Des del 24 de febrer del 2022, hi ha guerra a Europa. La invasió russa d’Ucraïna ha suposat una ruptura amb les regles del joc geopolítiques de les darreres dècades. De cop i volta, Europa ha hagut de dissenyar una nova estratègia de defensa, mentre que el retorn de Donald Trump ha agreujat les urgències de la UE. El panorama, però, ha pres un caire més inquietant després que deu països europeus hagin viscut incursions de drons en les darreres setmanes. Ja fa mesos que els missatges que es llancen a la societat europea des de les elits polítiques enfoquen a la necessitat d’un ampli rearmament.
Aquest dimecres, des del Cercle d’Economia, la ministra de defensa, Margarita Robles, afirmava en to d’advertiment que o bé la UE es dotava d’una potent maquinària de defensa, o bé "seria reduïda a la irrellevància". Des d’un centre especialitzat com el Fòrum 2 E+I que té lloc aquests dies a Toledo, el cap del comandament de suport logístic de l’exèrcit de terra, tinent general Raimundo Rodríguez, assegurava que l’activitat bèl·lica de Rússia està incrementant. "Ens hem de preparar i no tenim molt de temps", deia. Estem a les portes d’una extensió de la guerra a Europa? Què diuen els experts?
El rol dels estats, erosionat
La politòloga Sonia Andolz, professora associada a la UB i especialista en defensa i seguretat, explica a Nació que el context internacional presenta un marc molt diferent al nascut de la fi de la Segona Guerra Mundial: "Estem en una realitat molt més volàtil, amb el rol de primacia dels estats més erosionat, fruit de l’emergència de les anomenades forces transnacionals, com poden ser les grans companyies, les plataformes com Amazon o fins i tot el pes de grans fortunes com poden ser Elon Musk, Jeff Bezos o Amancio Ortega. Els estats ja no són els únics actors, com tampoc ho són els organismes supraestatals, des de l’ONU al Mercosur". En canvi, Andolz subratlla el protagonisme de potències mitjanes que, paradoxalment, mantenen unes línies d’actuació més constants, com poden ser Àfrica del Sud, Mèxic o Egipte.
Per què Rússia fa el que fa?
Segons Andolz, la irrupció de drons russos sobre l’espai aeri de països de l’OTAN busca furgar en les contradiccions entre els Estats Units i la Unió Europea i deixar en evidència que no són socis que vagin a l'una. "Però, en realitat, Rússia no està tan forta com la intensitat d’aquestes actuacions podria donar a entendre", indica.
Abel Riu, president del think tank Catalonia Global Institute i especialista en Rússia i Ucraïna, coincideix en bona aprt amb Andolz sobre els motius de Moscou: "Vladímir Putin vol tastar fins a quin punt l’OTAN és operativa, vol provar la seva funcionalitat i les contradiccions entre Europa i Washington". Segons Riu, Moscou també vol "castigar" la UE després que Brussel·les hagi donat més passes endavant en el seu suport a Kíiv i hagi obert la porta a la creació d’una força multinacional per garantir un acord de pau: "Rússia vol generar un impacte en les societats europees i esquerdar el suport de l’opinió pública a un major esforç de guerra".
Rebutjar l’apocalipsi
Els especialistes coincideixen a rebaixar els perills. Sonia Andolz es mostra convençuda que Rússia continuarà amb la seva guerra híbrida com a element de desestabilització, però no anirà més enllà "perquè no està en una posició tan forta i afronta molts problemes". També creu que hi ha contrapoders econòmics que no es veuran beneficiats per una situació de més caos. I assegura que fins que Donald Trump no abandoni la Casa Blanca "no se sabrà la destrossa que haurà fet en l’ordre internacional”. Andolz també posa aigua al vi en l’estratègia de rearmament tan pregonada per Brussel·les: "Europa no vol deixar d’invertir en estat del benestar. Es va proclamar una despesa del 5% del PIB en defensa, però ara aquest discurs ja s’ha matisat. La mateixa Robles ha dit que no és possible".
Abel Riu admet que hi ha un risc de conflicte obert, però és reduït. "Perquè no interessa ningú i menys que a ningú a Moscou. Ja hi ha guerra a Europa. És Ucraïna. Però a Rússia li està costant molt avançar. Aquest setembre ha guanyat 300 quilòmetres quadrats i els seus avenços s’han ralentitzat. Oficialment ha perdut 140.000 persones i sabem que són moltes més", indica. Tranquil·litza quan assegura que el clima actual és molt diferent al que hi havia abans de la Primera Guerra Mundial, quan semblava que totes les potències s’estaven preparant per un xoc: "I no oblidem un factor determinant: la dissuasió nuclear".
L’historiador Antoni Segura, catedràtic de la UB, va publicar recentment El món d’avui, una ambiciosa història de les relacions internacionals des del 1945. Col·laborador habitual de Nació, Segura coincideix amb Andolz i Riu en les raons dels atacs amb drons per part d’una Rússia que no vol que la UE esdevingui una gran potència i que no hi la sensació de cap guerra imminent, però la situació és preocupant: "No oblidem que quan es juga amb armes, s’acaben utilitzant".
Segura assenyala que Rússia no és ara una gran potència. "Ho ha estat. El seu PIB és menor al de molts països europeus, les seves exportacions són energètiques, de minerals, però exporta poca tecnologia. Però disposa d’un arsenal nuclear. I Putin té un full de ruta molt clar: vol recuperar una cosa tan antiga com Ialta, un món basat en zones d’influència", remarca. L’historiador explica que el fracàs de l'anomenada "operació especial" contra Ucraïna, que creia que cauria en setmanes, demostra la feblesa russa. En cas que perdi Ucraïna, però, seria una fitxa de dòmino que cauria.
