
Un estudi elaborat pel Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (UVic), juntament amb el Grup Emigra de la Universitat Autònoma de Barcelona, qüestiona l’eficàcia real dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE), els centres previs a l’escolaritzacio definitiva dels alumnes nouvinguts que arriben a mig curs. La recerca ha durat dos anys i ha estat dirigida per Núria Simó, de la UVic.
Els EBE es van posar en marxa fa dos anys a Vic i Reus, en una prova pilot del Departament d’Educació. La mesura va rebre moltes crítiques de partits com ICV, membres de la comunitat educativa i fins i tot d'entitats com SOS Racisme, que hi veien connotacions de caire xenòfob. El següent curs es van estendre a Cornellà. Tot i això, la conselleria va decidir frenar la creació de nous centres, a causa de la davallada de la immigració i del nombre de possibles usuaris, degut a la crisi econòmica. Una de les ciutats que havia fet la sol•licitud havia estat Manlleu.
Segons l’informe final de la investigació, els EBE tenen punts positius i negatius. Com a punts forts, es destaca que són un bon instrument social d’acollida. Així, es valora el servei que ofereixen a la ciutat per tal de rebre i acollir els nens i nenes nouvinguts durant el termini que va des que arriben fins que són escolaritzats, que sol ser d’unes tres setmanes. Durant aquest període, fins que no es van establir els EBE, els nens que arribaven a Vic havien de quedar-se a casa amb les seves famílies. També és positiu la participació de les famílies en les activitats del centre.
Tot i això, l’informe estima que l’EBE només és això, un espai inicial d’acollida i que el servei que ofereix no té res a veure amb unes condicions d’escolarització normals. “Els EBE no són cap aula paral•lela i no són uns espais preparatoris educatius, com s’ha volgut fer creure des de diversos àmbits polítics”, opina un portaveu del Grup de Recerca de la UVic. “L’aprenentatge s’ha de fer a l’escola, no a l’EBE”, afegeix. Entre altres coses, aquesta afirmació es recolza en el poc temps material que h ha per fer-ho: els nens passen pel centre només unes tres setmanes de mitjana.
Així, per exemple, l’estudi deixa clar que els alumnes dels EBE no milloren massa el seu nivell de català. “L’EBE no és el lloc per aprendre català. En tres setmanes es poden aprendre algunes paraules, però poca cosa més, El català s’ha d’aprendre a l’escola, al lleure o amb la família”, conclou.
Un toc d’atenció als polítics
Els resultats de l’estudi són un toc d’atenció cap a l’Administració, especialment el Departament d’Educació i els Ajuntaments implicats, que sempre han defensat amb fermesa la viabilitat dels EBE. El mateix conseller Maragall no ha dubtat en afirmar que els Espais de Benvinguda signifiquen “un projecte social, català i d’encaix amb la realitat, per tal que guanyi la integració i per tal que s’obtingui la correcta preparació dels nens i nenes per a la seva incorporació a les aules”.
En principi, els EBE es van crear per solucionar els problemes de les escoles amb els alumnes nouvinguts que arriben a mig curs. El desconeixement de la llengua i del sistema educatiu dificulten la integració del nen immigrant en una aula normal i, a més, pot arribar a frenar l’aprenentatge dels seus companys. Per tant, l’objectiu inicial de l’EBE era oferir un espai de suport i assessorament, tant als infants com a les seves famílies, perquè s’habituessin de forma satisfactòria al canvi de país i de sistema escolar. “Els EBE seran espais de diagnòstic i orientació dels nous alumnes perquè s'incorporin al sistema amb plenes garanties”, deien des del Departament durant la seva presentació, ara fa dos anys.
Les expectatives, però, no s’han cobert ni de bon tros. “Cal que aclarim de quin EBE estem parlant, del que pregonen els polítics o del que funciona en realitat”, diuen fonts que han participat a l’estudi. En aquest sentit, els autors de la investigació consideren que els mateixos tècnics i educadors que han hagut de gestionar els EBE ja han rebaixat ells mateixos els objectius inicials previstos per l’Administració. “L’EBE s’ha quedat com un espai d’acollida però no un lloc per aprendre les coses que s’han d’aprendre a les escoles”, afegeixen les mateixes fonts.
L’informe finalitza amb un seguit de conclusions i propostes de cara a millorar el sistema educatiu i l’acollida de nens immigrants. Entre altres coses, es demanen més recursos per a les escoles per tal de donar suport als alumnes nouvinguts, la potenciació del lleure i les activitats de formació per a famílies, escoles i administracions.
‘Mai hem pretès substituir l’escola’
La directora de l’EBE de Vic, Núria Callís, reconeix que les expectatives inicials s’han rebaixat un xic, però ho considera un fet normal. “Tot s’ha de relativitzar i ens hem hagut d’adaptar segons els sentit comú. A més, el Departament d’Educació ja és prou conscient que amb tres setmanes no es poden assolir segons quins reptes”, ha afegit.
Callís, però, no està d’acord amb la crítica sobre la poca eficàcia educativa dels centres. “Nosaltres no ens hem plantejat mai substituir l’escola. L’EBE no és cap escola, és un lloc per començar a socialitzar els nens i les seves famílies”, ha afirmat amb contundència. L’EBE de Vic té un contacte i una coordinació permanent amb les diferents escoles que acolliran els seus alumnes.
La directora de l’EBE de Vic ha defensat la tasca del centre de Vic, que situa en un àmbit diferent a l’educatiu. “No pretenem ensenyar res. Només es tracta que els nens tinguin un primer contacte oral amb la llengua, amb l’entorn, amb la ciutat, amb els barris”, apunta. “I aquesta feina és positiva, perquè el nen quan arriba a l’aula de l’escola definitiva ja no ha de patir aquest primer contacte, afegeix.
- El Departament d’Educació frena l’expansió dels EBE
- Presentació dels EBE, juliol 2008