L'error bàsic que contenia el document conjunt CiU-ERC era que estava pensat i redactat pensant en la satisfacció política de les bases sobiranistes, que són molt àmplies -tal i com es va comprovar en la manifestació de la Diada- però no hegemòniques. Els autors del paper han menystingut la possibilitat, almenys fins a un cert tram del dret a decidir, d'aïllar els 28 diputats de PP i Ciutadans, els únics que neguen doctrinalment que el poble català sigui un subjecte polític.
Però, més enllà d'això, el que cal tenir com a prioritat no és el procés intern, sinó quina repercussió exterior van tenint cadascun dels passos polítics que es van donant en la direcció de la sobirania. Catalunya no té aliats i, per tant, necessita convèncer l'opinió pública internacional de l'essència democràtica d'un procés que, per transparent que sigui, Espanya continuarà negant i prohibint. En aquest sentit, una majoria de 107 diputats en favor de convocar un referèndum és innegable des de qualsevol racó del món que no sigui Madrid.
Tampoc no cal ser ingenus i és del tot previsible que el PSC acabi despenjant-se d'una forma o altra. Però, quan això passi, haurà de quedar clar que és perquè el socialisme català avantposa la disciplina del PSOE a la voluntat democràtica del seu poble. I en aquell moment el procés ja hauria d'haver superat la ratlla del no retorn.
ARA A PORTADA
Publicat el 14 de gener de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política El Parlament insta el Govern a crear la T-Lleure: que és?
-
Política Detinguts dos menors acusats de filtrar a internet dades sensibles de Pedro Sánchez i dos ministres
-
Política Derrota d'Illa al Parlament: l'oposició tomba la mesura estrella dels 200.000 pisos
-
Política El PSC valida l'acord Puigdemont-Sánchez però descarta un referèndum d'autodeterminació
-
Política Collboni arrenca el pols del pressupost 2026 amb uns comptes rècord i l'escepticisme de l'oposició
-
Política «Que vagin a avortar a una altra banda»: Ayuso es nega a fer el registre de metges objectors