
El candidat a la presidència del govern espanyol per IU, Alberto Garzón, a Sant Adrià del Besòs. Foto: Adrià Costa
El diputat al Congrés Alberto Garzón (Logroño, 1985) va ser escollit oficialment al febrer com a candidat d'Izquierda Unida (IU) a la presidència del govern espanyol. En la seva primera visita a Catalunya, divendres va participar en l'homenatge als més de 1.700 republicans catalans afusellats pel franquisme al Camp de la Bóta, en un acte carregat de simbolisme amb cites a Marx i Engels incloses.
En aquesta entrevista amb Nació Digital, assegura que, si a les eleccions espanyoles previstes per al novembre és escollit president del govern espanyol, o si "canvia la correlació de forces" a la Moncloa i IU és clau per formar govern, "facilitarà" la consulta d'independència a Catalunya, deixant clar que llavors passarien a defensar el "no".
I és que Garzón advoca per una consulta pactada entre l'Estat i la Generalitat, mostrant-se del tot escèptic sobre el "full de ruta" acordat per CDC i ERC: "No és creïble des de l'òptica política actual que hi hagi un procés unilateral. És més aviat part d'una amenaça, d'un joc d'interessos, que s'ha establert entre CiU, ERC i el PP." Perquè, opina, "els catalans estan privats ara de drets fonamentals com la sanitat, l'educació, el menjar, l'aigua, la llum..., i en seguirien privats igualment si seguissin manats pels mateixos tot i que fos un Estat independent."
- La setmana passada va fer un any any de compareixença al Congrés espanyol de tres diputats catalans demanant les competències per organitzar el referèndum d'independència, en què IU va ser l'única força estatal que hi va votar a favor. Quin resum en fa d'aquest any?
- S'ha posta de manifest una actitud antidemocràtica del PP i del PSOE a l'hora d'impedir una consulta que era fonamentalment lògica i normal en els paràmetres del que ve sent la democràcia i que, per tant, el que va fer va ser aprofundir en un problema polític que no es resol amb l'actitud del nacionalisme ranci de Mariano Rajoy. Ni tampoc no es resol amb l'independentisme hipòcrita d'Artur Mas, una persona que aprofita un fet real com és el conflicte identitari que hi ha aquí amb l'objectiu d'utilitzar-lo com a cortina de fum per ocultar les retallades en sanitat i educació que fa CiU amb l'ajuda d'ERC. En resum, en aquest últim any s'han posat de manifest de forma més nítida les posicions hipòcrites, d'una banda, i l'obstinació política indecent de Mariano Rajoy, que amaga els problemes sota la taula, com si així s'anessin a resoldre. És un intent d'acontentar el seu electorat més extrem i més centralista i nacionalista ranci, donant una puntada de peu cap endavant.
- De cara a les eleccions espanyoles, en l'hipotètic cas que IU fos necessària per un govern d'esquerres, posaran sobre la taula l'obligació d'organitzar la consulta catalana?

Alberto Garzón. Foto: Adrià Costa
- Contempla la possibilitat d'un nou president espanyol que compti amb el seu suport però que impedeixi la consulta?
- L'única hipòtesi que mantenim és que jo sigui el president. Perquè, lògicament, treballarem perquè així sigui.
- I si és així?
- Facilitarem que hi hagi una consulta. Perquè és coherent amb els nostres principis. Si ets partidari del dret a l'autodeterminació, i nosaltres així ho vam votar fa un any, s'ha de facilitar, per descomptat que sí. Si canvia la correlació de forces, s'ha de facilitar la consulta. I insisteixo, encara que després nosaltres defensem una opció política molt concreta i molt nítida també.
- En tot cas, la política catalana sembla que ara es troba en un escenari més unilateral, amb un acord CDC-ERC al qual EUiA, o una part d'EUiA, s'hi va sumar en un primer moment. Si finalment EUiA decidís sumar-se al full de ruta, quina posició tindria IU?
- No defensem la independència, ni unilateral ni dialogada. Per tant, no considerem la hipòtesi que la nostra formació política se sumi a un procés d'aquestes característiques. Així de senzill. Això no pot servir per tapar el problema, un problema històric d'identitat nacional, que s'ha de respondre des de la política. I, per això, és necessari habilitar mecanismes perquè el poble s'expressi i busqui una nova fórmula. L'actual és clar que no satisfà a una majoria de la població, s'han d'habilitar nous mecanismes.
- Hi ha partits que aposten per la via unilateral. Si guanyen el 27-S i proclamen la independència unilateralment, com actuarà IU?
- Evidentment, actuaríem en contra. No som partidaris de la independència, i menys de declaracions unilaterals sense comptar amb el poble. En política, sempre s'ha de desconfiar d'aquells que diuen parlar en nom del poble, i Artur Mas té una tendència bonapartista molt clara en aquest sentit. Parlar en nom del poble em sembla sempre un risc per a la democràcia, i jo el que vull que es consulti el poble català. D'altra banda, no és creïble des de l'òptica política actual que hi hagi un procés unilateral. És més aviat part d'una amenaça, d'un joc d'interessos, que s'ha establert entre CiU, ERC i el PP que crec que no beneficia a ningú dels que ara mateix estan patint la crisi econòmica, la gent treballadora i la gent exclosa del sistema sanitari, del mercat de treball... Ara mateix hem tingut una reunió amb l'Aliança contra la Pobresa Energètica: tot són catalans que estan sota Artur Mas i el govern d'Esquerra, i aquesta és l'òptica més interessant per veure el nivell d'hipocresia d'aquells que diuen parlar en nom del poble català.
- Per acabar, i sortint de Catalunya: IU-Extremadura o IU-Andalusia?
- Probablement, cap de les dues fórmules. És a dir: sempre he estat partidari, tant a Extremadura com a Andalusia, d'un pacte d'investidura. Aquest context ja no existeix, ara hi ha nous partits polítics i pràcticament és fer un repàs del passat polític. Però s'ha de tenir en compte que, per mi, IU no és un partit que permeti els governs reaccionaris del PP, però tampoc no és la crossa del PSOE. IU és dins del sistema, però renegant-ne. Neguem aquest sistema, en volem construir un de diferent. Neguem el capitalisme i per això no podem donar suport a cap d'aquestes dues potes del bipartidisme que és el responsable polític del que està passant ara. Sense que això vulgui dir que són iguals, perquè no ho són. Però sí que comparteixen els fonaments d'un sistema polític i econòmic que és el responsable del que ens està passant. La solució dependrà de cada context. No sóc contrari als pactes i a les aliances "per se", però en ambdós casos l'opció adequada crec que era una altra. I els resultats a Andalusia expressen que la ciutadania ha entès, com a mínim, que el desgast del partit del govern l'hem pagat nosaltres. I hem de reflexionar-hi.

Josep Nuet i Alberto Garzón, a l'homenatge republicà de la Fundació l'Alternativa al Camp de la Bóta, aquest divendres. Foto: Adrià Costa