
El rei d'Espanya, Joan Carles I, hauria mostrat "comprensió" pels colpistes que el 23 de febrer del 1981 van intentar fer-se amb els resorts del poder a partir del segrest dels representants democràtics al Congrés dels Diputats. Així ho desvetlla un informe de l'ambaixador de la República Federal d'Alemanya a Espanya el 1981, Lothar Lahn, que ha estat desclasificat pel ministeri d'Exteriors alemany i del qual se n'ha fet ressó el setmanari Der Spiegel .
Segons el cable de l'ambaixador, el monarca espanyol "no va mostrar menyspreu ni indignació" davant dels colpistes, i fins i tot hauria mostrat "comprensió, o potser simpatia". El setmanari assenyala que l'ambaixador va mantenir una conversa privada amb el Borbó el 26 de març del 1981, en la que aquest hauria defensat els colpistes, ja que aquells "només pretenien el que tots desitjàvem, la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat".
Per la seva banda, fonts de la Casa del Rei citades per l'agència EFE han manifestat que "el paper i l'actuació del rei el 23-F estan consolidats per la història", i han afegit que la seva actuació "en defensa de la democràcia és coneguda per tota la societat espanyola".
L'informe desvetllat per Der Spiegel continua assenyalant que el rei va responsabilitzar l'aleshores president del govern espanyol, Alfonso suárez, del cop d'estat, ja que "menyspreava" els militars i va assegurar que intentaria evitar un càstig sever per als colpistes. finaloment, Joan Carles hauria dit a l'ambaixador de Bonn que el 23F "hauria d'oblidar-se tant aviat com fos possible".
L'informe desvetllat per Der Spiegel continua assenyalant que el rei va responsabilitzar l'aleshores president del govern espanyol, Alfonso suárez, del cop d'estat, ja que "menyspreava" els militars i va assegurar que intentaria evitar un càstig sever per als colpistes. finaloment, Joan Carles hauria dit a l'ambaixador de Bonn que el 23F "hauria d'oblidar-se tant aviat com fos possible".