Espanya, capital San Telmo. Les paperetes d'aquest diumenge no només decidiran el llogater de la seu del govern andalús, sinó també el futur immediat de la legislatura espanyola. Una victòria sòbria de Susana Díaz pot ser el detonant de la convocatòria d'eleccions a l’Estat al mes de març.

Els alquimistes de La Moncloa –amb l’estratega de capçalera de Sánchez, Iván Redondo, al capdavant- veurien amb bons ulls avançar els comicis en el cas que es donin tres supòsits: que Susana Díaz salvi els mobles i obtingui el suport d'un de cada tres votants (35,28% al 2015), que Pablo Casado naufragui i es quedi a l'entorn del 20% (26,65%) -tal com augura un recull d'enquestes publicat per El País- i que Vox aconsegueixi representació parlamentària i faci realitat la fragmentació de la dreta.

[blockquote]La Moncloa valorarà avançar les eleccions si es donen tres supòsits: que Susana Díaz salvi els mobles i obtingui el suport d'un de cada tres votants, que el PP naufragui i que Vox aconsegueixi representació[/blockquote] 
Un còctel propici per a les opcions de Sánchez, que busca la palanca per al segon mandat. Ja fa setmanes que La Moncloa emet senyals que han encès les alarmes a banda i banda de l'arc parlamentari. Sense pressupostos i amb ministres esbudellats -cas de Borrell o Delgado-, el govern espanyol tramita les seves iniciatives per decret. Una forma d'evitar el bloqueig del PP i Cs a la Mesa del Congrés, però sobretot d'escurçar l'aplicació de les seves polítiques i evitar que quedin als llimbs de la tramitació parlamentària en cas d'eleccions.

Pablo Iglesias ho sap. Ha programat per abans de Nadal les primàries de Podem que el designaran com a candidat a la presidència i ha congelat el permís de paternitat que preveia iniciar al mes de gener. Podem pressiona Sánchez -a qui recorda que "no es pot governar per decret"- alhora que es prepara per al xoc.

El termòmetre de la pugna a la dreta
 
La convocatòria o no d'eleccions anticipades al març dependrà en bona mesura de com quedi el mapa de la dreta als comicis andalusos. La irrupció de Vox, a qui les enquestes atorguen a l'entorn del 4% de les paperetes i dos escons, esmicolaria encara més una franja de vot ja molt segmentat i afavoria les perspectives de Sánchez.

La formació de Santiago Abascal omple auditoris -com a Jaén o Roquetas- i genera expectatives sense l'oposició de cap de les dues formacions a qui pretén robar vots. Vox marca el pas, i Casado i Rivera es limiten a sobrevolar les posicions d'un partit ultra que busca convertir Andalusia en la primera parada d'un viatge al Congrés dels Diputats. És el fruit d’una estratègia de crispació que amenaça de cruspir-se, ara, els seus propis autors.
 
Sumin o no amb el partit d'extrema dreta, PP i Cs gairebé no tenen opcions de construir una alternativa de govern a Andalusia. Un nou fail que porta a 40 anys de govern socialista i un mal auguri de cara a unes eleccions espanyoles immediates. Especialment per a Casado, que no ha tingut temps de consolidar una nova direcció i que hauria d'anar a les eleccions sense esvair els dubtes sobre el seu lideratge.

L'antiga cúpula del PP no només qüestiona el seu viratge reaccionari per repescar votants de Vox, sinó el comportament d’un líder volàtil que actua, opina i proposa sobre la marxa. Rivera, per la seva banda, s'hi juga mantenir, o no, el seu paper de crossa. Una etiqueta que comença a pesar sobre una formació pretesament emergent que diu voler rellevar el sistema tradicional que acaba apuntalant.

El factor distorsionant del judici de l'1-O 

La fórmula de les eleccions al març, però, també té contraindicacions per a Sánchez. Per començar, la proximitat amb el judici de l'1-O, que el president del Tribunal Suprem preveu iniciar al mes de gener, però que davant la convocatòria de les espanyoles podria ajornar fins la tardor. Una llarga precampanya amb el teló de fons del procés atiaria el discurs del PP i de Cs -i també dels independentistes- i posaria a la diana, de nou, la gestió del president espanyol sobre Catalunya.

Si mantenen fins al final el seu no als pressupostos, ERC i PDECat facilitaran uns comicis amb resultat incert que, paradoxalment, també els podrien donar la clau de la revàlida del president espanyol. Un nou test de realpolitik per a les formacions independentistes, però també per al PSOE, que després del bonus de la primera legislatura hauria de demostrar la seva disposició a fer passos valents per resoldre políticament el conflicte.