- Senyor Gil, li sona el nom d’Ada Colau? Ja ha incorporat la seva dona com a assessora?

- Ni parlar-ne! Ja aguanta prou la meva vocació per la política com per embolicar-se més.

- ERC a la Roca s’ha fet gran? Han passat de no tenir cap regidor anys enrere a un i aquest cop han fet un salt fins a cinc i són el partit més votat. I ara què?

- Ara ens trobarem davant una realitat que sempre havíem defensat, i una sensació gran de responsabilitat.

- Tinc entès que Oriol Junqueras els ha ajudat força.

- La seva dona és d’aquí, i l’Oriol ens ha ajudat potser més del que li tocava; li ho agraïm.

- Al consistori han optat per CiU?

- Sí, per acord d’assemblea.

- El PSC els va oferir compartir el govern dos anys? Si no estic equivocat ho va oferir també a CiU -i no precisament a l'avui exalcalde-. Un excés d’obsessió pel poder no?

- Ens van exigir dos anys. Segons ells estàvem en una mateixa posició. Els quatre anys eren irrenunciables: hem quedat els primers. Pel que fa a CiU, ho desconec, i en tot cas li ho hauria de preguntar el senyor Rafael Ros.
 
- Vostè és el primer alcalde republicà de la Roca. Què pot oferir millor una república que una monarquia parlamentària?

- Defensem el concepte republicà pels valors que prioritza. Som una opció d’esquerres que no té res a veure amb el PSC, que havia governat aquí durant molts anys.

- Per què res a veure?

- Pel nostre concepte de país i per una altra visió de la política local; volem fer país sobretot des de baix.

- Per això cal ser independentista?

- Aquest país ha de ser lliure nacionalment i tenir plena sobirania, però abans hem de fer molta feina.

- Com viu un alcalde republicà el fet que el primer president independentista de Catalunya en una democràcia consolidada (les dues repúbliques no les compto) no sigui d'ERC sinó de CDC?

- Simplement ens constata el que molts havíem dit: si el president Pujol hagués volgut, avui seríem independents. Mmm... vostè no compta les repúbliques?

- ...les preguntes les faig jo. Però, en tot cas, les dues van ser de quatre dies i gairebé anecdòtiques.

- És que quan Espanya era republicana no se’ns va ajudar.

- Potser és que Espanya no ho era, ni ho és.

- Doncs per les reaccions que hi van haver potser sí.

- No es parla massa de repúbliques o monarquies i poc del que realment preocupa a la gent: que li gestionin bé els impostos.

- També és una contradicció que no tinguem diners per a beques menjador o necessitats socials de primera magnitud, i en canvi puguem mantenir una família reial tan costosa.

  - Una república ho seria més, i els diners seguirien faltant.

- Potser sí, però el cap de l’estat l’escolliríem entre tots.

- Per escollir Griñan, Chaves, Rato o Pujol... sembla que la democràcia tampoc és tan perfecta, i segons com es miri ja anem bé.

- Són qüestions intrínseques de l’ésser humà. El que hauria de fer la corona és un referèndum per constatar si la gent els vol o no.

- Per cert, sap amb qui ha pactat? Amb Convergència o amb Unió?

- Ha, ha, ha... certament és un misteri, i quan ho vam parlar encara no s’havien separat. Bromes a part, crec que amb Convergència.

- Ho ha fet molt malament l’anterior alcalde de Convergència?

- Ho podia fer millor.

- Com?

- Preguntant més a la gent i prenent decisions més consensuades.

- Em parla de l’aixecament de l’asfalt de tots els carrers?

- Sí.

- Jo he circulat per alguns i el poble fa patxoca.

- Perquè vostè va amb cotxe, no amb tractor.

- No, no tinc un tractor. Quan parla de consensuar es refereix, per exemple, a les reformes de l’Institut Sant Jordi?

- Sí, la construcció del qual ja va costar molts diners. Som partidaris de reformar-lo íntegrament però no en volem un de nou. I hem de fer molta més pedagogia com també cuidar els ajuts socials.

- Que no se’n donaven?

- Se’n donaven, i ho seguirem fent però fins arribar al final.

- Quin final?

- Assegurar-nos que la gent coneix en què i com se’ls pot ajudar.

- No ho sabien ara?

- No suficient.

- Pensa que els ajuntaments s’obliden de la gent?

- Crec que no, però es que al final queda aquest discurs.

- Concreti, si us plau, hi ha gent a la Roca que no pot pagar el gas o l’electricitat?

- Alguns casos.
 
- No se’ls hi pagava?

- Se’ls hi pagava, i això està bé, però la partida ha de ser superior.

- Les darreres dades econòmiques de la Roca parlen d’una economia ja sanejada pel govern anterior i bones opcions d’inversió.

- Sí, hem passat per un pla d’austeritat molt important, cosa que segurament els ha desgastat, però nosaltres els vam aprovar els pressupostos.

- Invertir en iniciatives sobre l’atur no és més important per a la gent que parlar de república o monarquia?

- Poca cosa podem fer en aquest sentit i ho tenim difícil. Hi ha els plans ocupacionals puntuals que asseguren uns ingressos mínims. Som un municipi amb molt terreny i polígons industrials massa buits, trinxat per l’AVE, l’autopista, la ronda Sud de Granollers i per infraestructures que sempre ens acaben perjudicant.

- Complicada solució.

- Sí, i hem de llegir-ho d’una altra manera. Tenim el fantàstic Parc de la Serralada Litoral amb qui hem de treballar més. I a les empreses, els hem d’explicar que estem molt ben comunicats, a deu minuts de Mataró o amb bona sortida cap a Barcelona o França.

- El famós consorci de la B-30 –impulsat per Bustos– no és una altra opció? Telefónica seria una bona falca per promocionar?

- De moment està aturat. I l’única cosa que fa Telefónica és portar els seus treballadors i endur-se’ls un cop formats.

- La Roca Village té previst fer una ampliació amb una oferta en la línia de parcs temàtics i grans hotels. Estem parlant d’aprofitar els 3,5 milions de visitants anuals que té. Una altra opció empresarial?

- La Roca Village ha tingut diferents ampliacions, i els queda una part encara edificable. La possibilitat de lligar-ho amb un parc temàtic hi era, però no ho hem inclòs en el pacte de govern signat.