El Partit Popular ha citat els mitjans de comunicació per presentar el seu programa per a la gent gran. El lloc era a Nou Barris, en una plaça en la confluència entre els carrers Palamós i Vesubi. La dreta busca vots en la Barcelona que se sent políticament orfe. Ahir, entre les víctimes de la política d’habitatge. Avui, en la tercera edat ferida per la crisi. Cap emblema, cap logo, que defineixi ideològicament l’acte. Molt simptomàtic d’una sensació, d’un clima.

Molt a prop hi ha la Residència Favència, una de les poquíssimes que s’han obert, després d’anys d’espera, malgrat els compromisos de les institucions. "El conveni que van signar fa deu anys la Generalitat i l’Ajuntament per obrir-ne de noves no s’ha complert, i mentrestant hi ha places lliures al sector privat", assegura el candidat.

El regidor recorda que hi ha unes 350.000 persones a Barcelona que tenen més de 65 anys.  "El rostre de la pobresa a la ciutat és el d’una dona gran i sola", afirma el candidat. Què proposa el PP en aquest àmbit? "Reduirem les llistes d’espera, que s’han incrementat aquests anys. Augmentarem el pressupost dels serveis d’atenció domiciliària per passar dels 54 milions d’euros als cent milions".  Les persones ateses per aquest servei ho són durant unes tres hores i mitja a la setmana, que Fernández considera del tot insuficients.

Només els periodistes semblen interessats en les propostes de l’alcaldable. Un home escridassa, moderadament, el candidat: "A ver si venís cuando no haya elecciones" i se sent també, de lluny, algun "¡chorizos!". Però la gran majoria dels locals, que juguen a petanca, mira amb indiferència el candidat que aspira a governar-los. I Fernández, que s’atreveix un moment amb les boles, es mou amb discreció per la plaça juganera i aliena.