Totes les previsions es van desbordar. L'11-S del 2012 Catalunya va viure la primera gran manifestació netament independentista que, sota la convocatòria de l'ANC presidida per Carme Forcadell, va reunir dos milions de persones al carrer que reclamaven que Catalunya fos un nou estat d'Europa. Van continuar les mobilitzacions, amb la Via Catalana o la 'V' a l'avinguda Meridiana. Les diades prèvies al referèndum van ser les més concorregudes. Dotze anys després s'ha viscut un referèndum, la repressió, empresonaments, exili i una pandèmia que han impactat en un moviment que, per les adversitats, ha acabat enemistat. I davant d'aquest panorama, han sigut les entitats de la societat civil les que han decidit fer un cop sobre la taula i treballar a favor de la unitat. Enguany, la Diada de l'11-S la coorganitzaran els principals agents independentistes. L'ANC ja no la liderarà en solitari.
Així, al costat de l'ANC, aquest 2024 convoquen la manifestació Òmnium Cultural, el Consell de la República, Ciemen, la Intersindical i l'AMI. "Treballarem braç a braç, respectant les nostres diversitats però sense renunciar a res. Amb la nostra unitat volem exemplificar la necessària unitat de l'independentisme", ha sostingut aquest dijous en un acte per presentar la manifestació de la Diada el president de l'ANC, Lluís Llach. Al seu costat han intervingut membres de totes les entitats coorganitzadores, que han fet discursos en la mateixa línia de crida a la unitat. Xavier Antich, president d'Òmnium, ha apostat perquè aquesta unitat serveixi per assolir una "gran manifestació de país".
Per què l'ANC ha deixat de convocar en solitari la Diada? S'explica per diversos factors interconnectats. El primer, el fet que en els últims anys les xifres de participació de la Diada hagin disminuït. L'any 2023 van assistir-hi 115.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, 700.000 segons l'ANC. La manifestació ha deixat de seduir per la frustració del postprocés, però també per la "pèrdua de transversalitat" de l'ANC, apunten veus crítiques amb l'estratègia de l'entitat avui presidida per Llach. ERC, per exemple, va decidir que oficialment no impulsaria l'assistència a la manifestació -com va passar el 2022- per considerar-la "hostil" contra l'estratègia dels republicans a Madrid i el Govern de Pere Aragonès. El moviment va evidenciar la discrepància. El president i els consellers no hi van assistir. La mala maror va arribar a tal punt que pocs dies després d'aquella Diada, en un acte convocat per l'ANC i altres entitats en l'aniversari de l'1-O, Forcadell va ser escridassada.
Un altre element que explica la complexitat del moment és la mala salut de l'independentisme. Després del 12-M, el moviment té menys força que mai al Parlament, on no suma majoria. Davant d'aquesta feblesa política i els retrets creuats entre Junts i ERC, les entitats civils han decidit rearmar-se des de la base. Aparcar les diferències i treballar per la unitat. Ara, amb la convocatòria unitària, ERC no posa en dubte l'assistència a la Diada. De fet, a la fotografia de família que han fet les entitats aquest dijous, hi era present el portaveu de les joventuts, Pol Baldomà.
Per últim, un altre factor que explica el fet que l'ANC no convoqui sola la manifestació és la complexa situació que viu l'entitat després del procés de selecció de Llach, que va arribar dividida a una votació que es va haver de repetir per no sortir els dos terços necessaris per exercir el càrrec en la primera volta. Amb l'arribada a la presidència, el cantautor té el repte de recosir l'entitat després d'unes divisions sobretot greixades pel suport o no la "llista cívica".
Més enllà de l'element unitari, la manifestació d'aquest any també estarà marcada per la descentralització. En totes les ocasions excepte una -la del 2016, a cinc ciutats, que va ser l'estrena de Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) clamant a favor d'un referèndum unilateral-, les manifestacions s'han fet a un únic punt de Barcelona. Enguany es trenca la tendència i hi haurà mobilitzacions a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. A més, cada ciutat denunciarà greuges diferents provocats per "l'espoli continuat" que pateix Catalunya per part d'Espanya. Així, més enllà del reclam independentista, es posarà l'accent en la degradació del sistema sanitari, la crisi de l'habitatge, el col·lapse de Rodalies, les dificultats de la pagesia i la mala gestió dels recursos hídrics. Uns reclams diversos que han sabut posar-se d'acord.