21
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a la
13:11h
L'oficialitat del català a Europa no viu cap escull insalvable, però demana encara una mica més de temps i, sobretot, de pedagogia. Va ser arran de la negociació de la mesa del Congrés que Junts va forçar el govern espanyol a enviar una carta a la Unió Europea per encetar el meló sobre aquesta carpeta. Des d'aleshores el ministeri d'Exteriors, amb José Manuel Albares al capdavant -primer en funcions, després tornat a nomenar oficialment- ha anat fent passes endavant, una tasca en la qual s'ha implicat de ple la conselleria d'Acció Exterior encapçalada per Meritxell Serret. Però quin és el minut i resultat de la qüestió? Quin està sent exactament el paper de la Generalitat en tota la trama? Qui participa en les trobades? Per què no s'està desencallant d'una vegada l'oficialitat? Amb la investidura de Pedro Sánchez enllestida, ara els actors implicats treballen amb la previsió que sigui una realitat a principis del 2024.
"S'ha fet l'operació diplomàtica més gran a l'exterior", asseguren fonts de la conselleria consultades per Nació. "El Govern no tenia per què fer-ho, i s'ho ha marcat com una prioritat", insisteixen. Precisament aquesta setmana Serret està duent a terme un viatge de tres dies que culminarà a Bòsnia i Hercegovina. La primera destinació, aquest dimarts, és a Croàcia, durant la qual la Generalitat vol escoltar l'experiència del país pel que fa a la implementació de l'oficialitat, atès que el croat és una de les últimes llengües que es va oficialitzar.
La Generalitat, a hores d'ara, ja s'ha reunit amb representants dels 27 països. "Hem parlat amb tots els estats membres al màxim nivell", expliquen des del departament. En algunes ocasions ha estat la mateixa consellera, i en altres membres del seu equip, especialment els delegats de la Generalitat. El dispositiu l'ha liderat directament Serret, però ha estat en tot moment en coordinació amb el delegat del Govern davant la Unió Europea, Ignasi Centelles. Durant les reunions, la Generalitat ha intentat copsar els dubtes dels països i mirar de resoldre'ls amb l'elaboració d'argumentaris.
Aquesta tasca s'ha fet en tot moment en coordinació amb el ministeri espanyol. "No ho amaguem. És el ministeri qui ho ha de guanyar", recorden des de la Generalitat. Més enllà de les reunions, el que ha fet molt servei a Albares ha estat la col·laboració del Govern per elaborar els argumentaris a favor de l'oficialitat, tant perquè siguin utilitzats a les reunions com de cara a incidir en l'opinió pública, també davant dels mitjans de comunicació. El 19 de setembre, el ministre sortia davant dels mitjans de comunicació i defensava que el català no era una llengua "minoritària". Fins ara, no s'havia sentit una declaració similar de l'executiu espanyol sobre aquesta qüestió. Albares no s'havia convertit de la nit al dia en un acèrrim defensor del plurilingüisme, però havia tingut bons assessors -la part catalana- per semblar-ho.
Amb quins argumentaris ha treballat la Generalitat? Principalment, ha buscat combatre la idea que és un "privilegi" que el català sigui llengua oficial, explicant que és inusual que una llengua amb prop de 10 milions de parlants -el que la situa a la franja mitjana de les llengües europees- no sigui oficial. "L'exclusió del català de la llista de llengües oficials a Europa és una anomalia democràtica que, a parer nostre, contravé a les bases fundacionals de la mateixa UE Som davant d'una gran oportunitat: una ocasió inajornable per corregir la greu anomalia històrica", exposa part de l'argumentari, consultat per Nació.
Però no només això, també s'ha intentat contrarestar els moviments de la dreta per impedir-ho. Fonts coneixedores asseguren que el PP ha activat tota l'armamentística per convèncer a aliats conservadors per impedir l'oficialitat. La Generalitat, per la seva banda, ha intentat explicar a aquests països el context en què es troba la negociació i els interessos del PP per tombar-ho, advertint que és una maniobra del PP que, més enllà de la "catalanofòbia" que pugui tenir, està condicionada a una investidura que els populars volien impedir, la de Pedro Sánchez.
En l'argumentari de la Generalitat també s'intenten resoldre alguns dels dubtes plantejats pels països membres, patidors perquè la inclusió del català pugui alentir els processos burocràtics de la Unió Europea. Altres estats mostraven preocupació perquè l'oficialitat del català pugui provocar un efecte dominó. Des de la Generalitat intenten resoldre-ho de manera taxativa: recorden que perquè una llengua pugui ser oficial a Europa, primer ha de ser l'estat qui en reconegui l'oficialitat. Les reunions entre l'executiu català i l'exterior ja s'han enllestit en aquests mesos i ara des de la delegació catalana de Brussel·les es manté un seguiment, però la Generalitat, que també va impulsar una campanya publicitària, ja dona la seva part de la feina per gairebé enllestida.
Com ha estat la cronologia dels fets fins ara? Després de la carta d'Albares es va celebrar una primera reunió el 19 de setembre. Diversos dirigents de Junts, com la seva presidenta, Laura Borràs, havien fixat aquella data com la clau perquè el català fos oficial. ERC ho allunyava i assegurava que requeria temps. En la trobada dels 27 van aflorar tots els dubtes cap a una mesura que s'havia presentat a marxes forçades. Els costos econòmics eren la principal preocupació dels estats, que volien informes detallats. "Vam viure-ho amb certa decepció. El govern espanyol no havia fet prou", asseguren des de l'executiu. Junts agraïa en públic l'esforç de la Moncloa. La segona reunió va ser més positiva: "El govern espanyol estava avançant i plantejava propostes concretes. Vèiem més avenços", expliquen des de la conselleria.
La tercera trobada va ser, però, la més decebedora. Es va celebrar el 14 de novembre, i en ella Espanya havia de presentar una proposta que resolgués per escrits els dubtes expressats fins aleshores per la resta de països. Molts dels estats la van rebre quan quedaven 48 hores per celebrar-se la trobada i únicament en castellà. Espanya va fallar en temps i forma. Ara, la pròxima trobada està prevista pel 12 de desembre. S'hi espera avançar molt més, que la proposta espanyola sigui gairebé la definitiva, i que es resolguin la majoria dels dubtes que resten. Ara bé, en aquesta tampoc es calcula que l'oficialitat tiri endavant, perquè també resten uns informes sol·licitats a la Comissió Europea sobre els costos econòmics concrets de la mesura.
És per això que es treballa amb un calendari amb l'horitzó a principis del 2024. De moment continua sense haver-hi vetos. Les reticències econòmiques són intrínseques a l'austeritat que practiquen els països nòrdics. I els que podrien ser els principals opositors, com França i Itàlia, no han proclamat cap guerra contra la iniciativa. "A França no li agraden les llengües, però la seva prioritat és ser un estat gran d'Europa. No faran un casus belli amb el català", asseguren fonts coneixedores de les negociacions. Res indica que l'anomalia no s'hagi de resoldre més aviat que tard. Però com tot, requereix temps.
"S'ha fet l'operació diplomàtica més gran a l'exterior", asseguren fonts de la conselleria consultades per Nació. "El Govern no tenia per què fer-ho, i s'ho ha marcat com una prioritat", insisteixen. Precisament aquesta setmana Serret està duent a terme un viatge de tres dies que culminarà a Bòsnia i Hercegovina. La primera destinació, aquest dimarts, és a Croàcia, durant la qual la Generalitat vol escoltar l'experiència del país pel que fa a la implementació de l'oficialitat, atès que el croat és una de les últimes llengües que es va oficialitzar.
La Generalitat, a hores d'ara, ja s'ha reunit amb representants dels 27 països. "Hem parlat amb tots els estats membres al màxim nivell", expliquen des del departament. En algunes ocasions ha estat la mateixa consellera, i en altres membres del seu equip, especialment els delegats de la Generalitat. El dispositiu l'ha liderat directament Serret, però ha estat en tot moment en coordinació amb el delegat del Govern davant la Unió Europea, Ignasi Centelles. Durant les reunions, la Generalitat ha intentat copsar els dubtes dels països i mirar de resoldre'ls amb l'elaboració d'argumentaris.
Aquesta tasca s'ha fet en tot moment en coordinació amb el ministeri espanyol. "No ho amaguem. És el ministeri qui ho ha de guanyar", recorden des de la Generalitat. Més enllà de les reunions, el que ha fet molt servei a Albares ha estat la col·laboració del Govern per elaborar els argumentaris a favor de l'oficialitat, tant perquè siguin utilitzats a les reunions com de cara a incidir en l'opinió pública, també davant dels mitjans de comunicació. El 19 de setembre, el ministre sortia davant dels mitjans de comunicació i defensava que el català no era una llengua "minoritària". Fins ara, no s'havia sentit una declaració similar de l'executiu espanyol sobre aquesta qüestió. Albares no s'havia convertit de la nit al dia en un acèrrim defensor del plurilingüisme, però havia tingut bons assessors -la part catalana- per semblar-ho.
Amb quins argumentaris ha treballat la Generalitat? Principalment, ha buscat combatre la idea que és un "privilegi" que el català sigui llengua oficial, explicant que és inusual que una llengua amb prop de 10 milions de parlants -el que la situa a la franja mitjana de les llengües europees- no sigui oficial. "L'exclusió del català de la llista de llengües oficials a Europa és una anomalia democràtica que, a parer nostre, contravé a les bases fundacionals de la mateixa UE Som davant d'una gran oportunitat: una ocasió inajornable per corregir la greu anomalia històrica", exposa part de l'argumentari, consultat per Nació.
Però no només això, també s'ha intentat contrarestar els moviments de la dreta per impedir-ho. Fonts coneixedores asseguren que el PP ha activat tota l'armamentística per convèncer a aliats conservadors per impedir l'oficialitat. La Generalitat, per la seva banda, ha intentat explicar a aquests països el context en què es troba la negociació i els interessos del PP per tombar-ho, advertint que és una maniobra del PP que, més enllà de la "catalanofòbia" que pugui tenir, està condicionada a una investidura que els populars volien impedir, la de Pedro Sánchez.
En l'argumentari de la Generalitat també s'intenten resoldre alguns dels dubtes plantejats pels països membres, patidors perquè la inclusió del català pugui alentir els processos burocràtics de la Unió Europea. Altres estats mostraven preocupació perquè l'oficialitat del català pugui provocar un efecte dominó. Des de la Generalitat intenten resoldre-ho de manera taxativa: recorden que perquè una llengua pugui ser oficial a Europa, primer ha de ser l'estat qui en reconegui l'oficialitat. Les reunions entre l'executiu català i l'exterior ja s'han enllestit en aquests mesos i ara des de la delegació catalana de Brussel·les es manté un seguiment, però la Generalitat, que també va impulsar una campanya publicitària, ja dona la seva part de la feina per gairebé enllestida.
Totes les reunions fetes fins ara
Com ha estat la cronologia dels fets fins ara? Després de la carta d'Albares es va celebrar una primera reunió el 19 de setembre. Diversos dirigents de Junts, com la seva presidenta, Laura Borràs, havien fixat aquella data com la clau perquè el català fos oficial. ERC ho allunyava i assegurava que requeria temps. En la trobada dels 27 van aflorar tots els dubtes cap a una mesura que s'havia presentat a marxes forçades. Els costos econòmics eren la principal preocupació dels estats, que volien informes detallats. "Vam viure-ho amb certa decepció. El govern espanyol no havia fet prou", asseguren des de l'executiu. Junts agraïa en públic l'esforç de la Moncloa. La segona reunió va ser més positiva: "El govern espanyol estava avançant i plantejava propostes concretes. Vèiem més avenços", expliquen des de la conselleria.
La tercera trobada va ser, però, la més decebedora. Es va celebrar el 14 de novembre, i en ella Espanya havia de presentar una proposta que resolgués per escrits els dubtes expressats fins aleshores per la resta de països. Molts dels estats la van rebre quan quedaven 48 hores per celebrar-se la trobada i únicament en castellà. Espanya va fallar en temps i forma. Ara, la pròxima trobada està prevista pel 12 de desembre. S'hi espera avançar molt més, que la proposta espanyola sigui gairebé la definitiva, i que es resolguin la majoria dels dubtes que resten. Ara bé, en aquesta tampoc es calcula que l'oficialitat tiri endavant, perquè també resten uns informes sol·licitats a la Comissió Europea sobre els costos econòmics concrets de la mesura.
És per això que es treballa amb un calendari amb l'horitzó a principis del 2024. De moment continua sense haver-hi vetos. Les reticències econòmiques són intrínseques a l'austeritat que practiquen els països nòrdics. I els que podrien ser els principals opositors, com França i Itàlia, no han proclamat cap guerra contra la iniciativa. "A França no li agraden les llengües, però la seva prioritat és ser un estat gran d'Europa. No faran un casus belli amb el català", asseguren fonts coneixedores de les negociacions. Res indica que l'anomalia no s'hagi de resoldre més aviat que tard. Però com tot, requereix temps.