El lideratge de les comarques centrals és fruit del bon comportament de la majoria de sectors d'activitat, en particular la construcció, el sector primari i la indústria i l'energia, amb augments del 8,9%, el 5,2% i el 3,4% respectivament, tots ells per sobre de la mitjana catalana. El sector serveis és el que registra un comportament més moderat amb el 3,6% (foto: zona de creixement urbanístic, a l'oest de Vic).
Pel que fa al conjunt de Catalunya, el cicle expansiu de l'economia iniciat el 2000 manté el seu ritme de creixement fins al 2006 i el seguirà registrant durant aquest any i el 2008, segons el catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, autor de l'Anuari Oliver ha subratllat que una de les principals conclusions d'aquest estudi, que agrupa les dades acumulades del període 2000-2006, és la recuperació de la indústria, que per fi ha "entomat" els efectes de la globalització i ha permès la recuperació de les comarques centrals i del Barcelonès, molt afectades els últims anys pels creixement negatius de la indústria.
L'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya que fa la radiografia del PIB comarcal de l'exercici del 2006 presenta un resultats "excepcionals" i positius del comportament econòmic a totes les comarques catalanes. Josep Oliver ha assenyalat que el període 2000-2006 "apunta" a una certa convergència econòmica en tot el territori. De fet, durant aquest sis anys, no hi ha cap comarca catalana que registri una caiguda del PIB i totes presenten un índex positiu.
L'economia catalana en el seu conjunt va créixer el 2006 un 3,71%. Per agrupacions comarcals, les comarques centrals van liderar el creixement amb el 4,3%, seguides de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, amb el 4,1%, el Pla de Lleida amb el 4%, l'eix metropolità de Barcelona i les comarques de Girona amb el 3,6% i per últim les comarques de muntanya en el 3,2%. Totes les demarcacions, amb un ritme expansiu "excepcional" difícil de mantenir-se el mateix nivell durant els pròxims anys, segons ha reflexionat Oliver.
En l'acumulat entre el 2000 fins els 2006, el millor comportament el registren les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que acumulen un creixement respectiu del 27,1%, les segueix les comarques de muntanya, amb el 25,8%, les comarques de Lleida, amb el 25%, les de Girona, amb un creixement del PIB del 23,6%, les comarques metropolitanes de Barcelona, amb un 17,1% i per últim les comarques centrals amb el 16,9%.
Comportaments per demarcacions
El comportament de les comarques centrals ve determinat pels resultats del primari, amb un 5,2%, la indústria, amb el 3,4%, que per fi es recupera, la construcció, el 8,9% i els serveis, el 3,6%.
El Camp de Tarragona recull un augment del PIB del 4,1% pel fort creixement del primari, un 9,7%, la indústria, el 4,3%, i els serveis, el 3,6%.
Les Terres de l'Ebre es veuen afavorides per la fortalesa del primari, el 6,2% i el terciari, el 4,3%.
El Pla de Lleida basa el seu comportament en la construcció, el 9% i els serveis, el 3,9%.
Les comarques de Girona creixen per sota de la mitjana catalana pels dolents resultats de primari, el 0,6% i l'avanç contingut dels serveis, el 3,3%.
Pel que fa a les comarques de muntanya, amb el 3,1%, estan condicionades per la davallada del primari, el 0,6% i l'avanç contingut dels serveis, el 3,1%.
A les comarques metropolitanes de Barcelona, la recuperació industrial, amb un augment del 2,6%, important augment de la construcció amb el 4,9% i el bon comportament dels serveis, amb un 3,8%.
Resultat extraordinari
El catedràtic de l'UAB, després de reiterar aquests resultats econòmics "extraordinaris" del 2006, ha anunciat que el 2007 seguirà amb ritmes pròxims al 3%, però que apunten el final d'una llarga etapa expansiva encetada el 2000. Tot i el final d'aquesta etapa de bonança econòmica, Oliver ha afirmat que això no significa en cap cas una etapa de recessió, atès que els creixements previstos després del 2008 seran per sobre del 2% i "això no és en cap cas un canvi de cicle".
Per Josep Oliver, que ha destacat del l'Anuari la recuperació industrial, l'empresa catalana "ha entomat" els efectes negatius de la globalització que van començar la tardor del 2002 amb l'anunci del tancament de l'activitat de l'empresa Learn a Cervera (Segarra), després d'una etapa industrial entre el 1995 fins el 2001 de creixement de l'ocupació industrial.
A partir del tancament de Learn, el sector industrial inicia una etapa negativa i de reconversió amb creixements negatius de la seva activitat, que el 2006 han trencat la tendència i han registrat un índex positiu del 2,9%, gràcies als fort ajust industrial registrat. Aquest ajust ha estat especialment rellevant a les comarques centrals i de l'eix metropolità de Barcelona, que aquests anys han suportat aquesta crisis.
Prova de la profunditat d'aquest ajust, és que malgrat el creixement econòmic de la indústria, l'ocupació d'aquest sector registra un balança zero, després de què un 30% del sector industrial (bàsicament tèxtil i automoció) han perdut el 30% de l'ocupació, i un 70% de les empreses, especialment les dedicades a fabricació de béns d'equipament, han crescut amb una ocupació del 30%. El resultat final, segons les xifres de Josep Oliver, és una sector industrial sense creixement de l'ocupació.
Sectors
La construcció, que ha marcat el cicle expansiu d'aquests últims anys, perd força, tot i que creix el 5,4% el 2006, impulsat per l'obra civil i la construcció no residencial, que és l'activitat relacionada amb la construcció d'installacions per a les indústries. Oliver creu que la desacceleració del sector de la construcció es veurà neutralitzada justament per l'activitat d'aquesta obra civil i per la construcció d'habitatges residencials públics.
Els principals sectors responsables d'aquest bon ritme de creixement territorialment harmònic ha estat gràcies a un sector primari, impulsat per la collita de cereals, que augmenta el 46%, i contra una caiguda del 7,6% de la fruita fresca. Els fruits secs han tingut un bon comportament amb un increment del 33,4%. Aquest sector primari ha aportat a Tarragona un 7,6% del seu creixement, a les comarques de Barcelona el 6,3%, i a Lleida l'1,4% i per últim a Girona, el 0,2%. El millor resultat comarcal en el sector primari l'encapçala l'Alt Penedès amb un augment del PIB del 26,11%.
Pel que fa al sector industrial, les comarques de Tarragona absorbeixen el principal creixement amb un 4%, seguides de les de Girona, amb el 3,5%, Lleida amb el 3,2% i les de Barcelona, que obtenen una registre positiu del 2,7%.
El principals sectors responsables de l'augment de la indústria és la producció de béns d'equipament i maquinària. El tèxtil, l'alimentació i el paper registren creixements negatius. La comarca que recull el creixement industrial més elevat el 2006 és el Baix Camp, amb el 9,47%.
El sector serveis concentra el seu millor creixement a les comarques de Tarragona, on aquesta activitat augmenta el 4,1%, Barcelona i Lleida amb el 3,8% i Girona amb el 3,3%. La principal activitat d'aquest sector és el serveis a les empreses, impulsat especialment per l'activitat de la indústria.
Altres sectors importants són la sanitat i les finances. La comarca que més creix en aquest sector és el Solsonès, amb un 5,12%.
