Algèria critica la «segona traïció històrica» d'Espanya al Sàhara

El país africà, veí del Marroc i principal proveïdor de gas de l'Estat, dona suport al Front Polisario

  • Bandera d'Argèlia a l'embaixada del país a París -
Publicat el 19 de març de 2022 a les 16:00
Algèria considera que el canvi de postura del govern espanyol sobre el Sàhara és la "segona traïció històrica" d'Espanya sobre el poble sahrauí "després del funest acord del 1975", ha apuntat una font diplomàtica citada pel portal de notícies algerià TSA. "Finalment, el Marroc ha obtingut el que volia d'Espanya", ha apuntat el diplomàtic algerià.

Seria la segona "traïció" en referència a l'acord signat el 14 de novembre de 1975 pel qual l'Estat cedia l'antiga colònia del Sàhara Espanyol al Marroc i Mauritània, sense tenir en compte la voluntat de la població sahrauí. Aquell "Acord de Madrid" va ser denunciat pel Front Polisario, erigit en representant del poble sahrauí i que immediatament va proclamar la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).

[noticiadiari]2/231977[/noticiadiari]
Alger és el principal subministrador de gas a la península en un moment delicat com l'actual, amb la guerra a Ucraïna removent la geopolítica mundial. Alger va trencar relacions diplomàtiques amb Rabat el passat agost i al novembre va procedir al tancament del Gasoducte Magrib-Europa (GME) que bombava gas fins a la península Ibèrica a través del Marroc.

Aquest és la segona tensió del govern espanyol amb Algèria en poc més d'un mes després que a principis de febrer anunciés que havia accedit a la petició del Marroc d'ajudar-lo a garantir la seva seguretat energètica mitjançant la regasificació a Espanya de Gas Natural Liquat comprat per Rabat per al seu posterior enviament a aquest país mitjançant el gasoducte GME.

Aleshores, Alger ja va advertir que en cap cas Espanya podria fer arribar gas algerià al Marroc. Cal veure ara com reacciona el govern algerià davant aquest gir, que per contra ha estat molt celebrat pel Marroc i que dona per superada la crisi diplomàtica que va desencadenar fa gairebé un any l'acollida a Espanya per motius humanitaris del líder del Front Polisario, Brahim Ghali.