Com a eina de normalització lingüística i nacional, TV3 i Catalunya Ràdio han fet la seva funció de manera excel·lent, no cal insistir-hi. Sense entrar en la llengua, abans de TV3 el marc mental dels catalans estava colonitzat per un mapa del temps -que té una força tel·lúrica- en el qual Andorra la Vella no existia i, en canvi, Ceuta i la Gomera sempre hi tenien el seu solet. Però, al marge d'això, els mitjans de la Generalitat han mantingut uns alts nivells de professionalitat que són allò que els han atorgat realment la condició de nacionals dins la societat a la qual s'adrecen.

Dit això, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pot assumir relativament bé una rebaixa raonable de llocs de treball en una plantilla que en té 2.600. I, igualment, una última retallada en la massa salarial. Però tot això només és possible si es fa bé. Millor dit, molt bé. A la CCMA hi ha gent -com encara passa a gairebé totes les empreses públiques- que treballa poc i cobra molt. És més, una oportuníssima fuga d'informació ha fet que, en el cas de la CCMA, la plantilla estigui perfectament al cas dels abusos contra el diner públic que s'han produït en les nòmines de dotzenes de càrrecs i excàrrecs. Gran part de la solució passa per corregir això.

També hi ha algunes categories professionals parcialment obsoletes i, sobretot, hi ha marge per limitar el benefici empresarial de les productores que hi treballen de forma gairebé estructural. Com també hi pot haver estalvi assumible renunciant a drets televisius molt cars com el futbol i la Fórmula 1.

Hi ha solució. Es pot retenir els bons professionals i, simultàniament, aclarir els organigrames i simplificar-ne la gestió, fins fer-la del tot transparent. En definitiva, cal recuperar la seguretat que cada euro públic assignat a TV3 és una bona inversió. Govern, empresa, comitès, treballadors... Tothom haurà de ser valent, que vol dir realista.