Portada del llibre de Guillem Ramisa fabricat artesanalment a l'Associació Tapís. Foto: Adrià Costa“Situar-se allà on faci falta”, “ensenyar el fer-ho bé” i combatre l’exclusió sociolaboral és la voluntat de l’Associació Tapís, explica Jordi Tolosa, un dels responsablses de l’entitat. Impulsada per Cáritas Diocesana, des de la seva creació al gener de 1985, el seu objectiu era donar suport als joves que, amb 16 anys, sortien de l’escola sense el certificat d’estudis. Al 2000, amb l’aparició de les Escoles Taller, van modelar-se per començar a treballar amb adults. El 60% d’atur juvenil actual els ha portat, de nou, a treballar amb joves.
Al carrer de les Adoberies número 9 de Vic és on resideixen les dues potes de l’associació. L’empresa d’insersió, "Treballs i Serveis Tapís", s’especialitza en roba usada, serveis de neteja i metalurgia i "Tapís, Formació i Acompanyament", que engloba els itineraris de parelles per a la insersió, servei d’assessorament judicial, cursos de formació i formatius per a joves, altrament dit, AKTUA.
A més a més, “quan ens referim a treballar, també hi incloem formació”, una formació que s’adequa al perfil del joves: nivells formatius baixos i poca experiència laboral. Segons explica Tolosa, “no podem oferir joves per fer d’operari o treballs tècnics, però els que vinguin a fer feina de peonatge, vindran amb ganes d’aprendre i amb actitud”. L’objectiu, doncs, és que a Tapís agafin tant hàbits com habilitats per poder tornar a ser incorporats a l’empresa normalitzada.
La formació també inclou la presa de decisions. Una assemblea quinzenal ajuda els joves a conèixer "qui sóc, què m’agrada, què se’m dóna bé? Caçar de què vull treballar, de què puc treballar, i què necessito per fer-ho". Aquesta reunió, el que intenta és abandonar la idea de curs per classe, on la implicació és nul·la. Per Tolosa, “això rutllarà en la mesura que ho facin rutllar”.
'Déu mil tardes', el prefaci
És en l’espai del taller de paper reciclat d’on ha sortit publicat "Déu mil tardes", un recull de poemes de l'autor rodenc Guillem Ramisa. És el primer i, de moment, únic llibre que ha publicat l'entitat.
Abans de Nadal, la manca de recursos va propiciar que Tapís participés en la Fira d’Artesania de Vic venent llibretes i calendaris fets amb material reciclat. Es van acabar els diners de la beca i els responsables van dir als nois: “Si es fan diners la cobrareu, sinó no”. Per Tolosa, és d’aquesta manera com també s’aconsegueix “canviar la mentalitat de cosa subsidiària” i la fira va servir per fer-los veure que “tot i que es cobri la beca, es faci feina o no, és diferent si t’ho guanyes o no”.
Pel que fa a la creació de llibres, “el tema havia sortit però no semblava que hagués de tirar endavant. Pensàvem que el taller no estaria capacitat per entomar comandes”. Realment s’ho prenen com la continuació del projecte del paper: “Estan fent una cosa que saben que té sortida i això fa que s’ho prenguin seriosament”. Els cinquanta primers exemplars de "Deu mil tardes" van ser força complicats però una vegada van aconseguir la dinàmica, la cosa va rutllar.
Ja n’han venut més de cent cinquanta i a dia d’avui ja tenen tres llibres més en marxa. “De dos ja tenim el text i d’un ja tenim les il·lustracions. Hem d’acabar de fer números. La cosa és que cada vegada costa menys fer-ne”, anuncia Tolosa.
Segons Tolosa, el llibre va ser plantejat durant les vacances de Nadal. En Guillem Ramisa va ser el primer escriptor que els va venir al cap perquè “vam pensar que potser li interessaria i a més, és una persona que s’implica molt amb les coses que fa. De seguida va dir que sí i hem estat de sort perquè ha aportat molt més que l’obra literària”. L’escriptor ha aportat una sèrie de coses al projecte: les tasques de difusió, presentació, maquetació o el disseny de la portada, que serà aprofitat per als llibres que han de venir.
'Deu mil tardes' contra l'exclusió social
El llibre és un projecte de Tapís i en tant que ho és, ha de donar resposta a les necessitats en quant a lluita contra l’exclusió social. En aquesta línia, la voluntat de l'associació és que les persones que hi participin no diguin “jo hi porto l’obra i ja”, sinó que s’hi impliquin “sempre en la mesura que vulguin”.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jXoNarjMA4U[/youtube]
I el que va fer en Guillem va ser això: “Va venir al taller i, fins i tot, va fer poemes amb ells”. Aquest contacte va provocar que la selecció també s’adigués amb la voluntat de Tapís; per exemple, Ramisa té un poema titulat "La gana", que parla del racisme, i “n’hi ha algun altre que no hagués posat si no hagués estat per un projecte tan social”, assegura l’autor.
Pel que fa al llibre pròpiament, conté una selecció de 27 poemes del mateix Guillem Ramisa, dels quals quatre són nous. El títol és un càlcul de Ramisa, segons ell, deu mil són les tardes que fa que el poeta va néixer i tal i com diu: “Com que acostumo a escriure cada tarda, d’aquí ve una mica el títol”. Als 27 poemes, els acompanyen 14 il·lustracions, en principi n’hi havia vuit, però s’ha anat ampliant, i que són fetes per diferents artistes de la comarca. I la conclusió és clara: “Ha sortit tot molt bé, sense saber on aniria a parar tot això”, assevera l’autor.
Tot amb tot, la voluntat de Tapís segueix en peu. La sortida al mercat de "Deu mil tardes" ha propopicitat un reconeixement a una entitat que l’any que ve en farà trenta anys que lluita contra l’exclusió social. Aquesta projecció s’ampliarà gràcies als que tenen entre mans i que veuran la llum a finals d’aquest any o principis del següent.
Per conèixer-ne més coses, consulteu el Facebook d''Els llibres de Tapís'
Guillem Ramisa i Jordi Tolosa, durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa
