La Sala de la Columna, plena a vessar, va acollir una nodrida representació de representants institucionals i també, bona part de la família més directe del que va ser bisbe de Vic. En el torn de les intervencions, Pujol va definir el Dr. Masnou com "un català de Vic i molt universal" i va repassar les diferents accions que havia dut a terme en favor del país i de la llengua catalana. L'alcalde de Vic, per la seva banda, va posar de relleu el seu compromís "amb Catalunya i amb l'església".
Enguany es compleixen 100 anys del naixement del Dr. Masnou i per aquest motiu es celebraran diferents actes per recordar la seva persona en diferents llocs de Catalunya. L'Ajuntament de Vic es suma als actes del centenari amb aquesta concessió i aquest nomenament.
Ramon Masnou va néixer el 1907 a Taradell i va morir a Vic l'any 2004. Estudià al Seminari Diocesà de Vic i després a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, en la qual es va doctorar en Teologia. Va ser ordenat capellà l'any 1931.
Durant la guerra civil va viure amagat, temps que va aprofitar per escriure llibres i traduir textos de la llengua alemanya a la catalana. Més tard, va exercir com a professor al Seminari vigatà de Teologia i Llengua Catalana i també al Col•legi Sant Miquel dels Sants.
L'any 1955 va prendre possessió com a bisbe titular ordinari de la diòcesi de Vic. Persona inquieta i emprenedora va dedicar-se en cos i ànima a l'acció pastoral i social, i va mostrar el seu compromís nacional en un moment arriscat, fins i tot per un bisbe, amb la publicació de llibres.
Cap a finals dels anys 40 i durant la dècada dels 50, esmerçà una especial dedicació al món obrer i va publicar algun article de denúncia a la revista clandestina Tu.
Els joves també van merèixer la seva atenció i, en aquest sentit, va destacar com a inspirador i avalador de l'entitat esportiva OAR Vic i també de la Llar Juvenil.
Després de la guerra civil va ser el primer professor que va tornar a donar classes de llengua catalana i també va publicar les pastorals en aquesta llengua.
Altres exemples del seu amor pel país són la seva contribució decisiva per l'aparició de les revistes Cavall Fort i Oriflama, atorgà cobertura al Certamen Literari de Cantonigròs i enfortí el moviment escolta català.
La Generalitat de Catalunya li va donar la Creu de Sant Jordi l'any de la seva jubilació, el 1983.
![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/07_03/bisbemasnou2.jpg")
