Aquest dimarts, 10 d'abril, se celebra el primer aniversari de la consulta sobre la independència de Catalunya que es va celebrar a Barcelona el 10 d'abril del 2011, organitzada per la plataforma Barcelona Decideix. La consulta va aconseguir una participació del 21,37%, mobilitzant 257.645 barcelonins, dels quals el 91,46% van votar a favor de la independència de Catalunya, mentre el 7,32 hi van votar en contra.

El seu portaveu, Alfred Bosch, és un any després diputat al Congrés dels Diputats de Madrid per la coalició d'Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i Catalunya Sí. Amb la perspectiva d'un any, Bosch defensa que aquella consulta va obrir camins i va possibilitar canvis mot importants. El més recent, segons el diputat, és el canvi estratègic de CDC, que aposta ara per aconseguir un estat propi.

-Quina valoració en fa, un any després de la consulta?

 

-La consulta va ser memorable i històrica, però sobretot va ser útil, perquè va desencallar el que semblava impossible. Vam fer la consulta a la plaça més difícil, perquè ens deien que una cosa era Arenys de Munt i una altra la capital, i ho vam fer, amb un desenvolupament correcte i impecable. I gràcies a allò, ara pot haver-hi debat sobre la independència, gent que hi està a favor i gent que hi està en contra, però no es qüestiona que es pugui preguntar.

 

-La participació va ser major o menor de la que esperaven?

 

-Va ser molt per sobre del que esperàvem. Alguns estudis ens donaven com a molt un 5% de participació, i vam superar el 21%. I comptant només els que van votar, un 20% dels barcelonins va dir sí a la independència, i només un 1% va dir no.

 

-Un any després vostè és diputat d'ERC al Congrés dels Diputats. Hi ha relació entre una cosa i altra?

 

Això no estava previst ni era previsible fa un any. Després de la consulta jo vaig escriure un llibre, 'I ara què?' (Galàxia Gutenberg, 2011), on entre les conclusions deia que calia fer el pas de la societat civil a la política de partits. Al cap d'uns mesos em va trucar l'Oriol Junqueras i em va proposar incorporar-me a les llistes d'ERC, una mica seguint les idees exposades al meu llibre. Però el 10 d'abril res d'allò era previsible, ERC encara no havia fet la seva renovació.

 

-L'independentisme ha avançat des del 10A o segueix allà on era?

 

-S'ha avançat molt. El partit majoritari en aquest país ha fet un pas programàtic que feia temps que s'esperava. Sense aquella consulta, en la que va votar el president Mas i alguns dels consellers, crec que el pas què ha fet Convergència no l'hauria fet. Sempre es pot anar més ràpid, però també es pot anar més lent, i jo crec que portem un ritme vertiginós. Ara hi ha una majoria independentista a les enquestes, cosa que fa una anys era impensable.

 

-Però un cop passada l'eufòria de la consulta, no té la sensació que ara cal fer un pas decisiu i que no es fa?

 

-El pas important haurà de ser polític, i això costa perquè els partits parlamentaris són legisladors i això els fa ser prudents. Els partits més grans s'esperen a veure-les venir i per això la societat civil va per davant.

 

-La propera consulta ha de ser oficial i vinculant?

 

-L'ideal és que sigui així, però potser això no serà ràpid ni immediat, però per guanyar una cursa cal fer molta gimnàstica.

 

-Ara que vostè és diputat al Congrés i sovinteja Madrid, la independència és un tema de debat entre la classe política espanyola?

 

-De manera quotidiana no, però jo ho trec sempre que puc.

 

-Veu ànim centralitzador en el govern de Mariano Rajoy?

 

-El que veig és que actuen amb una certa previsió a que les coses canviaran. Per exemple, si donen tant de suport al corredor ferroviari central és perquè preveuen que el corredor del mediterrani un dia no serà seu.

 

-I que en pensa de l'ofensiva contra les autonomies, ara que diuen que volen revisar el model autonòmic?

 

-El que han de fer es revisar les seves, d'autonomies. Nosaltres tenim molt clar que volem una altra cosa i tinc molt clar que anirem a l'alça.