09
de juny
de
2023, 13:49
Actualitzat:
12
de juny,
8:02h
Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Un clàssic de la literatura catalana, lectura obligatòria per a estudiants adolescents que s'endinsen en les lletres. Un títol que Anna Erra devia haver vist llegir als seus alumnes d'ESO al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, quan la docència era la prioritat i la política quedava lluny. Vic, el referent per construir l'imaginari d'un Comarquinal on la Laura -protagonista de la novel·la- se sent empresonada, opressiu com li sembla el món rural i catòlic. Aquella Laura volia fugir d'un Vic en què mai es va sentir com a casa. Anna Erra n'ha marxat, però hi tornarà cada dia. En va ser regidora d'Educació i també alcaldessa amb majoria absoluta. És i serà casa seva, encara que ara li pertoqui presidir el Parlament. De governar la ciutat dels sants a pilotar la cambra catalana. Un trajecte fet en 16 anys, el temps que suma en la política institucional.
L'Anna és l'antítesi de la Laura. De la Laura de Miquel Llor i també de Laura Borràs, la seva predecessora a la presidència del Parlament, per bé que totes dues hagin exercit de professores. La primera, en una escola concertada de referència a la capital d'Osona, on feia classes com a llicenciada en Geografia i Història, i diplomada en Magisteri. La segona, a la universitat, per desplegar els coneixements de doctora en Filologia Romànica. Però l'Anna i la Laura són dos mons diferents. Només cal conèixer-ne els caràcters i analitzar-ne les paraules. A la nova presidenta li fa "respecte" el nou càrrec al Parlament, com confessava als companys d'El 9 Nou hores abans de ser escollida. Borràs no ho hauria dit mai.
La família d'Erra ha viscut la jornada amb cert pudor pel protagonisme adquirit, fins i tot quan es feia una fotografia de record a la zona noble de la cambra. "Ja saps com són", deia la flamant presidenta del Parlament a aquest cronista abans d'accedir a l'hemicicle, acompanyada de Marta Madrenas, fins ara alcaldessa de Girona i que també sonava en les travesses. A Borràs, en canvi, li va costar deixar el càrrec, permanent com havia estat la seva presència al Parlament fins i tot després de ser suspesa de funcions. De fet, se sent presidenta encara que no ho sigui, de la mateixa manera que mai es va sentir culpable tot i la condemna per prevaricació i falsedat documental, sentència que explica la sessió parlamentària d'aquest divendres.
Potser per aquest ascendent que projecta, Borràs ha volgut transmetre que ungia Erra com successora, encara que la decisió fos consensuada al partit, perquè la figura de l'alcaldessa de Vic sí que no genera anticossos a la formació. Està ben connectada amb el secretari general, Jordi Turull, i va ser la segona dirigent més votada en el congrés que Junts va resoldre l'estiu passat. Però Borràs ha intentat evidenciar que la tria de qui la rellevarà s'ha pres gràcies al seu consentiment. La va acompanyar -davant de les càmeres- en l'executiva del partit que en va oficialitzar l'elecció. I aquest divendres no s'ha separat del seu costat i l'ha beneïda des de la tribuna de l'hemicicle.
Es pot pronosticar, sense gaire marge per a l'error, que la presidència d'Erra s'assemblarà poc al mandat de Borràs, per molt que avui hagi recordat la seva antecessora. La presidenta sortint va prendre possessió del càrrec obviant la figura de Roger Torrent -de qui havia pres el testimoni- i va magnificar el caràcter institucional de la funció de govern de la cambra, amb entrevistes televisives incloses a la moqueta parlamentària. El seu adeu, forjat entre retrets als companys de la mesa, va ser la síntesi d'una reclusió en el propi cercle de confiança, encapçalat per Francesc de Dalmases, que semblava exercir més de cap de gabinet que de diputat, avui elegantment de negre, color del dol.
Erra no renunciarà a la dimensió institucional del càrrec -segona figura institucional del país-, però els qui la coneixen saben que té una altra manera de fer. Prudència i formalitat, cultivada en l'educació osonenca. La mateixa actitud que ha desplegat a l'Ajuntament i en el seu primer discurs com a presidenta, compromès amb la sobirania de la cambra i la llengua catalana, també amb l'1 d'octubre. És figura de consens al partit pel seu tarannà.
L'Anna deixa la ciutat dels sants per arbitrar el debat polític al Parlament, culminació d'una carrera forjada en el món local. El de Vic. La Laura, la Borràs -no la de Comarquinal-, queda enrere. Nova etapa a la cambra catalana. Amb el permís de Miquel Llor.
L'Anna és l'antítesi de la Laura. De la Laura de Miquel Llor i també de Laura Borràs, la seva predecessora a la presidència del Parlament, per bé que totes dues hagin exercit de professores. La primera, en una escola concertada de referència a la capital d'Osona, on feia classes com a llicenciada en Geografia i Història, i diplomada en Magisteri. La segona, a la universitat, per desplegar els coneixements de doctora en Filologia Romànica. Però l'Anna i la Laura són dos mons diferents. Només cal conèixer-ne els caràcters i analitzar-ne les paraules. A la nova presidenta li fa "respecte" el nou càrrec al Parlament, com confessava als companys d'El 9 Nou hores abans de ser escollida. Borràs no ho hauria dit mai.
La família d'Erra ha viscut la jornada amb cert pudor pel protagonisme adquirit, fins i tot quan es feia una fotografia de record a la zona noble de la cambra. "Ja saps com són", deia la flamant presidenta del Parlament a aquest cronista abans d'accedir a l'hemicicle, acompanyada de Marta Madrenas, fins ara alcaldessa de Girona i que també sonava en les travesses. A Borràs, en canvi, li va costar deixar el càrrec, permanent com havia estat la seva presència al Parlament fins i tot després de ser suspesa de funcions. De fet, se sent presidenta encara que no ho sigui, de la mateixa manera que mai es va sentir culpable tot i la condemna per prevaricació i falsedat documental, sentència que explica la sessió parlamentària d'aquest divendres.
Potser per aquest ascendent que projecta, Borràs ha volgut transmetre que ungia Erra com successora, encara que la decisió fos consensuada al partit, perquè la figura de l'alcaldessa de Vic sí que no genera anticossos a la formació. Està ben connectada amb el secretari general, Jordi Turull, i va ser la segona dirigent més votada en el congrés que Junts va resoldre l'estiu passat. Però Borràs ha intentat evidenciar que la tria de qui la rellevarà s'ha pres gràcies al seu consentiment. La va acompanyar -davant de les càmeres- en l'executiva del partit que en va oficialitzar l'elecció. I aquest divendres no s'ha separat del seu costat i l'ha beneïda des de la tribuna de l'hemicicle.
Es pot pronosticar, sense gaire marge per a l'error, que la presidència d'Erra s'assemblarà poc al mandat de Borràs, per molt que avui hagi recordat la seva antecessora. La presidenta sortint va prendre possessió del càrrec obviant la figura de Roger Torrent -de qui havia pres el testimoni- i va magnificar el caràcter institucional de la funció de govern de la cambra, amb entrevistes televisives incloses a la moqueta parlamentària. El seu adeu, forjat entre retrets als companys de la mesa, va ser la síntesi d'una reclusió en el propi cercle de confiança, encapçalat per Francesc de Dalmases, que semblava exercir més de cap de gabinet que de diputat, avui elegantment de negre, color del dol.
Erra no renunciarà a la dimensió institucional del càrrec -segona figura institucional del país-, però els qui la coneixen saben que té una altra manera de fer. Prudència i formalitat, cultivada en l'educació osonenca. La mateixa actitud que ha desplegat a l'Ajuntament i en el seu primer discurs com a presidenta, compromès amb la sobirania de la cambra i la llengua catalana, també amb l'1 d'octubre. És figura de consens al partit pel seu tarannà.
L'Anna deixa la ciutat dels sants per arbitrar el debat polític al Parlament, culminació d'una carrera forjada en el món local. El de Vic. La Laura, la Borràs -no la de Comarquinal-, queda enrere. Nova etapa a la cambra catalana. Amb el permís de Miquel Llor.