Hi ha una imatge recent que ajuda a entendre el paper que Junts vol donar a Anna Erra. En el míting final de la campanya a Vic, Jordi Turull va convidar-la a pujar a l'escenari per agrair-li públicament la feina feta com a alcaldessa, un gest pensat també per projectar-la com a exemple del vigor del planter municipal que té el partit. Anna Erra (Vic, 1965) va anunciar l'any passat que no repetiria a l'alcaldia després de dos mandats, el darrer amb majoria absoluta, i aquest divendres serà escollida com a nova presidenta del Parlament, en un ple que certificarà el final de l'etapa de Laura Borràs com a segona autoritat del país.
Si no hi ha canvis d'última hora, Erra serà elegida en segona votació, per majoria simple amb els vots d'ERC (Pere Aragonès la va elogiar fa unes setmanes en una visita a Vic) i Junts i el vot en blanc de la CUP. S'imposarà així a Assumpta Escarp, proposada pel PSC, i de Joan Carles Gallego, proposat pels comuns. "Em fa respecte presidir el Parlament", admetia en declaracions a El 9 Nou. Fa menys de dos mesos, poc després que la JEC hagués començat a fer els moviments que acabarien amb la retirada de l'escó de Borràs, evitava postular-se per al càrrec, però ja feia temps que el seu nom apareixia a les travesses, sovint acompanyada d'altres opcions com la de l'alcaldessa de Girona en funcions, Marta Madrenas, i del líder de Demòcrates, Antoni Castellà, que substituirà Borràs com a diputat al Parlament aquest mateix divendres.
És la segona de sis germans, va estudiar a l'Escola Pare Coll de la capital osonenca i és aficionada al bàsquet, un esport que va practicar durant un temps. Llicenciada en Geografia i Història i diplomada en Magisteri, Erra era professora del col·legi Sant Miquel dels Sants, també a Vic, abans de fer el salt a la política. Va ser l'any 2007 que va entrar com a regidora de CiU de l'equip de govern de Josep Maria Vila d'Abadal, al capdavant de la carpeta d'Educació. En aquell moment, la ciutat era una plaça reservada a Unió i en el moment de fer el pas endavant i substituir Vila d'Abadal el 2015 va haver-hi certa pugna entre ella o Josep Arimany, que acabaria sent el seu número dos a l'Ajuntament. Va liderar la llista i revalidar l'alcaldia, però els millors resultats no els va fer fins a l'any 2019, quan obté la majoria absoluta. El seu substitut Albert Castells la va perdre el 28-M deixant-se tres regidors en el camí.
Erra forma part de les veus prominents del món municipal i és de la confiança de Jordi Turull. Manté també bones relacions amb Carles Puigdemont i cordialitat amb Borràs. El dia que va ser escollida candidata de Junts va aparèixer acompanyada de Borràs per entrar a la seu. Els bons resultats a Vic, especialment la victòria clara de fa quatre anys, l'avalen internament i en els darrers anys ha estat un dels noms amb projecció. No ha tingut mai gaire ascendència dins del partit, però quan es va fundar va ser escollida com a vicepresidenta i també com a presidenta del Consell Nacional. El càrrec el va deixar al congrés d'Argelers, que va situar Josep Rull al seu lloc. En aquell mateix congrés, en l'elecció de la direcció, Erra va rebre més vots que Borràs i va quedar en segona posició, només per darrere de Turull. Una dada que els agrada recordar als crítics amb la ja expresidenta de la cambra.
Estelades a l'ajuntament
La feina municipal l'ha combinada amb la tasca com a diputada des de 2018, quan va entrar al Parlament en substitució de Jordi Sànchez. És de les poques alcaldesses del PDECat que va anar a la llista de Puigdemont. És independentista moderada i durant els moments àlgids del procés va liderar l'Ajuntament d'una de les capitals amb més suport social a l'independentisme, i va ser rebuda amb aplaudiments després de la declaració d'independència. El 2012 va penjar una estelada a la capital del consistori, però l'any 2018, ja com a alcaldessa, va tornar a hissar la bandera espanyola davant la pressió judicial, que li hauria pogut comportar una inhabilitació.
Com a diputada va protagonitzar una polèmica pel català i les persones nou vingudes. Erra va demanar mantenir la llengua també davant les persones que "semblen de fora". Es va haver de disculpar poc després. Ara, arriba a la presidència del Parlament per liderar l'etapa post-Borràs, amb l'objectiu de recuperar el prestigi de la cambra després de quasi un any d'interinatge, defensar el mandat de l'1-O i parar els peus a l'extrema dreta.