Escultures de 'Els set poetes', del català Jaume Plensa, propietat de la BPA, davant de la seu del Consell General d'Andorra.

Andorra vol evitar que el terratrèmol del cas Pujol pugui afectar el seu statu quo, de manera que el govern del Principat pirinenc ha decidit no prodigar-se en declaracions públiques sobre l'assumpte i deixar l'afer Pujol en quarantena, circumscrit en el marc jurídic, com un fet que implica només els òrgans judicials andorrans i els de l'estat espanyol, però sense que hi hagi conseqüències polítiques.

Fonts amb vincles al Principat consultades per Nació Digital recorden que, de ser certa la informació que apunta a una filtració per part d'algun exempleat del banc com l'origen de la confessió de Pujol, el govern podria témer que hi pugui haver derivacions polítiques com quan l'ex-copríncep francès Nicolas Sarkozy va amenaçar amb l'abdicació si no es prenien mesures per sortir de la llista de paradisos fiscals.

Al mateix temps, es podria posar en entredit la lleialtat de la banca andorrana (com a facilitadora per a la comissió de delictes fiscals per part de persones d'altres països) i la ineficàcia d'instruments de control com la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) o la pròpia Llei contra el blanqueig que hi ha al Principat. Segons les informacions que han trascendit, la banca andorrana s'ha limitat a obrir una investigació interna sense que hagi posat el cas a mans de les autoritats competents.

El 2009 Sarkozy va posar un ultimàtum als andorrans, reclamant-los que avancessin en el compliment dels punts d'una declaració que havien signat amb l'anterior cap de Govern andorrà, Albert Pintat, a París, i que contemplava l'aixecament parcial del secret bancari com a pas necessari per poder sortir de la llista negra. A banda d'aquest precedent polític, que va posar en conflicte a les autoritats andorranes per qüestions de fiscalitat, el cas Pujol podria convertir-se en un nou maldecap perquè també pot arribar a tenir un impacte de més gran abast, si s'acaben confirmant les informacions publicades per la premsa local on s'apunta que els serveis secrets espanyols haurien ofert diners a possibles delators de la banca andorrana per obtenir dades compromses de figures vinculades al procés català i la independència amb la finalitat de boicotejar el sobiranisme.

El cas Pujol i la seva connexió andorrana té un altre precedent en un afer que va afectar Liechtenstein i Alemanya el 2008. Es tracta de l'escàndol de les evasions que va esclatar en publicar-se aquell any que els serveis secrets alemanys, BND, havien comprat per uns cinc milions d'euros a un informant anònim les dades bancàries de centenars de milionaris alemanys que desviaven sistemàticament al Principat part dels seus ingressos. En aquell cas la justícia de Liechtenstein va obrir una investigació per identificar al delator, autor d'un delicte de violació del secret empresarial a favor de l'exterior.

El govern alemany va considerar que els diners havien estat ben invertits perquè la informació permetria la detenció de milers d'evasors. La diferència amb el cas hispano-andorrà, de confirmar-se la informació publicada per la premsa andorrana, és que el govern espanyol hauria recorregut a un mecanisme semblant però en canvi perseguint un objectiu polític concret i no pas per la diligència d'acabar amb l'evasió fiscal.

Entre la "cortina de fum" i confessió del mateix banc

Altres fonts andorranes consultades per Nació Digital assenyalen que la versió publicada pel Diari d'Andorra, que cita sense mencionar-lo fonts del banc afectat per les filtracions -la Banca Privada d'Andorra (BPA), un dels principals anunciants del rotatiu- és considerada en alguns àmbits d'Andorra com "un invent" o "cortina de fum" al servei de l'entitat bancària per evitar responsabilitats en l'assumpte. "Sembla que no va ser una delació d'un empleat, sinó que els accionistes majoritaris van haver de cantar  per evitar problemes amb el Banco de Madrid", diu la font consultada. La BPA s'hauria vist obligada a facilitar informació per evitar problemes a la seva filial espanyola, el Banco de Madrid, adquirida el juliol del 2012, una entitat especialitzada en la gestió d'institucions d'inversió col·lectiva (fons d'inversió i SICAV).

Les mateixes fonts apunten que, en contraposició al govern "preocupat per la imatge", a d'altres sectors del país els preocupa més "si les institucions bancàries i les públiques d'Andorra respecten la Llei del blanqueig". En aquest sentit, recorden l'existència de la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF), òrgan independent que té per missió impulsar i coordinar les mesures de prevenció del blanqueig i amb capacitat de fer inspeccions, demanar i recollir informació o cooperar amb organismes internacionals al voltant de delictes financers. "Però ningú parla de la UIF, sembla que alguns banquers només l'avisen quan es presenta un colombià amb arrecada i 15.000 euros", afirma la font.

De moment, però, el govern andorrà ha decidit no pronunciar-se sobre el cas Pujol i les úniques informacions que han trascendit a través de la premsa andorrana és que l'enitat bancària afectada per la filtració ha obert una investigació interna. En tot cas, es desconeix si els òrgans oficials d'Andorra s'han posat en marxa per aclarir els extrems que la premsa, a una banda i altra de la frontera andorrana, van publicant contínuament. Una situació que contrasta amb el precedent de Lietchenstein on un fiscal va iniciar una investigació per esclarir les circumstàncies de la delació. A Andorra, en canvi, no es mou fitxa i es fa silenci.