Manel Mayoral: «A les subhastes m'hi he trobat anècdotes de tots els colors»

Publicat el 14 de desembre de 2008 a les 17:07

Manel Mayoral. Galerista. Col•leccionista. Antiquari. Creador del Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. Exposa obres de Joan Miró, Eduardo Chillida, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Fernando Botero i Christo.
 
Què signifiquen per a vostè les seves col•leccions?
Demano que el temps que hagi de viure tingui il•lusió. El demés ve afegit. Una part d'aquesta il•lusió per mi són les meves col•leccions, voltar pel món, descobrir i caçar com un boletaire.
 
Com un boletaire?
Quan arribes al bosc, jo vaig cap aquí, tu cap allà, allí en veig dos, allà cap, llavors quatre en una punta... Aquesta és la feina d'un col•leccionista, caçador, boletaire.
 
L'autèntica emoció la sent a les fires?
Volto fires des de fa molts anys. En dec fer una mitjana de trenta a l'any per tot Europa. Quan veig un catàleg d'una subhasta sento el mateix, amb la diferència que la fira és més viva.
 
I la subhasta?
És més perillosa. Una mica com un casino amb corbata. Hi va la gent seriosa, però en el fons té una punta de bohèmia, de casino, perquè allí hi va la gent a picar-se amb els preus, a comprar segons qui compra... M'he trobat amb anècdotes de tots colors: comprar perquè compra l'altre, enfrontaments d'aixecar més el preu perquè "jo sóc més que aquell"... hi ha de tot. A nivell internacional, per exemple a Christie's, de Londres, passa el mateix. Jo he freqüentat sobretot les subhastes de Madrid i Barcelona.
 
Què cal saber per comprar en una subhasta?
El què vols i el què pots pagar. Això no vol dir que alguna vegada hagis de tenir un punt de ximpleria, deixar-te anar, i pagar un punt més del que diuen els experts, perquè sinó no compres.
 
I què més?
Es important conèixer el que et rep a la porta, el que et fa el paquet de l'embalatge quan marxes, perquè així saps què passa a dins. El món del col•leccionisme vol molta informació i explicar el mínim possible. Els copiadors estan a l'aguait. Si vols aconseguir peces quan menys parlis i quan més sàpiques, més opcions tens. Preus, cotitzacions, si n'hi ha moltes o poques al mercat, si és peça única, si aquell dia has de tornar-te boig perquè hi ha un magnat que ho vol comprar...
 
Com evita les estafes?
Amb coneixements. El maquiavelisme dels falsificadors és alt. S'ha d'estar al cas de les procedències, d'on venen, on van... Alguna vegada ho he evitat i en altre ocasions he pagat. No fa gaire, a la galeria, amb un dibuix fals de Miró. Fals el dibuix, fals el certificat i jo ja havia pagat. Tot dinant em va venir el dubte i vaig tornar ràpidament a la galeria a comprovar firmes... era fals. Vaig recuperar-ho tot. Els vaig dir que, o m'ho arreglaven, o denunciava el tema.
 
A una col•lecció cal donar-li valor.
Com tot a la vida. L'important és l'estima que dones al que tens a les mans, a les persones i les coses amb les que convius, als objectes, als negocis, al treball, a religió, a la fe, o no, a la política… Quan un polític hi posa sentiment i ho diu de veritat, aquell fa seguir gent. Si és un xarlatà, pot guanyar unes eleccions, però no dues, encara que hi ha excepcions. He, he.
 
Ha fet de la seva afició la seva professió.
Cadascú ha de procurar fer el què de veritat li agrada, perquè la vida és llarga, però és curta. No és fàcil, però si un s'ho proposa ho pot anar aconseguint. No tenim perquè esclavitzar la vida en treballs o convivències penoses. Canvi de joc i a per un altre!
 
FATIMA ALEMANY