Alicia Sánchez-Camacho, la dirigent del PP amb un «fiscal de confiança»

"Jo tinc un fiscal de confiança, que és el que està portant tot això del Palau". Amb aquesta frase, Alicia Sánchez-Camacho va oferir a Victoria Alvárez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, la possibilitat de denunciar el presumpte frau comès per la família de l'expresident de la Generalitat i la fortuna que aquest tenia a Andorra. I amb aquestes paraules, pronunciades el 2010, Sánchez-Camacho va ser una de les primeres impulsores de l'operació Catalunya.

La conversa que suposadament hauria servit per destapar casos de corrupció entre els sobiranistes i aturar el procés se li va acabar girant en contra. La gravació va sortir a la llum el 2013 i va situar Sánchez-Camacho a l'ull de l'huracà. La polèmica va suposar un fre a la seva trajectòria política tot i que el PP li ha conservat el lloc de secretària primera del Congrés dels Diputats malgrat la rivalitat amb l'actual ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.

Alicia Sánchez-Camacho es va proclamar presidenta del PP a Catalunya el juliol de 2008 derrotant Montserrat Nebrera al crit de "¡Viva la Guàrdia Civil!"-és filla d'un agent de la benemèrita natural de Ciudad Real i, tot i néixer a Barcelona, es va criar a Blanes. Va arribar a la màxima direcció dels populars catalans gràcies al favor de Mariano Rajoy i l'aquiescència dels Fernández Díaz després d'anys de formar part de les files populars com a diputada al Parlament i al Congrés. El càrrec també va suposar que fos candidata a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 2010 i el 2012.

Del pacte amb Convergència, a la batalla contra el procés

En la seva època com a cap de files dels populars al Parlament, Sánchez-Camacho va passar de facilitar la governabilitat de Convergència aprovant-li els pressupostos, a fer una oposició acèrrima a l'executiu d'Artur Mas quan aquest va engegar el procés sobiranista. Des d'aleshores, la dirigent popular va protagonitzar durs enfrontaments contra l'expresident en seu parlamentària. "Vostè passarà a la història com el president que decebrà tots els catalans", li va arribar a etzibar en el debat dels pressupostos del 2014.

Tanmateix, una de les seves intervencions més contundents és la que va protagonitzar en la compareixença de Jordi Pujol a la cambra catalana. El temps, però, també ha jugat una mala passada a les paraules que va pronunciar Sánchez-Camacho. "M'agradaria que no s'hagués hagut de produir aquesta situació i, per tant, el coneixement dels fets dels que vostè va fer palès a la confessió del 25 de juliol. No ha estat positiu per a la política catalana", va dir a l'expresident de la Generalitat quatre anys després del dinar de La Camarga.

"Traïdora a Espanya"

Fa unes setmanes, Victoria Álvarez titllava Sánchez-Camacho de "traïdora" a la "justícia, al seu partit i a Espanya". L'examant de Jordi Pujol Ferrusola va assegurar que les gravacions de La Camarga van ser orquestrades per l'expresidenta del PP a Catalunya, juntament amb el socialista José Zaragoza. A més a més, va acusar-la de denunciar falsament l'enregistrament i difusió de la conversa. Amb tot, Álvarez va mostrar la seva indignació per haver estat utilitzada per un afer que anava molt més enllà d'una obligació moral de denunciar el frau o la corrupció.

Va ser una joguina més de la Sánchez-Camacho més implacable, reconeguda fins i tot pels seus companys de partit. En un dels darrers congressos estatals dels populars, ella es va acostar a un dirigent del PP i se li va abraçar efusivament. Quan es van separar i ella va continuar amb les salutacions, aquest va arronsar les espatles. "Més val no donar-li mai l'esquena", va expressar després de l'abraçada.