes que arriben a l'obrador, no es poden comercialitzar ni aprofitar per fer-ne productes. D'aquestes, se'n fa compostatge per a acabar convertint-se en terra per a jardineria.
Una castanya de Viladrau encara a l'interior del palló. Foto: Oriol Clavera
Més pedagogia, menys furtius i ni rastre del senglar
Des de l'espai admeten que, a banda de la meteorologia, hi ha altres factors que no els van a favor. Remarquen que els boscos són finques privades on no es pot anar a collir castanyes i que "falta molta pedagogia perquè la gent ho entengui": "Una família se n'emporta un quilo, una altra un quilo més, 300 famílies són 300 quilos, i al final del dia són molts diners, dels quals nosaltres en vivim tot l'any".També han de fer front als furtius, grups organitzats que, a més d'agafar castanyes, "malmeten els arbres" fent que no puguin tornar a brotar. Aquesta temporada han viscut dos episodis "greus" i reclamen a les administracions més ajuda: "Després d'explicar-ho als mitjans de comunicació, Agents Rurals i Mossos s'han posat les piles".
L'altre gran enemic és el senglar, que en temporades passades, feien grans desastres a les finques. Enguany, però, "no n'hi ha, no ens havia passat mai", explica sorprès Soler. Ho atribueix al fet que "al bosc no deuen trobar menjar" i cada vegada s'acosten més als pobles i ciutats per alimentar-se.