La melodia del “Mediterrani” de Joan Manel Serrat ha rebut les restes de Jordi Miralles al tanatori de les Corts, en un oratori que s’ha fet petit per acomiadar l’excoordinador general d’EUiA, mort dimecres passat després d’una llarga malaltia. La cerimònia ha aplegat molts dels seus companys de lluites i una àmplia representació de la classe política catalana.
 
Miralles ha estat una persona estimada i respectada també pels seus adversaris polítics. Llicenciat en Història, va treballar de carter fins que es va dedicar a la política professional, sent diputat al Parlament en diverses legislatures. Quan va deixar l’escó, el 2012, es va reincorporar a la professió de carter, fins que en les darreres municipals va tornar a la política activa com a tinent d’alcalde de Castelldefels.

Avui, a l’hora de l’adéu, una de les persones que ha parlat recordava que quan feia de carter, ni a les calorades de l’agost volia anar a treballar amb pantalons curts perquè creia que havia de donar una imatge adequada a la de servidor públic. Exponent d’una esquerra clàssica, segurament, per a ell era tan important ser carter com diputat al Parlament.
 
Jordi Miralles provenia del PCC, una escissió del PSUC dels anys vuitanta. Avui, Joan Josep Nuet, diputat de Catalunya Sí que es Pot i d’EUiA, recordava que per Miralles el combat pels drets socials i per l’emancipació nacional anaven units: la vindicació de classe i la vindicació de poble. Com la senyera i la bandera roja que cobrien el taüt.

Miralles tenia un entorn personal molt ric, que avui han mostrat els diversos oradors de l’acte. Amics d’infantesa, com un antic company del barri d’Hostafrancs que ha cantat una rumba, i molts veterans de combats llunyans, com l’històric Joan Pubill, víctima de les tortures dels germans Creix a la comissaria de Via Laietana. També hi era la plana major de Catalunya Sí que es Pot, amb Joan Herrera, Dolors Camats, Lluís Rabell i Joan Coscubiela.
 
El comiat ha aconseguit escenes de retrobada entre diversos sectors d’una classe política avui abocada a negociacions laberíntiques. El convergent Lluís Corominas conversava amb David Companyon, d’EUiA, mentre l’exconseller Antoni Fernández Teixidó parlava amb Joan Ignasi Elena. L’expresident José Montilla, Miquel Iceta, Jordi Turull, Marta Rovira, Jordi Borja, l’exconseller Francesc Baltasar, David Fernández i el conseller de Sanitat Boi Ruiz han estat alguns dels presents. També ha anat a dir adéu al dirigent comunista la democristiana Joana Ortega, mostrant aires de "compromís històric". Transversalitats del vell PSUC.

La democràcia catalana en ple ha acomiadat avui un dels seus: el polític que va tornar a fer de carter, el dirigent que va fer de "cosidor" de les esquerres en el moment de constituir-se el primer tripartit, l’home que deia que al Parlament calia tenir el mateix respecte pel president que per les persones de la neteja. Al final, el públic, dempeus, ha cantat "Els Segadors" i "La Internacional", amb molts dels presents amb el puny alçat.