Les inversions en infraestructures són, per ara, l'única carta que ha mostrat el govern espanyol per mirar de frenar el procés sobiranista. De moment, però, una carta retòrica. I és que poc després que Mariano Rajoy anunciés a Barcelona una pluja de milions per millorar les infraestructures catalanes, els pressupostos de l'Estat van evidenciar que aquesta inversió prevista queia 30 milions el 2017 respecte l'exercici anterior. Malgrat tot, després cal que aquesta despesa pressupostada acabi sent realitat, un fet que no va ocórrer l'any passat.

Segons les dades d'execució pressupostària de les inversions territorialitzades, fetes públiques aquest dimarts pel ministeri d'Hisenda, els organismes estatals encarregats de les infraestructures ferroviàries tan sols van gastar un terç de les partides que tenien pressupostades a Catalunya. En total, els comptes del 2016 preveien que Adif-Alta Velocitat, Adif i Renfe hi gastessin 479 milions d'euros, però al final tan sols van arribar-hi 160,7 milions, un 33,5% del total. Qui va desviar-se més del pressupost inicial, però, va ser Renfe -que gestiona els trens-, que tan sols va invertir un 8,5% del previst -12,1 milions en lloc dels 142,6 de què disposava-, mentre que Adif -que gestiona les vies i les estacions- va executar-ne el 55,1% i Adif-Alta Velocitat -encarregat de les infraestructures del TGV- ho va fer en un 40,4%.
 
Aquest nivell d'execució és inferior fins i tot al del 2015. Llavors, els tres organismes van gastar en conjunt el 44% d'allò pressupostat a Catalunya. En concret, les despeses van assolir els 235,3 milions, força més que els 160,7 milions de l'últim exercici. El 2016, per tant, la inversió executada va caure un 31,7%, una retallada notable.

I així i tot, Catalunya no és dels territoris més perjudicats pel diferencial entre la quantitat aprovada de despesa i la finalment gastada. De fet, les inversions en infraestructures a l'Estat només s'han executat de mitjana en una mica menys del 30%, fins al punt que només s'ha complert més que amb Catalunya a La Rioja (on la despesa inicial era molt baixa i s'ha acabat més que duplicant), Cantàbria i Madrid. A Castella-la Manxa, Aragó i Navarra, al seu torn, l'execució no arriba ni al 20% de la despesa pressupostada -al territori foral només han arribat 1,3 milions dels 43,2 que s'hi esperava-.
 
Així mateix, el diferencial entre la despesa prevista i la finalment executada és també notable en el conjunt d'inversions pressupostades, malgrat que no de forma tan accentuada com en l'àmbit ferroviari. En concret, van gastar-se efectivament a Catalunya 643 milions dels 1.142,1 milions contemplats en els comptes de l'Estat el 2016, un 56,3% del total. Un percentatge similar a la mitjana estatal, on l'execució de les inversions regionalitzades es queda en tan sols un 55,5% d'allò previst inicialment.

De la mateixa manera, Catalunya només va rebre un 10,5% de les inversions territorialitzades efectuades el 2016 -excloent les fetes a l'estranger, als serveis centrals o no regionalitzables-, un percentatge molt inferior al seu pes pel que fa a població o PIB respecte al total de l'Estat.