Ja ningú no recorda que José Luis Rodríguez Zapatero va tenir l'ocurrència de convocar eleccions generals un 20 de novembre. Era l'any 2011 i la majoria absoluta del PP estava cantada. Vist des de Madrid, només quedava per establir si Alfredo Pérez Rubalcaba sobreviuria, o no, al desastre que, finalment, es va concretar en una davallada socialista de dimensions històriques.
A Catalunya, la versió més frívola del zapaterisme es va endur més que una rebregada, una lliçó. Carme Chacón va conduir el PSC a la primera derrota en unes generals. Aquelles eleccions les va guanyar Josep Antoni Duran Lleida: un milió de vots i setze diputats. El cant del cigne de la seva carrera política. Tots els seus adversaris jugaven lesionats, sobretot una ERC que tot just sortia d'una duríssima pugna interna, amb derrota de Joan Ridao, l'anterior cap de llista i secretari general del partit. A Alfred Bosch se li demanava tapar la fuita de vots com fos. Tres diputats van ser tot un èxit.
Ha passat només mitja legislatura, però tant Duran com Chacón ja no representen, ni de lluny, els vots que van obtenir. No hi ha un milió de catalans per al retorn al peix al cove, ni tampoc 900.000 per al federalisme andalusista de Chacón. Ells encara hi són, però ja no són.
ARA A PORTADA
Publicat el 16 de juny de 2013 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador
-
Política Puigdemont demana al TC que suspengui l'ordre de detenció de Llarena