Vista aèrea de la casa consistorial d'Olesa. Foto: www.olesa.cat

Actualització a les 12:15

L'Ajuntament d'Olesa i les empreses constructores mencionades  neguen les acusacions de la Fiscalia

L'Ajuntament d'Olesa va assegurar rotundament ahir al vespre, mitjançant un comunicat, que "a les empreses Cadenar i Prima Facie no treballa ni hi ha treballat cap exregidor socialista de l'Ajuntament d'Olesa".

Així mateix l'equip de govern remarca que "ni l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, ni l'alcalde, ni cap regidor del consistori, ha rebut a data d'avui cap notificació per part de la Fiscalia de Delictes Urbanístics de la Província de Barcelona i, per tant, no tenim cap constància de l'obertura de diligències".


Per altra banda, en declaracions a Nació Digital,  Marçal Magrinyà, gerent de Cadenar, s.l., ha negat que l'empresa hagi comprat 15 hectàrees a Olesa. "Únicament tenim 1.200 metres quadrats, de restes de finques, des de l'any 2001" ha reblat Magrinyà. "Per tant, no entenem perquè surt la nostra empresa en aquesta investigació de la fiscalia, de la qual no n'hem tingut coneixement". Magrinyà ha demanat que es fes constar que cap d'aquestes dues empreses té interessos i ni molt menys aquesta "quantitat de terreny" en la zona objecte del procés de fiscalia.

Notícia anterior

Una Passió diferent a la famosa d'aquest municipi del Baix Llobregat. Darrera denúncia de delictes urbanístiques a Catalunya. Avui s'ha difós que la Fiscalia de delictes urbanístics ha sol·licitat a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat (Barcelona), governat per Jaume Monné (PSC), documents per investigar una operació urbanística al municipi que abraça 15 hectàrees per a la construcció d'una zona residencial.

Segons publicava el diari El País, un grup de veïns han denunciat que el consistori podria haver beneficiat dues empreses, perquè especulessin amb els terrenys.   La denúncia es va registrar el 2 de desembre i la Fiscalia va obrir diligències el 25 de gener.
Un exregidor socialista havia treballat en una de les empreses que el 2007 van comprar uns terrenys qualificats de reserva viària, presumptament, sabent que el consistori havia fet una proposta de requalificació la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat per convertir-lo en sòl edificable.

   Aquest departament va acceptar l'oferta per construir "una àrea residencial estratègica", de manera que el preu del sòl va pujar, segons el diari. La fiscalia veu indicis de prevaricació i tràfic d'influències a l'operació que suposa la construcció de 850 habitatges, la meitat de protecció oficial i l'altra meitat de venda lliure.

   Els terrenys pertanyen a uns 70 propietaris, a l'Ajuntament i al Fons de Garantia Salarial, tot i que la meitat del sòl està en mans de quatre grans propietaris. La resta són cases edificades des de fa dècades.

   Segons el rotatiu, els veïns havien presentat un recurs de reposició contra el plantejament urbanístic de la zona al·legant que el 88,5% de la zona verda de l'espai quedava al costat de la futura carretera que comunicarà Olesa amb la B-40 i la N-II i els habitatges. A més, acusen la Generalitat de "cobertura legal i política" a l'actuació municipal.