Oriol Amorós, explicant el procés català a nouvinguts del Raval. Foto: ERC

"Quan els immigrants tenen papers, viuen qualsevol situació nova amb inseguretat. I el procés català entra en aquesta categoria. I hi ha qui ho fomenta, hi ha consolats que han escampat la por al procés entre els seus ciutadans, a més a més que hi ha una desinformació activa per part de poders públics espanyols." Amb aquesta seguretat relativitza l'exsecretari d'Immigració de la Generalitat de Catalunya, el republicà Oriol Amorós, l' anàlisi sobre el procés català i els nouvinguts que ahir feien a Nació Digital els directors dels diaris El Periódico Latino i El Mirador dels Immigrants, Lester Burton i Javid Mughal. Coincideix amb Amorós el director de l'Espai Latino de CDC, José Vera, obertament partidari de la independència de Catalunya, tot i que reconeix que "des del PP ja hi ha qui ens ha dit que ens posem on no toca".

Amorós entén les pors que poden tenir els nous catalans envers la independència, en tant que han hagut de superar mil i un obstacles per obtenir uns papers que ara els donen una certa seguretat jurídica, i que si es comprometessin amb la causa independentista podrien arriscar-se a perdre. De fet, l'ordenament jurídic espanyol permet l'expulsió d'immigrants ja arrelats o fins i tot amb la nacionalitat espanyola aconseguida que participin en activitats contràries a la seguretat exterior i/o interior, un supòsit que pot tenir moltes interpretacions.

Tot amb tot, Vera es nega a creure que demanar que els catalans puguin decidir el seu futur polític sigui motiu d'expulsió: "Personalment, no penso que hi pugui haver una represàlia, perquè el dret a decidir és democràtic, perquè estem en un Estat que respecta el sentir de les persones. No creiem que estiguem atemptant contra la seguretat nacional d'Espanya, només diem que volem votar. No tinc al PP com a un partit repressiu, tot i que ja ens han dit que ens posem on no toca."

Ziani, un abans i un després

"Amb l'expulsió de Noureddine Ziani, hi ha nouvinguts que s'han espantat, cert", assevera el subdirector executiu de l'Espai Latino, Jorge Cruz. "Hi ha gent que, a partir d'aquell moment, no donaria la cara pel procés, hi ha hagut un abans i un després. Però també hi ha molts nouvinguts que continuem donant-hi suport", afirma.

Amorós és conscient que "l'Estat espanyol a vegades juga brut i amb l'amenaça" envers els nouvinguts, i que pot haver-hi gent que opti per "no acabar de dir que sí quan no tinc clar si el procés va bé o no", però confia que "quan el procés vagi clarament endavant, hauran d'escollir entre els dos projectes".

Inseguretat jurídica durant la nacionalització

Sobre la possible por a posicionar-se políticament, el republicà explica: "Molts han patit un procés migratori ple d'obstacles jurídics, han viscut sota una inseguretat jurídica molt forta que els ha fet ser molt previnguts". I afegeix: "Molta de la gent que ha entrat a Espanya i Catalunya, no ho ha fet pas seguint els procediments establerts. És a dir, durant molts anys hi havia una boca d'entrada molt petita, mentre que l'economia demanava molta gent. Per tant, durant l'època d'Aznar es va tolerar l'entrada massiva d'immigrants, combinant-ho amb un discurs dur en contra seva. Per tant, l'experiència de la immigració és de molta inestabilitat jurídica, fins al punt que un jutge pot fer-te un examen ell solet i dictaminar si estàs integrat o no. Estem parlant, doncs, d'un procediment totalment subjectiu, que Espanya ha gestionat molt malament."

Vera corrobora les dificultats viscudes per aconseguir una regularització: "Primer passes la nit al ras per adquirir el NIE; després, per presentar un pre-conctracte; després, retornes al país d'origen per poder retornar amb un contracte en origen... Tot plegat és un bon procés, ja es pot ben dir!"

Aquesta situació d'estar en alerta permanent seria el factor clau de l'immigrant a l'hora d'enfrontar-se ara al procés català, assenyala Amorós, en tant que no hi ha hagut un procediment estandaritzat i pautat com pot haver-hi en d'altres països de la Unió Europea, fet que resta arbitrarietat al procediment. "Tota aquesta inestabilitat jurídica és la que genera aquesta por", constata, afegint-hi a continuació: "També s'ha de tenir clar que hi ha actors del nacionalisme espanyol fomenten aquestes pors."

De cara a la consulta, Amorós es mostra confiat que, quanta més informació tenen els immigrants sobre la causa independentista, més de banda deixen les pors: "Quan més el coneixen, i més clar tenen que és un procés integrador, més s'hi sumen. Quan vénen a Catalunya, ni saben que la nació catalana existeix. Per tant, viuen un període d'apropament, i veuen que la catalanitat és inclusiva, i que el nacionalisme espanyol no ho és."

El cos censal de la consulta

Amorós relativitza també la quantitat d'estrangers amb ple dret a vot que hi ha al país. Quantifica en 1.200.000 els estrangers residents a Catalunya, dels quals uns 300.000 poden votar a les eleccions al Congrés espanyol. Preguntat sobre la possibilitat que hi hagi una hipotètica nacionalització massiva abans de la consulta, com va passar al Quebec, respon: "Hi ha la possiblitat que juguin brut, sí. Però per això la llei de consultes ha de deixar clar quin és el cens: si voten només els ciutadans de nacionalitat espnyola, donem la clau del cens a l'Estat. Si establim un altre paràmetre, objectiu, com per exemple els anys de residència, li treus a l'Estat la clau d'una part del cens."

L'exsecretari d'Immigració té clar que, de cara a la consulta, "té sentit que pugui votar-hi la gent que porta uns certs anys empadronats a Catalunya". És a dir, atorgar dret a vot -català- a una sèrie de residents al país que no tenen dret a vot -espanyol-. I, alhora, deixant clar que "durant el procés constituent de la República catalana, s'hauria d'agilitzar la nacionalització d'aquesta gent, donar-los nacionalitat en un termini més breu i més objectiu que el que aconseguirien la nacionalitat espanyola. Per exemple, a la majoria de països del nostre entorn demanen 5 anys de residència". I pronostica: "Quan el gruix d'immigrants vegin que el projecte català és integrador -una integració que també demana deures, en correspondència amb els drets-, llavors triarà."

Vera corrobora que, "si s'obre un període de regularització ja tenint Catalunya un Estat propi, llavors prendríem la decisió d'agafar una nacionalitat o una altra. Si es garanteix que l'Estat català pertany a la UE i que té accés a països llatins, que forma part dels diversos organismes internacionals, doncs no dubtaré en dir que sóc català".

Nouvinguts, partits i clientelisme

Tan Burton com Mughal coincidien en què tenien millor tracte periodístic amb el PSC que no pas amb CiU, sense ni esmentar la resta de partits. Vera refusa que sigui difícil contactar-lo, emfasitzant que la Fundació Nous Catalans té una seu física a Santa Coloma de Gramenet, mentre que cap dels altres partits parlamentaris no tenen una seu específica per als nouvinguts.

Més enllà de la crítica, Vera descriu quin és el panorama que veu entre els nouvinguts llatins en relació amb la consulta: "La majoria dels digitents equatorians aquí som de centre-dreta, estem aliats amb CDC i participem del sentiment independentista. Per tant, creiem que s'ha de fer la consulta i que, si Catalunya ho vol, doncs que haurà de ser un Estat independent. En canvi, una gran part de peruans es mantenen amb el PSC, a través de la Federación Peruana de Cataluña (Fepercat), però també hi ha una gran part que integren el Movimiento Asociativo Peruano en Cataluña, més proper a CDC. Per tant, hi ha un empat. Els colombians són un col·lectiu poc associatiu; per tant, no hi ha una actitud concreta. Els bolivians estan majoritàriament decantats cap a l'esquerra. Per tant, estan amb el PSC. Però només un 40% estan regularitzats, i és el col·lectiu que més està retornat al seu país."

Quant a l'absència d'ERC en l'imaginari de Burton i Mughal, Amorós explica que, quan va ostentar el càrrec de secretari d'Immigració, va voler defugir de "polítiques clientelistes " que creu que s'havien practicat fins llavors des d'institucions catalanes, diputacions i ajuntaments. "Vam fer polítiques de foment de ciutadania, de participació dels ciutadans nouvinguts en la societat, no tant d'enquadrament en un partit, com sí que han fet d'altres partits", sentencia. I critica que, "en alguns casos, hi havia partits que s'extralimitaven en les seves funcions en actes amb nouvinguts". La secretaria d'Immigració ha declinat de fer cap valoració.

José Vera, dempeus, en un acte de la Fundació Nous Catalans.