
L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal , ha assegurat en diverses ocasions que deixarà la política quan finalitzi aquesta legislatura. Per anar preparant el seu retorn professional al sector ramader i forestal també ha anunciat una reducció de la seva dedicació a l’Ajuntament, a partir de setembre.
Vila d’Abadal diu que aquests vuit anys han estat de “servei al país i la ciutat”, i que va venir perquè el van cridar, que ell mai no va demanar ser alcalde. Tot i això, es mostra orgullós d’haver assumit el càrrec i força satisfet amb la majoria de decisions que ha pres. No li ho han posat fàcil.
- La pacificació del trànsit a mitges a l’Eixample Morató , és un pas enrere?
- És un pacte amb la ciutadania. No és el que jo volia però és una bona solució, i pactada. L’alcalde no pot fer tot el que vol, només faltaria. Però el trànsit de l’Eixample Morató quedarà pacificat de cap a cap. Ara hi ha una part que serà per a vianants i l’altra, de lliure circulació, que farà de pàrquing. El projecte queda resolt i es podrà donar més bon servei al comerç i als veïns, tant des d’una perspectiva lúdica com comercial.
- El nucli antic ha estat menys problemàtic.
- És un deute que tenia l’Ajuntament amb la ciutat i ja estava previst des de feia molts anys. La gent no fa cas de les prohibicions, tot és paper mullat i, per tant, s’havia de posar una mica d’ordre.
- I la rambla queda descartada?
- No. En aquest projecte falta donar el darrer pas, que no el podré fer jo i no sé si cap alcalde s’atrevirà a fer-lo, el de “peatonalitzar” tot el centre de la ciutat. Ja vam demostrar al passat Mercat del Ram i a les obres del pàrquing que tancar la rambla del Passeig podia funcionar.
- Un projecte molt ambiciós...
- Seria una gran àrea comercial, lúdica, bonica, de passeig, des del riu fins al nord de la ciutat i la ronda Camprodon. Una oferta que pot atreure molta gent de fora, de tot Catalunya.
- I als pàrquings com s’hi accedirà?
- Els veïns de les zones de vianants tindran un permís per accedir als seus aparcaments privats. I als pàrquings públics, s’hi podrà arribar pels mateixos accessos que ara.
- ¿No creu que l’agrupació real del comerç a Vic s’està produint per associació d’interessos, entre determinades zones petites?
- Cadascú té els seus interessos, és lògic. Però al final, es tracta de tenir un gran centre comercial, amb ofertes diverses, que pugui competir amb altres centres lúdics i comercials com la Roca Village, per exemple. S’ha de lluitar amb aquest model de comerç i Vic té les condicions i l’atractiu per fer-ho. El resultat final ens dirà si les zones de vianants s’han d’ampliar o no.

- Jo no ho qualificaria com a deslleial. Joan Ballana ha canviat la seva actitud des que ha estat escollit candidat d’ERC. El projecte de pacificació del trànsit ja li feia molta por des del principi i sempre ha defensat que s’ha de consensuar amb el comerç. I que és millor impulsar-ho a principi de mandat, no al final, per tal d’enfilar unes eleccions municipals sense estridències. És curiós, però en Ballana té una actitud més conservadora que jo en aquest sentit.
- És la mateixa situació que el porta a porta ?
- Això és més ampli. A més d’ERC, a Convergència també li ha fet por, i els socialistes tampoc ho veuen clar. També han cregut que no era el moment d’implementar el porta a porta, a final de mandat. Em sap greu, perquè penso que hauríem donat un salt important en temes mediambientals i hauríem liderat una vegada més un projecte a Catalunya. Però es farà: el porta a porta és inevitable.
- El projecte està força avançat.
- Nosaltres ho deixarem tot a punt perquè es pugui aplicar a la propera legislatura. El primer que farem és firmar el conveni amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat, que està encallat. Ja veurem si es firma.
- La Generalitat té molt interès que s’implanti el porta a porta a Vic.
- Sí, i així ens ho han manifestat. Si ho engeguem a Vic podran ampliar-ho a altres ciutats grans. Ara només es fa en poblacions petites.
- Un altre tema que s’ha posat a debat aquests últims dies ha estat la pota sud.
- Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Vic van aprovar el projecte en un Consell d’Alcaldes. Una carretera d’anada i tornada, amb rotondes, que no talli els camins i que serveixi per assumir els camions que ara passen per dins de Vic. Seria una carretera com la de la Guixa, poc agressiva amb el territori, amb poc impacte ambiental.

- Alguns veïns de la Serra-de-sanferm potser perdran una mica de qualitat de vida però han d’entendre que aquesta carretera és necessària per a Vic i per al territori. La millor solució és la inicial.
- La carretera que sí que està enterrada és la C-17 paral·lela que passava per Tavèrnoles?
- Sí, del tot. La que encara és als mapes del Pla de Carreteres és la C-25 pel sud de Vic. Hi ha reserva de sòl. Aquesta via sí que tindria un gran impacte.
- Deixa una Universitat de Vic potent, amb la fusió amb Manresa, la Facultat de Medicina i vincles directes amb l’empresa a través de l’agència comarcal Creacció.
- No m’agrada dir-ho, però en aquest cas tot ha estat responsabilitat meva. A mi em van deixar sol davant d’aquest projecte durant una bona temporada. I crec que ha valgut la pena, ha estat un èxit. Em sap molt greu haver perdut l’amistat amb l’Assumpta Fargas i el seu marit. El projecte no anava contra ells, que ho van personalitzar. La política també té aquesta part dura.
- Però ha valgut la pena...
- Teníem la potencialitat d’esdevenir una universitat potent de la Catalunya Central i de donar servei a altres territoris, amb una gestió privada que ens permetia fer coses diferents i més ràpides. I ho hem aconseguit.
- L’antic alcalde Jacint Codina va predicar sempre un lideratge de Vic més enll'a d'Osona i no va aconseguir-ho. Ans al contrari, va patir l’animadversió d’algunes poblacions veïnes. Ara, en casos com Creacció i la universitat, això s’ha superat i els projectes s’han impulsat en base a unes aliances molt productives amb municipis com Manlleu o Torelló, o fins i tot capitals de comarca veïnes.
- Són aliances fermes i sentides, i definitives, que costarà molt de trencar-les. El primer que vaig fer quan vaig ser elegit alcalde va ser anar a veure els alcaldes de les ciutats properes, com Manlleu, i els vaig oferir un projecte compartit, un projecte per a ells. I ho van entendre.
- En el seu programa electoral, vostè deia que no volia ser engolit per l’àrea metropolitana.
- L’Oriol Nel·lo i en Jacint Codina volien un Vic de 80.000 habitants. La manera més fàcil, ràpida i contundent de superar Manresa era tenir més o similars habitants, la qual cosa suposaria disposar d’un pressupost més alt, més capacitat d’inversió, d’influència. Amb això tenien una part de raó.
- Però haurien canviat el Vic de tota la vida.
- Evidentment. Nosaltres hem aconseguit liderar molts projectes a Catalunya mantenint el caràcter i la manera de fer de la ciutat.
- Decebut amb el desenllaç de l’illa càrnia?
- L’Administració és molt lenta amb les iniciatives privades. Nosaltres ho vam agilitzar, i fins i tot a mi em va ajudar en dues ocasions el president Mas personalment, en dos consells de govern. Tot i això, encara no es va anar prou ràpid: els empresaris del sector van perdre un soci, van necessitar més inversors i els temps actuals fan certa por.

- Tenim una depuradora molt ben feta i uns terrenys que permetran portar més indústria càrnia si convé. És un patrimoni industrial importantíssim. En els propers anys jo em plantejaria promocionar aquests terrenys, fer polítiques molt agressives oferint-los en concessió, de lloguer...
- Anem a a les eleccions municipals. Qui li agradaria que fos el proper alcalde de Vic?
- Vull un alcalde o una alcaldessa independentista, amb una coalició de partits independentistes, una candidatura unitària, de concentració. A Catalunya tenim un procés molt important, amb una possible consulta, i s’haurà de decidir el futur del nostre país. Al mig de tot plegat, hi ha unes municipals. Qui es plantegi a hores d’ara com seran les eleccions de Vic és que no coneix la situació.
- Quan parla de candidatura unitària, ¿s’està referint a Josep Arimany, Anna Erra i Joan Ballana?
- I Solidaritat, i Reagrupament... quants més millor! Seria l’única cosa que entendrien els ciutadans. Aviat la ciutat de Vic haurà de col·laborar amb el president de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per crear un nou estat. Millor fer-ho des de la força, anant junts, i no des de la feblesa.
- Insisteixo, hi ha tres candidats clars, tots independentistes.
- Tots tres podrien ser bons alcaldes, tenen capacitat suficient, amb diferents estils. Un dels tres, però junts. Encara voleu més partits?
- Ja es parla de deu llistes a Vic a les properes eleccions. No és una fragmentació excessiva?
- Això ho decidirà la gent. Tot i que a Vic, últimament, no s’ha votat gaire bé.
- I en tot aquest entramat electoral, ¿quin paper i juga el regidor Xavier Farrés? Un candidat del Moviment Demòcrata Català (MDC), la plataforma que va crear el propi alcalde.
- Jo no vaig crear res.
- Bé, va ser un dels impulsors.
- No és veritat. Jo vaig deixar casa meva per a una trobada i hi vaig participar. Ni tan sols formo part d’MDC. És un grup de gent que va decidir fer política i jo ara abandono la política.
- Tornem a Xavier Farrés.
- En Xevi és una bona persona que ha fet una molt bona feina als serveis socials de l’Ajuntament. Si ell vol seguir pot presentar la seva candidatura, una més...
- El veig esgotat amb les picabaralles de PxC.
- La primera legislatura ja va ser molt dura. I ara ha revifat amb en Joan Carles Fuentes, que em tracta de corrupte i no sé quantes coses més. No és agradable. I papers amunt i avall, amb l’interventor... És una manera de fer política que no puc entendre, em fa mal i em cansa. Però no són els únics: la CUP també s’afegeix a fer aquest tipus de política.
- Què vol dir?
- La CUP és antisistema i es carrega els polítics.
- Josep Anglada està mort políticament o encara té possibilitats de revifar a les eleccions de Vic?
- No crec que estigui mort. Però no sé què passarà amb l’Anglada, jo no ho he endevinat mai [riu]. Ell és capaç de canviar les coses amb quinze dies de campanya.

- Tot el que ha passat em suposa més feina, més mal de caps i més problemes. A mi, no a ells. A ells ja els va la brega.
- I ara vostè se’n va. ¿Catalunya es pot permetre que en moments històrics com aquests els seus líders se’n vagin a casa?
- Jo no sóc un líder imprescindible. L’única manera perquè la política sigui transparent i honrada és que sigui temporal, i que no hi hagi temps per lucrar-se en un negoci propi. Calen mandats amb límits de vuits anys, ens ho demostra el dia a dia. Si tota aquesta gent que ha manat tota la vida, que ha tingut el poder, només hi hagués estat vuit anys, no hauria passat res.
- Deixa una Associació de Municipis per la Independència (AMI) que ha esdevingut un actor clau en el procés sobiranista.
- En aquests moments, l’AMI no té bona salut perquè està en mans dels partits polítics, que es miren l’entitat de reüll. L’AMI patina amb les eleccions municipals perquè són política pura.
- Quan deixarà el càrrec de president?
- La meva voluntat era deixar l’AMI abans d’acabar la legislatura, precisament per reforçar-la, perquè el canvi no fos tan sobtat. Però no ho van entendre.
- A l’Ajuntament de Vic ja està preparant la seva marxa.
- El meu model és de delegació. Jo només em quedaré amb la presidència del ple, la junta de portaveus i la junta de govern perquè això no ho puc delegar. Dedicaré dos dies, dilluns i divendres, a l’Ajuntament i els altres tres dies seran per a mi.
- D’aquí a maig de 2015 hi haurà molts interessos electorals a dins del consistori vigatà. Ja ho podrà controlar des de fora?
- Ho intentaré. Suposo que sí, la capacitat de l’alcalde és la mateixa, amb dedicació o sense.
- La CUP ha demanat que torni a assumir totes les funcions o que dimiteixi.
- La CUP de Vic es contradiu constantment. És una contradicció molt forta, que un partit demòcrata i assembleari no vegi bé que es pugui delegar... Són antisistema... però llavors es casen amb una limusina a la Catedral. En aquesta segona legislatura no han fet cap proposta interessant, no han fet política, només han anat contra mi, contra l’alcalde. Ja sé que no els agrado, això ho tinc clar.