Gràcies a El Temps, sabem que hi ha 58 diputats que es declaren obertament independentistes en aquesta novena legislatura del Parlament de Catalunya. Pertanyen a cinc partits diferents (CDC, UDC, ERC, ICV i Solidaritat) i comparteixen l'objectiu final d'aconseguir que a aquesta nació li correspongui un estat.
En realitat, només els separa l'estratègia, que va des dels que consideren que només s'hi pot arribar des de grans hegemonies i consensos clarament majoritaris, fins els que reclamen una simple votació del Parlament on hi hagi més vots afirmatius que negatius. Hi ha arguments de tota mena que poden sostenir les actituds de tothom. Però el que és inqüestionable és que prop de la meitat del Parlament es compon de diputats que estan en política per servir un mateix horitzó.
Ho dic perquè crec que les eleccions no es van llegir correctament des de cap mitjà de Madrid i una bona part dels de Barcelona. La majoria dels electors d'aquest país han votat per ritmes diversos i estratègies paral·leles, però no s'han tornat autonomistes ni espanyolistes. És a dir, són com els 58 diputats que els representen.
ARA A PORTADA
-
«Si no afecta els interessos financers de la UE, el TJUE no pot qüestionar l'amnistia» Bernat Surroca Albet
-
L'enèsim ajornament de l'oficialitat del català a Europa comença a irritar Espanya Lluís Girona Boffi
-
-
Educació al punt de mira: sindicats, docents i oposició reclamen mesures pel fiasco del procés d'adjudicació Neus Climent
-
Publicat el 21 de desembre de 2010 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador